“Espanya no regalarà res als catalans”

El dia abans havia fet una conferència a Azpeitia sobre la situació de la premsa en euskara i quan vaig marxar a la nit dos cotxes em van seguir. Vaig arribar a casa, vaig sopar i em vaig posar a dormir. I a dos quarts de dues de la matinada van colpejar la porta, es van identificar com a guàrdies civils i van començar a regirar la casa mentre un secretari del jutjat em llegia una ordre de Del Olmo en què em deia que estava incomunicat sota l'acusació de ser membre o col·laborador d'ETA i que clausuraven el diari.

Érem a l'any 2003, en un moment en què en el diccionari polític basc es començaven a instal·lar els termes autodeterminació, dret a decidir i s'estaven fent les primeres passes del pla Ibarretxe. En aquest context, l'Estat i la Guàrdia Civil van decidir que calia donar un avís als bascos perquè tinguessin clar quina seria la seva actitud si continuaven insistint en qüestions relacionades amb la llibertat nacional.

Una cosa és la probabilitat i una altra, la possibilitat. És improbable que passi, però la possibilitat sempre hi és perquè, mentre Catalunya continuï formant part de l'Estat espanyol, aquest tipus d'operacions depenen de l'estratègia de la Guàrdia Civil i del que decideixin els tribunals espanyols. I el que està clar és que, en la mesura que Catalunya vagi prement l'accelerador del referèndum i de la independència, l'Estat no estarà de braços plegats.

Des de la distància, penso que el govern espanyol està fent cada vegada més pressió, i anirà a més. Ara bé, a diferència del que va passar amb Egunkaria, crec que aquesta vegada l'Estat serà més intel·ligent i jugarà més amb el cervell. Madrid ha entès que amb les vísceres tenen les de perdre, perquè com més provoquen més creix l'independentisme a Catalunya.

Provaran de transmetre el missatge que el referèndum no es farà perquè Espanya ho impedirà. I intentaran predibuixar un escenari de confrontació per intentar desanimar i fer que la societat catalana agafi por. També pressionaran determinats sectors, com ara els empresaris, amb l'argument que perdran els seus negocis. La pressió diplomàtica també jugarà un paper important en l'estratègia de l'Estat.

Jo crec que la classe política catalana és conscient de tot això i sabrà com superar-ho. Hauran de portar els ciutadans al gimnàs de l'autodeterminació i hauran de fer múscul independentista. Ara bé, costarà perquè Espanya no regalarà res als catalans.