Rajoy es carrega de munició
El Consell d'Estat dóna via lliure perquè el president espanyol pugui impugnar la declaració sobiranista del Parlament
El PP ja té dos dictàmens que l'avalen per poder presentar recurs al TC i frenar el govern
Mariano Rajoy ja disposa de tota la munició argumental que necessitava per trucar a la porta del Tribunal Constitucional (TC) i demanar-li que paralitzi la declaració sobiranista aprovada al Parlament el 23 de gener. El president espanyol fa gairebé un mes que està decidit a presentar-hi recurs, però formalment havien de fer la consulta al Consell d'Estat abans de la impugnació. Després dels dubtes inicials sobre la falta de valor jurídic del document i la possibilitat de passar-ho per alt, aquest òrgan aprofundeix en la tesi de l'Advocacia General de l'Estat i indica que hi ha base jurídica perquè el TC freni una resolució que declara la sobirania del poble català i atorga a Artur Mas l'impuls per caminar cap a l'estat propi.
Quan el 8 de febrer el Consell de Ministres va encarregar aquest dictamen tenia força coll avall que, digués el que digués el Consell d'Estat, l'aval de l'informe de l'Advocacia General de l'Estat era suficient per anar al TC. “És un element prou determinant” per prendre la decisió, suggeria llavors la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Aquests serveis jurídics incidien en el fet que el text vulnera cinc articles de la Constitució atacant la sobirania del poble espanyol i la unitat d'Espanya, segons posaven de relleu.
La comissió permanent del Consell d'Estat –òrgan presidit per l'exministre del PP José Manuel Romay Beccaria– està formada, entre d'altres, per l'exvicepresidenta del govern de Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega, Miguel Herrero, Rodríguez de Miñón –un dels redactors de la Constitució–, Landelino Lavilla –president del Congrés durant el 23-F– i Alberto Aza, excap de la Casa del Rei. En total són deu membres dels quals dos, Herrero i Rodríguez de Miñón i l'exministre socialista Fernando Ledesma han emès vots particulars.
Avui, el Consell de Ministres analitzarà l'informe que el Consell d'Estat va fer arribar al Ministeri d'Hisenda, si bé no és del tot segur que es doni llum verd al recurs. La decisió definitiva es podria prendre divendres vinent, apuntaven fons de La Moncloa. Però, en tot cas, després que la setmana passada el cas Bárcenas monopolitzés la roda de premsa posterior a la reunió de govern, la portaveu Saénz de Santamaría necessitava algun element suficientment cridaner per desviar el focus d'atenció del pols que l'extresorer ha plantejat a Mariano Rajoy.
Un dels primers membres de l'executiu espanyol que va celebrar el cop de mà definitiu del Consell d'Estat per impugnar la declaració va ser el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, tot argumentant que, al cap i a la fi, el que ha fet aquest òrgan és interpretar uns preceptes constitucionals “que no necessiten gaire interpretació”, com ara el de la “indissoluble unitat espanyola”.
Text retòric
Això sí, l'endemà de la declaració, el mateix García Margallo també va ser el primer dirigent del PP que confessava que difícilment podien actuar perquè es tractava d'una simple declaració “retòrica” sense valor jurídic. Però més contundent havia estat el mateix Rajoy quan va proclamar que el text no tenia cap valor.
Una llei per controlar l'agenda exterior de Mas
El setge del Consell de Ministres a la Generalitat no s'aturarà només en el text sobiranista. Ja fa temps que l'executiu de Rajoy té enfilada la política exterior catalana i és per això que possiblement avui el gabinet del PP doni el vistiplau a l'esborrany de la futura llei estatal d'acció exterior que inclourà un control absolut sobre l'agenda internacional del govern. L'Estat vol conèixer qualsevol moviment del president Mas i de totes les gestions, acords o tractats amb altres estats. Entre d'altres aspectes, la norma assenyala que per obrir una oficina caldran els informes dels ministeris d'Economia, Hisenda i Exteriors. L'executiu popular podria acabar proposant que per raons d'eficiència i estalvi s'hagin d'integrar dins la xarxa d'instal·lacions diplomàtiques espanyoles. De fet, un dels eixos de la llei és aconseguir que, amb el pretext de la crisi, totes les anomenades ambaixades territorials acabin usant els serveis estatals. Les oficines catalanes a l'exterior sempre han estat al centre de les mirades, i des de l'impuls sobiranista l'objectiu de vigilància i control s'ha intensificat molt més.
