La sobirania catalana, a judici
Rajoy impugna la declaració del Parlament i en demana la paralització immediata
Mas li retreu que hagi tallat les vies del diàleg, i el govern del PP insisteix a parlar d'altres coses
La impugnació es considera la tercera via per anar al Tribunal Constitucional (TC). Però més aviat es podria dir que el govern espanyol ha decidit utilitzar la via directa per liquidar com més aviat millor la declaració sobiranista del Parlament. El Consell de Ministres va facultar ahir Mariano Rajoy perquè, com a president de l'executiu, exigeixi al TC que de forma immediata deixi sense efecte l'acord que una àmplia majoria de la cambra va rubricar el 23 de gener. L'objectiu és extirpar-lo d'arrel abans que el document comenci a impregnar la vida pública catalana. L'endemà mateix de rebre el dictamen del Consell d'Estat, que avalava la tesi de l'Advocacia General de l'Estat que el text no és retòric sinó que té translació jurídica, Rajoy decidia combatre'l als tribunals optant no per l'anomenat recurs d'inconstitucionalitat sinó pel de la impugnació, que comportarà que, una vegada el TC l'accepti a tràmit, es decreti la suspensió de la resolució. Una mesura que el TC haurà d'aixecar o ratificar passats cinc mesos.
Els arguments del PP són els que recullen els dos informes: que es vulneren diversos preceptes de la Constitució perquè el Parlament català no pot usurpar la sobirania que, segons insisteixen, “recau en el conjunt del poble espanyol” i, al damunt, amb un objectiu inequívoc: amenaçar “la indivisible unitat de la nació espanyola”.
Abans que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fes pública la decisió del Consell de Ministres, el president Artur Mas ja havia alertat que si es materialitzava la impugnació això implicaria que l'executiu espanyol ha decidit “tallar la via del diàleg”. Acompanyat pel primer ministre de Gal·les, Carwyn Jones, el dirigent català denunciava l'actitud hostil del govern del PP pel fet de presentar-se davant el TC per paralitzar la seva acció de govern en lloc d'intentar negocia-ho. La vicepresidenta, però, no tenia ganes de polemitzar en excés i fins i tot demanava a la Generalitat que ho entengui, adduint que és el paper que toca fer a l'Estat.
Sáenz de Santamaría emprava el símil dels recursos que també ha presentat l'executiu català contra les successives invasions competencials del gabinet de Rajoy per recordar a Mas que en aquests casos ningú no es planteja que la Generalitat acudeixi a la justícia per manca de voluntat de diàleg, sinó que s'interpreta com un acte de “normalitat” perquè considera que l'Estat ha envaït el seu espai. De la mateixa manera, el govern espanyol té “l'obligació de complir i fer complir la Constitució”, insistia la vicepresidenta: “Són les regles del joc.”
Ganes de reunir-se
Però la decisió del govern del PP d'actuar amb totes les de la llei quan en un primer moment havien decidit fer els desmenjats davant una declaració que qualificaven de zero a l'esquerra posa en evidència un xoc de voluntats polítiques que no sembla que s'hagi de suavitzar amb una reunió entre Rajoy i Mas. Pel que sembla, la trobada no s'ha produït, si bé està anunciada des que el president català va revalidar el càrrec en les eleccions del 25-N. Malgrat l'ambient enrarit i el cop de porta a les aspiracions catalanes traduïdes en el document impugnat, La Moncloa subratllava el “gran interès” que té Rajoy de veure's amb l'inquilí de la Generalitat i parlar de tot el que no sigui una consulta, una nova arquitectura institucional o dels greuges catalans.
Santamaría suggeria, doncs, que la trobada –que s'havia pactat que fos discreta, és a dir, que no aparegui a les agendes dels presidents– està pendent que els respectius equips fixin una data. La qüestió, però, és si la reunió finalment es farà pública o bé evitaran mostrar la distància que separa els dos caps d'executiu, que des que el febrer del 2012 es van reunir per primera vegada a La Moncloa han anat tensant tant la corda que ara pràcticament només es comuniquen a través dels recursos al TC.
Discrepàncies al Consell d'Estat
L'aval del Consell d'Estat a la impugnació no va ser unànime. Dos dels deu membres de la comissió permanent consideren que el text del Parlament no s'ha de perseguir als tribunals. És el cas de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels set artífexs de la Constitució, i de l'exministre socialista Fernando Ledesma. Tots dos expressen les seves discrepàncies en els vots particulars que s'adjunten al dictamen que la institució va fer arribar al govern de Rajoy. Rodríguez de Miñón, de fet, assenyala que la via del TC no és la més idònia per arribar a una “solució constructiva”, i avisa el PP que és millor treballar pel consens. Per la seva banda, Ledesma recorda que el text en si no té valor jurídic, és només un instrument per a l'acció política de la Generalitat, i que, per tant, només es podrà determinar la seva naturalesa al final del procés.