L'Estat controlarà i unificarà per llei l'acció exterior de les comunitats
L'esborrany, que ahir va passar pel Consell de Ministres, obliga a informar dels viatges i de l'obertura de més oficines, però al final no els podrà prohibir
Més de 30 anys i 36 esborranys després, el Consell de Ministres va donar el vistiplau ahir a l'avantprojecte de la llei d'acció i del servei exterior amb què vol reordenar i posar al dia una obsoleta estructura diplomàtica –“ara no sabem ni el nombre de funcionaris ni els edificis que tenim ni qui està fent què”, admetia el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo–, però també atorgar més poder a l'executiu estatal per controlar l'acció exterior de les comunitats, i unificar-la rere un sol missatge, el que dicti en l'estratègia d'acció exterior que s'aprovarà en cada legislatura.
Així ho va deixar clar el ministre, que va remarcar que de política exterior només n'hi ha una, la que es fa entre “estats sobirans”, i que l'acció que puguin fer altres “subjectes” que han “proliferat” després, en referència també a organismes, ens locals i judicials, s'hi ha de subordinar. La nova llei, així, es basa en el “principi d'unitat d'acció a l'exterior” i obliga totes les comunitats a informar l'Estat dels viatges previstos dels seus dirigents. La intenció, segons Margallo, és poder preparar-los la visita a través de l'ambaixada i facilitar-los el suport que els calgui, si bé el ministeri a partir d'aquí podrà emetre també “recomanacions” sobre la conveniència del viatge i del missatge que vol donar respecte a la posició oficial de l'Estat, tot i que no seran vinculants. “No es tracta de controlar, sinó d'ajudar”, aclaria el ministre, que de fet presentava la reforma com “un pas més en el reconeixement de l'estat autonòmic”, i garantia “especial atenció a les llengües i cultures cooficials”.
Margallo admetia que es va plantejar que Hisenda fes un informe vinculant en el cas que els territoris que incomplissin el límit de dèficit volguessin obrir noves oficines a fora, si bé al final ha caigut del text arran de les sentències del TC que reconeixen les competències autonòmiques. Això sí, caldrà un informe previ del ministeri, que els “oferirà alternatives” si té disponibilitat de seu i personal propis. No serà obligatori, però, que ho acceptin. “Seran els votants els que jutjaran si prefereixen tancar ambulatoris o continuar obrint oficines”, insistia el ministre. La llei, de fet, reitera l'oferta a les comunitats perquè integrin les seves 166 oficines en la xarxa estatal, igual que l'Estat integrarà funcionaris en delegacions de la UE i la comunitat iberoamericana.
Mas avisa que no canviarà els plans
El govern té clar que l'Estat li vol donar amb la llei un avís molt clar: que el vigila. Artur Mas, en tot cas, constatava ahir que “s'han rebaixat les intencions inicials, perquè no van tan enllà com pretenien en l'acció de control”, si bé insistia que, “sigui poc o molt, no té sentit posar portes al camp”, i recordava que en el context de crisi actual l'acció exterior “no és un caprici, sinó una obligació”. Segons ell, la Generalitat ara ja informa l'Estat dels seus viatges, tot i que “una cosa és fer-ho perquè vulguem, i una altra que en tinguem l'obligació”. “Si es tracta de renyar-nos, d'encotillar-nos, farem l'acció exterior tal com la teníem planificada”, avisa. Mas ho explicava després d'una reunió amb el primer ministre gal·lès Carwyn Jones, en què van tractar aspectes de col·laboració econòmica i turística. Jones, que va advocar pel diàleg entre governs per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, va explicar que ell no ha de notificar a ningú els seus viatges, per als quals té el suport i la col·laboració “total” del govern britànic.