CiU insta Rajoy a respectar la voluntat del poble català

Mariano Rajoy s'equivoca. Així mateix li va etzibar, el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, al president espanyol en referir-se a Catalunya i al conflicte que s'hi viu. I ho va argumentar amb els errors que ha comès, com ara el de no liquidar el que es deu de la disposició addicional tercera de l'Estatut –no fer-ho “també és inconstitucional”, va dir– o haver donat un cop de porta al pacte fiscal d'Artur Mas. Només dos exemples abans de recordar-li que al Parlament català hi ha una àmplia majoria que aposta pel dret a decidir i que el que aconsegueix el govern de l'Estat oposant-s'hi és l'efecte contrari: el potencia.

Tot això per fer-li una recomanació: que escolti i respecti la voluntat d'un país que se sent nació i que no se sent respectat per accions com per exemple que un Tribunal Constitucional “caduc” tombi l'Estatut. Amb una certa ambigüitat respecte a la finalitat –el diàleg “no és sinònim d'independència”, hi va afegir– va demanar la reforma de la Constitució i que el PP presenti propostes: “Estem disposats a dialogar i, si vostè també ho està, parlem”. I és que la fórmula que Duran va reclamar amb més insistència va ser la del diàleg que permeti superar la confrontació. En aquest punt va ser quan el líder de CiU a Madrid li va llançar un advertiment: l'Estat espanyol no se'n sortirà si no resol la qüestió catalana.

Les demandes del portaveu català són conegudes. Van des de la reducció de l'atur a una distribució del dèficit que no beneficiï només l'Estat i perjudiqui les autonomies, fins a la crítica a la voluntat de recentralitzar el territori per controlar més les comunitats, la deslleialtat amb les altres administracions o la llei d'educació, que va reclamar que desaparegui tal com està plantejada. Accions que en només catorze mesos de legislatura han convertit en un annus horribilis el primer any de Rajoy. Una política, la del PP, que no persegueix la igualtat, tal com se n'enorgulleix, perquè en realitat no tothom és igual. Duran va recordar com a Catalunya es paga més en autopistes, no es reben els mateixos subsidis que en altres zones o les desigualtats en l'IRPF.

En el seu torn, el president espanyol va passar molt per alt la majoria de consideracions que li havia fet Duran. Però va qualificar d'injust que se l'acusi de voler perjudicar les comunitats autònomes, i va afirmar que Catalunya és la que ha rebut més inversió de Foment. Un punt en el qual Duran li va recordar que l'N-II continua sense desdoblar-se. Una altra tibantor. Sobre la qüestió catalana, Rajoy va defensar actuar “amb sensatesa des de la lògica i la pluralitat”, però sense negar “el dret” als catalans a ser espanyols. Cap canvi respecte al ja sabut.