Esquerra, alternativa de govern

Amb anterioritat a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ja vaig expressar que la força que obtingués Esquerra Republicana en aquells comicis determinaria, sens dubte, no només el procés de transició nacional iniciat recentment per la cambra legislativa catalana, sinó també la manera com, en paral·lel s'afrontaria, l'actual crisi econòmica.

I és així com en aquest doble context d'urgència nacional i social, prop de 500.000 mil ciutadans i ciutadanes del Principat feren confiança a Esquerra tot rebutjant majories excepcionals vinculades a lideratges únics ancorats a una política econòmica que fins i tot els seus propis impulsors a dia d'avui tenen seriosos dubtes del seu èxit, com també deixant de donar suport a un projecte federal cap al no res permanent.

Sóc plenament conscient, que l'etapa històrica encetada pels catalans del Principat requereix, per part de l'esquerra independentista, de la necessària col·laboració amb el govern de centre-dreta català. Al cap i a la fi, molts ciutadans confien en nosaltres perquè el procés d'alliberament nacional no siga silenciat o diluït. També perquè el president Mas entenga que, tot i les deslleialtats financeres i competencials del Govern de l'Estat, i més enllà de l'espoli que pateixen els Països Catalans, no és admissible que les retallades recaiguin en exclusiva sobre unes classes mitjanes i populars que en absolut han estat les responsables de la virulenta crisi que pateixen, sinó les víctimes dels delictes i despropòsits d'uns pocs que a dia d'avui encara no han assumit cap responsabilitat.

Tanmateix, o justament com a conseqüència de la mateixa complexitat del moment en el què ens trobem, es fa necessari i urgent, enfortir i incrementar l'espai independentista i d'esquerres que avui ocupen les nostres sigles, i per tal de garantir que Esquerra es consolide com alternativa de govern a CiU amb totes les conseqüències positives que aquest èxit comportaria pel conjunt de la nació.

Al meu entendre, l'ampliació d'aquest espai sobiranista i progressista ha de passar necessàriament per seguir incorporant al nostre projecte, a aquells votants decebuts amb una CiU polifònica i en permanent contradicció que només es posa d'acord a l'hora d'aplicar més retallades draconianes. Però sobretot a aquells altres electors catalanistes que tradicionalment han estat fidels al PSC. També als qui tot i no estar vinculats emocionalment amb la cultura i la història de Catalunya, han arribat al convenciment —o estan a punt de fer-ho per qüestions estrictament econòmiques— que seguir units a Espanya no és cap garantia de futur, ni per ells ni, per les seues famílies. Uns electors d'esquerres doncs, que atenent a la rapidesa dels esdeveniments, resten o aviat restaran orfes del seu vital imaginari col·lectiu d'una Espanya federal plurinacional.

De fet, cal tenir present, que el procés ja està iniciat tal i com ho demostra un estudi recent sobre els resultats de les eleccions catalanes del passat 25 de novembre de 2012 realitzat pel catedràtic de política i afers públics de la universitat de Princeton, Carles Boix. Un estudi que conclou que un gran nombre d'electors vinculats tradicionalment al PSC del interior del Principat com també, de la ciutat de Barcelona, van decidir donar suport a un partit independentista i socialdemòcrata avançat com Esquerra. Una translació de vot que malauradament de moment no s'ha produït amb la intensitat desitjada en els municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona, exceptuant comptades i honorables excepcions com la de Sant Vicents dels Horts. En aquestes localitats, la majoria d'exvotants socialistes varen preferir recolzar a una ICV-EuA que no oblidem es reclama i fins al moment actua com “l'esquerra nacional”. Entenc que del Principat...

És per aquesta raó, que més enllà de la tasca quotidiana de convenciment i pedagogia entre aquest sector progressista de la nostra societat, cal oferir també a tots aquells dirigents i militants del PSC la nostra predisposició a acollir-los en el nostre si, o en el seu defecte a establir ponts permanents de diàleg i coordinació amb les organitzacions o formacions que s'hagen constituït o puguen arribar a bastir en un futur que es preveu cada cop més immediat.

En definitiva, les actuals circumstàncies històriques demanden preveure la construcció d'un ampli pol sobiranista i progressista alternatiu al centre-dreta català que sens dubte requerirà nous esforços de comunicació i d'integració de diverses sensibilitats. Un pol que faci possible governar des de l'esquerra, un futur nou estat amb una clara vocació d'acollir i sumar a aquest país nou, la resta de territoris amb els quals hi compartim des de fa més de sis segles vincles històrics, culturals i econòmics: els Països Catalans.