Una pàgina en negre
Aquest dimecres es compleixen 10 anys del tancament d'‘Egunkaria' i la detenció dels seus màxims responsables
L'operació policial va tenir lloc quan més viu era el debat sobiranista al País Basc
El poble català va respondre amb una gran campanya de suport als arrestats i als treballadors del diari
Mentre l'Estatera cada cop més intransigent, el debat sobiranista basc arribava al seu clímax
Avui fa exactament 10 anys d'una gran mentida. Martxelo Otamendi no oblidarà mai el 20 de febrer del 2003. Aquell dia, l'aleshores director del diari Egunkaria, era detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb nou persones més –la majoria directius del rotatiu– en el marc d'una operació promoguda pel jutge de l'Audiencia Nacional Juan del Olmo, que va ordenar la clausura d'Egunkaria i l'embargament de tots els béns del diari sota l'acusació de formar part d'un suposat conglomerat empresarial controlat per ETA. Tot i que en el seu auto el jutge parlava d'una clausura temporal i d'un embargament preventiu, aquell operatiu policial va suposar el principi del final per a l'únic diari que aleshores existia escrit integrament en èuscar. I és que malgrat que amb el pas del anys totes les acusacions van quedar desmuntades, el mal ja era irreparable: el diari havia estat completament desmantellat i la possibilitat de reflotar-lo era absolutament impossible.
Egunkaria havia nascut el 1989, gràcies a l'empenta de desenes de personalitats del món de la cultura i de la llengua basca que pretenien impulsar un diari pensat i escrit només en èuscar. A partir d'aquesta llavor, la solidaritat ciutadana i les aportacions econòmiques de desenes de milers de ciutadans anònims van permetre que el projecte es convertís en una realitat. D'aquesta manera, el 6 de desembre del 1990 veien la llum les 32 pàgines de la primera edició del nou diari Euskaldunon Egunkaria.
Encara no 13 anys després, l'operació ordenada pel jutge Juan del Olmo posava fi a aquest projecte empresarial, que amb els anys s'havia convertit en un autèntic referent cultural a Euskal Herria. A partir d'una tesi delirant de la Guàrdia Civil, que donava a entendre que tothom relacionat amb l'èuscar i amb anhels independentistes tenia relació amb ETA, el magistrat de l'Audiencia Nacional en va tenir prou per clausurar un diari i detenir els seus màxims responsables, envalentit per la cobertura política que li donava el govern espanyol del PP, que aleshores presidia José María Aznar, i amb el silenci còmplice del PSOE de Ferraz.
Molts pensen que ni les persones detingudes ni el mitjà clausurat ho van ser a l'atzar. En aquest sentit, Egunkaria i els seus responsables representaven tots aquells que a través de mitjans pacífics defensaven l'autodeterminació d'Euskal Herria. Per la seva banda, l'any 2003 representa un dels punts culminants del procés recentralitzador engegat pel gabinet d'Aznar aprofitant la majoria absoluta aconseguida el 2000. I mentre el nacionalisme espanyol es mostrava cada vegada més intransigent, al País Basc el debat sobiranista arribava al seu clímax, tant a les institucions com al carrer, impulsat pel protagonisme que guanyava el pla Ibarretxe. És en aquest escenari i en aquestes circumstàncies quan té lloc l'operació Egunkaria, que per Otamendi –que va denunciar haver patit tortures durant els 5 dies que va estar incomunicat– i per molts altres que coincideixen amb els seus arguments, va suposar no només un atac contra l'èuscar i la llibertat d'expressió sinó que va respondre a un intent per enterbolir el debat sobiranista i criminalitzar les aspiracions independentistes, a més d'un toc d'atenció a aquells dirigents i representants del món polític, sindical, empresarial, de la cultura, l'esport… que fomentaven una campanya a favor de l'autodeterminació.
Així ho va entendre també bona part de la societat basca, que va veure en la clausura del diari un atac directe del govern espanyol contra la cultura basca i el sobiranisme. Aquesta circumstància va provocar la mobilització de milers de ciutadans, que es van unir en plataformes per mostrar el seu suport al rotatiu i als seus treballadors. A banda d'Euskal Herria, especialment important i destacada va ser la resposta que aquesta mobilització va tenir a Catalunya. Manifestacions, concentracions, recollida d'ajudes econòmiques i fins i tot l'edició de 30.000 exemplars del diari Egunkaria Endavant –escrit en català– durant la Diada de Sant Jordi del 2003 van ser algunes de les moltes mostres de suport que hi va haver des de terres catalanes.
Encara van haver de passar 7 anys més, fins al 2010, perquè l'Audiencia Nacional deixés en no res les acusacions i fes pública l'absolució dels últims cinc imputats, en una sentència absolutament demolidora per al jutge Del Olmo en la qual consta que el tancament del diari va vulnerar alguns dels drets més elementals. Tot i aquests arguments, Egunkaria mai més va poder tornar a veure la llum. Per ocupar el seu lloc, el juny del 2003 va sorgir Berria, nascut com el seu antecessor gràcies a l'aportació desinteressada i al suport de milers de ciutadans entestats a defensar la llibertat d'expressió i garantir l'existència d'un diari escrit en basc i referent de la cultura basca. Al capdavant del rotatiu figura també Martxelo Otamendi, el mateix que dirigia Egunkaria aquell fatídic 20 de febrer del 2003, quan un jutge va decidir fer baixar la persiana d'un diari i silenciar la veu d'un poble.
