Dos membres del Consell d'Estat adverteixen que la declaració del Parlament no és impugnable

El govern espanyol ha anunciat aquest divendres la impugnació de la declaració de sobirania del Parlament en base a les conclusions d'un informe del Consell d'Estat aprovat dijous per la majoria d'aquest òrgan, però no per unanimitat. L'exministre socialista i magistrat del Tribunal Suprem Fernando Ledesma i el pare de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón afirmen als seus vots particulars que no hi ha base per portar la declaració davant el Tribunal Constitucional (TC). Rodríguez de Miñón adverteix a més que utilitzar la via del TC per provar d'aturar el procés a Catalunya “no és la via més adequada per arribar a una solució constructiva”.

Al text que ha remès al govern espanyol juntament amb l'informe aprovat per la majoria, Ledesma assegura que la declaració de sobirania “fa referència a una data futura i imprecisa” per a l'exercici del dret a decidir i per tant “no té efectivitat immediata”. A més, argumenta que la declaració “no té naturalesa jurídica de norma” sinó que només és un “instrument parlamentari per a l'impuls de l'acció política a Catalunya”. Per tant, constata que només es podrà determinar la firma i contingut d'aquesta acció política “al final del procés”.

Segons el magistrat, la resolució “no altera, transforma ni modifica la situació legal” i la seva eficàcia “queda limitada al propòsit de naturalesa clarament polític” de fixar un objectiu “de contingut incert”. També recorda que hi ha “nombroses resolucions anteriors” del Parlament que tenen un contingut anàleg i que no han estat impugnades. Per tot plegat, considera que la declaració del Parlament “no suposa l'exercici d'una pretesa sobirania ni constitueix una declaració efectiva, actual i incondicional del pretès dret a decidir”.

Ledesma conclou que “no concorre el pressupost processal insubsanable de constituir objecte idoni per a la impugnació”.

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón va més enllà i assenyala que la resolució del Parlament diu expressament que “s'utilitzaran tots els marcs legals existents” per fer efectiu el “dret a decidir”. Per aquest motiu, “donar per suposada la marginació” de la constitució com a marc legal és “un judici d'intencions que no té en compte la legalitat de la declaració”.

A més, recorda que la declaració parla d'“iniciar el procés” i la doctrina del TC estipula que només es pot dictar la inconstitucionalitat de les “resolucions, disposicions o actes que s'integren a l'ordenament” o quan lesionin els drets fonamentals de les persones. Segons el ponent constitucional, aquest no és el cas.

Herrero y Rodríguez de Miñón adverteix que la impugnació de la declaració “no és la via més adequada per arribar a una solució constructiva” i emplaça l'executiu de Mariano Rajoy a buscar el consens polític amb les institucions de Catalunya. Segons ell aquest és “l'únic fonament eficaç de l'estabilitat constitucional”.

De la mateixa manera que Ledesma, Herrero y Rodríguez de Miñón també conclou que “no existeixen fonaments jurídics suficients” per impugnar la declaració.