L'esquerra italiana intenta seduir el populista Grillo
“Hem quedat primers, però no hem guanyat”, reconeix Bersani
El còmic genovès amenaça amb el bloqueig i només votarà “llei per llei”
Berlusconi s'ofereix perquè “Itàlia no es mereix no ser governada”
Silvio Berlusconi oferint-se a Pier Luigi Bersani, el centreesquerra flirtejant amb Beppe Grillo i el populista indignat amenaçant de fer Itàlia ingovernable. Aquest és el caos que deixa el vot de protesta contra l'Europa de l'austeritat merkeliana en unes eleccions italianes que han fet saltar totes les alarmes, també al nord dels Alps i a la resta del sud de l'euro. “Hem quedat primers, però no hem guanyat”, va haver de reconèixer ahir Bersani, més de 24 hores després que tanquessin els col·legis, pressionat per l'ala més esquerranosa de la seva coalició perquè descarti governar amb el ressuscitat Cavaliere i s'obri a negociar amb el Moviment 5 Estrelles.
“Fins ara ens deien que ens n'anéssim tots cap a casa, però ara ells també són dins la política, així que o se'n van també cap a casa o aclareixen què volen fer amb aquest país, que és també el seu i el dels seus fills”, va demanar Bersani als nous 109 diputats i 54 senadors del tsunami antipolítica de l'humorista. El líder del Partit Democràtic va allargar la mà a Grillo, defensant un govern de canvi, però alhora li va exigir que “assumeixi la seva responsabilitat”. Tot i mostrar-se decebut pels resultats, no plegarà: “No abandonaré el vaixell, seré capità o grumet.” Fracassada estrepitosament la tercera via de Mario Monti, qualsevol alternativa a haver de tornar a les urnes implica entendre's amb Grillo o Berlusconi.
Però el còmic anticrist de l'establishment va per lliure i decidirà “llei a llei, reforma a reforma”. “No és que estiguem en contra del món, si hi ha propostes compatibles amb el nostre programa, les valorarem”, va assegurar des de casa seva a Gènova. Grillo no vol governar, però tampoc no permetrà fer-ho als altres i ja avisa que serà “l'obstacle” i boicotejarà un govern de Bersani amb Berlusconi que, de tota manera, “només aguantaria set o vuit mesos i seria un desastre”. I proposa que el Nobel de Literatura Dario Fo substitueixi Giorgio Napolitano com a president de la República. Però Fo, de 86 anys, replica que es veu massa gran per anar al Quirinal.
Berlusconi, que finalment ha quedat a poc més de 120.000 vots de Bersani, havia obert el mercat oferint un acord al centreesquerra. En una entrevista telefònica al Canale 5 –no se l'ha tornat a veure, des de la protesta en top less d'unes activistes mentre votava a Milà–, va donar per cadàver polític el tecnòcrata Monti i va obrir la porta a una entesa amb Bersani. Qualsevol cosa abans que tornar a votar: “Itàlia no es mereix no ser governada, cal reflexionar i alguns s'hauran d'avenir a fer alguns sacrificis.” Provocant els especuladors, va acusar els mercats d'estar “una mica bojos i anar per lliure” i d'haver-se “inventat l'engany” de la prima de risc.
Aquest oferiment de col·laboració va posar en alerta el soci més esquerranós de Bersani, Nichi Vendola, president de la Pulla i líder d'Esquerra Ecologia Llibertat, que es va afanyar a descartar una aliança amb el Poble de la Llibertat que seria “postissa” i “verinosa”.
A Berlusconi “l'haurien de guardonar amb l'Oscar, ha estat molt llest”, com “un caiman que espera el moment just per tornar a mossegar”, li va disparar l'excomunista Vendola, que ataca igualment el fins ara primer ministre i candidat de Merkel: “L'aliança amb Monti crea morts i ferits en el centreesquerra i no resol cap dels problemes que ha d'afrontar la societat italiana.”