“No desistim que el PSOE avali el dret a decidir”

És una decisió personal. És un gest d'algú que forma part d'una direcció i fa una cosa contrària i, per tant, posa el càrrec a disposició de la direcció, i se li accepta la dimissió. És coherent.

Hi ha qui ho veu com un acte d'indisciplina que requeria una actuació exemplar en forma de sanció. Ho respecto, però el que s'ha de fer és actualitzar i garantir l'encaix del PSC, a través de la veu pròpia. En moments de dificultat més que mai es necessiten mecanismes de coordinació i de diàleg.

No sembla que hagi de ser la decisió de la direcció del PSOE, sinó més aviat la d'alguns dirigents històrics. La seva no és la posició majoritària, però és la més cridanera. Però en les converses que hem tingut, el PSOE està a favor del respecte a la singularitat d'un partit diferent i que té la necessitat d'expressar-se en qüestions que afecten el nostre autogovern. S'han de buscar complicitats perquè és evident que un protocol del 1978 necessita posar-se al dia.

No. De fet, el mateix 78, en el congrés d'unitat, al cap d'uns mesos hi havia risc de trencament, i per part del PSOE el que va evitar la ruptura de l'acord va ser Alfonso Guerra.

Amb tot el respecte al que representa Guerra, la seva visió del que està passant a Catalunya no és real; s'hauria de posar al dia. En tot cas, no hi ha risc de trencadissa. Sense minimitzar el que ha passat, que és un fet històric, al PSC li convenia fer un acte de coherència política. L'altre dia, el PSC va fer el que li tocava fer, i va aconseguir guanyar en credibilitat i en dignitat. El PSC està compromès fermament amb el dret a decidir i ho va demostrar al Congrés. Fa sis mesos a Rubalcaba fins i tot li costava pronunciar la paraula federalisme. Ara, en canvi, demana la reforma de la Constitució en sentit federal pel reconeixement de les singularitats de Catalunya. Per tant, no desistim que un dia el PSOE acabi avalant el dret a decidir.

No hi ha hagut cap afirmació que ens permeti pensar que el PSC no formarà part de la direcció del grup en el futur. Això requereix molt diàleg, però crec que ho aconseguirem. Ara el malalt encara té febre, s'ha d'esperar. Si en posés algun altre i demà passat tornem a votar el mateix, en coherència haurà de tornar a presentar la dimissió... Dit això, crec que és bo i necessari que el PSC formi part del grup parlamentari, perquè l'agenda catalana a Madrid sempre ha estat molt rellevant. No ser-hi provocarà disfuncions.

Sí; de fet hem tingut votacions molt complicades. És evident que hem estat incapaços de traslladar a la ciutadania per què adoptaven algunes posicions i això ha provocat una certa desafecció. Del que es tracta, doncs, és de guanyar en coherència, tenir un horitzó clar i anar a construir tot un projecte. El que es va veure dimarts al Congrés va ser el punt de trobada del catalanisme polític en relació amb el dret a decidir. Això és el que ha despertat més consens i, curiosament, és el que el PSC ha defensat des del primer dia. El que em dol és que aquest punt de trobada s'hagués impedit al Parlament. Crec que les coses s'han de fer des de casa. Massa tacticisme, que no està sortint gens bé a CiU.

No vull donar la sensació que hem estat aquí sotmesos i subordinats al PSOE. Ben al contrari: hem compartit i hem impulsat moltes coses junts. Hi ha hagut moments puntuals de certa tensió. I aquest ha estat un dels màxims, i s'ha concretat en un vot diferenciat.

L'actuació del PSC no pot estar condicionada per les amenaces que hi pugui haver o per por de represàlies. S'ha de moure en funció del projecte i del seu compromís amb Catalunya. I el PSOE hauria d'assumir els plantejaments del PSC o, com a mínim, reconèixer-los. Perquè segueix sent molt més el que ens uneix que el que ens diferencia.

En l'executiva del PSC hi va haver unanimitat. I en la reunió que vam fer a Madrid, a banda de Carme Chacón, que ja ens va anunciar que no ho podia votar, no hi va haver ningú que expressés la possibilitat de trencar la disciplina de vot del PSC. A tothom hi ha coses que li agraden més o menys, però el dret a decidir ja forma part del projecte polític del PSC. Ja és així.

És una percepció més de vostè que meva. Aquest era un moment històric i ho era per a tothom, així que s'espera que tothom actuï d'acord amb els criteris que s'han adoptat. Crec que el que Navarro ha transmès a Chacón és que el dret a decidir formarà part del nostre projecte polític. I, per tant, els màxims representants del PSC l'han de compartir. El que li assenyala el primer secretari és que aquesta mateixa consciència que l'ha portat a no complir el mandat de l'executiva l'ha d'usar també per dir si pot compartir el projecte que iniciem.

Això depèn de la consciència de Chacón –uso aquest terme perquè és el que ella va emprar– de decidir si li permet continuar vinculada a un projecte en què el dret a decidir tindrà un paper fonamental. Un primer secretari no disposa de l'escó d'un diputat. L'escó te'l donen els ciutadans i és teu. En tot cas, tot plegat és una qüestió que han de resoldre Navarro i Chacón i qualsevol interferència no és bona.

Només sé que qualsevol persona que vulgui ser a la secretaria general del PSOE o cap de cartell ha de tenir el suport majoritari de Catalunya i, si no, no se'n sortirà. I això val per a tothom. Per això deia que, en el nou marc de relacions amb el PSOE, aquesta visió és la que s'hauria d'incorporar: la riquesa de la contribució del PSC en un projecte comú a Espanya, des de les singularitats de Catalunya.

El PSC no ha pres mai posició per cap candidat. No ha indicat el vot als seus delegats; una altra cosa és el que es pugui deduir o interpretar. Al PSOE, en tot cas, li convé actualitzar la seva visió territorial d'Espanya, tenint en compte la realitat nacional i social de Catalunya, i ser capaç de donar-hi una resposta.