L'executiu pretén eliminar mil càrrecs en el món local
Ortega anuncia la desaparició d'alguns consells comarcals i la mancomunitat de serveis als municipis per estalviar uns 1.100 milions anuals
Un dictamen de l'IEA detecta cinc vies legals per fer la consulta
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va anunciar ahir que en l'avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya es preveu la supressió de “mil càrrecs remunerats” en el món local, amb l'objectiu d'estalviar entre 1.000 i 1.100 milions d'euros anuals. Durant la seva compareixença en la comissió d'Afers Institucionals, va carregar contra el projecte que prepara l'Estat per reordenar el món local i que en principi havia de deixar al marge Catalunya. Però sembla que això no serà així, i Ortega va anunciar una forta oposició a la llei, que a parer seu comet tres grans errors i una deslleialtat institucional que “creua la línia vermella”. Per això, el govern català treballa en la seva pròpia llei de règim local, que està a punt de veure la llum en seu parlamentària. Va esbossar algunes de les línies que tindrà amb els objectius de “superar el mapa provincial i ordenar la inversió del món local”. Segons va dir, la crisi, la falta de recursos que pateixen la Generalitat i els ajuntaments i la necessària reducció de la despesa pública obliguen a aprovar “una àmplia reordenació del món local”, cosa que inclourà un pla d'inversió local de Catalunya basat en criteris d'austeritat i eficiència.
En la futura llei es fan previsions que canvien radicalment el mapa local. Per exemple, els municipis de menys de 1.000 habitants hauran de delegar certes competències –que Ortega no va concretar– a la comarca, que serà l'eix d'aquest nou mapa local. A banda, els ajuntaments de menys de 5.000 habitants hauran de fer obligatòriament un programa d'actuació municipal i també es preveu que alguns consells comarcals desapareguin, sobretot a l'àrea urbana de Barcelona. A banda, els plens dels consells comarcals desapareixeran i el poder serà traspassat al consell d'alcaldes. La normativa pretén aprimar l'estructura local i extingirà més de 1.000 càrrecs públics remunerats, però no es va concretar ni el què ni el com. També es limitarà la creació de consorcis i empreses municipals a “casos d'absoluta necessitat” i sempre que els consells comarcals no puguin assumir aquesta tasca. Tot plegat, va dir, permetrà que les administracions locals i comarcals generin un estalvi que va situar entre els 1.000 i els 1.100 milions d'euros anuals. També l'administració de la Generalitat continuarà la tendència a l'aprimament i Ortega va anunciar que al final del 2013 s'haurà prescindit d'un 25% de les empreses que hi havia a l'inici de la legislatura anterior. La vicepresidenta va desgranar altres prioritats, com ara l'aposta per l'administració electrònica i la llei electoral.
A banda d'això, Ortega va anunciar ahir que el govern ha detectat fins a cinc vies legals a través de les quals es podria fer el referèndum. Va explicar que havia encarregat un dictamen a l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) sobre el dret a decidir i que aquest estudi avala fins a cinc vies vàlides, “legals i ajustades a dret” per consultar als catalans: l'actual llei de consultes vigent, aprovada pel tripartit –sobre la qual el TC s'ha de pronunciar, tot i haver-ne aixecat la suspensió el 2011–; la convocatòria per part de l'Estat; la delegació de competències a la Generalitat per a la seva celebració; la modificació de l'article 92 de la Constitució per atorgar a les autonomies la capacitat per exercir el dret a decidir, i la futura llei de consultes, que s'ha d'aprovar.