Per què és dolent l'acord de finançament?
–«Perquè es queda a mig camí del que diu l'Estatut. Si dónes importància a tot el que queda per complir, no es pot dir que sigui bo. És millor que l'anterior? Sí, ho hem dit des del primer dia: només faltaria! Vam fer tot un Estatut per arribar a aquest punt. Però només modificant el sistema del 2001 a millor ja s'hi podria haver arribat. Es tractava de tancar una etapa i obrir-ne una altra amb un model completament nou, i això no s'ha complert.»
–El cansament que ha generat el procés, ha influït en la resolució?
–«Segurament. Hi havia molta gent que volia tancar aquesta carpeta. Però estem parlant dels diners dels catalans. Nosaltres no volem criticar per criticar. Només constatem que no s'ha complert l'Estatut, i que tot allò que se'ns deu, algú ho haurà de reclamar. CiU es compromet a fer-ho.»
–Tenint en compte les reticències de l'Estat a fer complir l'Estatut, els 5.000 milions que demanaven vostès, eren realistes? Està en condicions de garantir que els aconseguirà en el futur?
–«En aquest moment qui governa Catalunya és el PSC, i si és incapaç de desmarcar-se del PSOE és evident que no pot fer contrapès. Els 25 diputats del PSC al Congrés són del PSOE. En canvi, els 10 de CiU, no. Si en algun moment governem Catalunya i tenim capacitat d'influència a Madrid, podrem reclamar el pagament d'aquests deutes.»
–El govern diu que el principi d'ordinalitat es compleix, vostès diuen que no. El problema no és que l'Estatut no és clar en aquest punt?
–«Per ordinalitat entenem que un cop Catalunya ha contribuït a la solidaritat no pot baixar de la seva posició de riquesa per càpita. Això és evident que no es compleix. A més, la redacció d'aquest article no forma part del pacte del PSOE i CiU del 2006. Ve del tripartit. Si ara no estigués bé aquest article, que s'ho facin mirar, perquè el van redactar ells. Ara bé, l'esperit d'aquest article és claríssim.»
–El govern ha canviat l'argument de l'ordinalitat pel que Catalunya quedi per sobre de la mitjana estatal.
–«Això l'Estatut no ho diu. És molt curiós, se n'ha fet un tòtem, però perquè estiguem per sobre de la mitjana hi ha d'haver algú que hi estigui per sota, i això no se'ns diu. És molt sospitós. A més, amb els models anteriors estàvem molt poc per sota. Hem calculat que estàvem en el 99%. Si ara ens situem en el 101-102, vol dir que la variació és mínima.»
–Com interpreta el fet que el govern doni unes xifres que Madrid no confirma?
–«És una tómbola. Una espècie de subhasta en què no quadra res. L'altre dia van sortir els d'ERC dient que seran 3.855 el quart any, que no preveu ni l'Estatut. Ara resulta que ja són entre 3.600 i 4.000. Si segueixen aquest ritme en pocs dies arribaran a 5.000 i quasi podrem dir que sí. Ho dic irònicament, s'entén.»
–Vostès han fet una projecció dels milions que donaria l'acord?
–«No es poden calcular. Tal com està fet el document del Ministeri d'Economia, només hi ha xifres pel 2009 i el 2010. Diu que posaran 11.000 milions pel 2012, però també diu que ho faran d'acord amb les normes d'estabilitat pressupostària. I les promeses del senyor Zapatero no són fiables. A més, el 2012 pot ser que el senyor Zapatero no hi sigui, perquè hi haurà hagut eleccions, a Espanya.»
–Portaran la LOFCA al Consell de Garanties Estatutàries?
–«És una decisió que no està ni presa ni descartada. Primer hem de veure com queda la llei, i no s'aprovarà fins d'aquí a uns mesos. Quan en coneguem la redacció, decidirem.»
–I quina posició prendrà CiU al Congrés amb la LOFCA i la llei de cessió de tributs?
–«Si la LOFCA confirma el que diu el que sabem a hores d'ara, és evident que no hi podríem votar a favor.»
–Però es podrien abstenir?
–«No tenim la decisió presa. Però fa més d'un any, el senyor Duran i Lleida i jo vam avisar que no donaríem suport a tot allò que no complís l'Estatut i no aportés uns 5.000 milions. Hem estat donant suport al govern de la Generalitat en tot moment. No hem fet una oposició crítica en aquest procés. Ara, un cop conegut el resultat, no només tenim dret a ser crítics, sinó que tenim l'obligació de fer entendre que això no es pot donar per bo perquè no compleix l'Estatut.»
–Com veu el fet que s'arrodoneixin les xifres amb partides que estan fora del model, com ara per sufragar els Mossos o les presons?
–«Es fa servir d'excusa per poder incrementar la xifra. Van a buscar un camí secundari per obtenir uns diners de més. Això queda clarament per fora del que deia l'Estatut, que en canvi sí que diu que la població s'ha de ponderar en funció de la immigració, de la població en risc d'exclusió social, de la concentració i densitat de nuclis urbans, dels costos diferencials; el cost de la vida a Catalunya és més alt que a molts altres llocs d'Espanya. I de tot això, l'acord no en parla.»
–ERC diu que amb l'acord, sumat a la disposició addicional tercera, s'arriba als 5.000 milions que vostès demanaven i es redueix un terç del dèficit fiscal.
–«ERC barreja peres i pomes. No ha tingut més remei que dir que sí al final perquè volia quedar-se en el govern. I havia de vestir la mona com fos. Han fet una posada en escena característica, s'ha fet tota la comèdia que s'havia de fer i han aparegut unes xifres que no estan avalades ni garantides, però ja és el que ells volien. Curiós en un partit que el que reclama és el concert econòmic. Si volen el concert, i nosaltres hi podem estar d'acord, difícilment hi arribarem si tenint la clau com tenien no fan complir l'Estatut. No sé si després serà creïble la seva reivindicació.»
–Algun dels socis del tripartit, i especialment ERC, van fer algun gest per sumar-los al pacte?
–«No, en cap moment. Sabien que nosaltres no acceptaríem cap acord que no complís íntegrament l'Estatut. Com que ells sabien que no es compliria, van renunciar a la unitat catalana. El senyor Montilla ho va dir clarament al Parlament: jo m'entenc abans amb el PSOE que amb vostès. I això és el que ha fet.»
–Foment del Treball ha fet una crida a CiU perquè s'afegeixi a l'acord...
–«Això no és cert. En cap moment Foment del Treball s'ha adreçat a nosaltres ni per escrit ni de paraula. Deu ser una interpretació que es fa. Jo no hi era, en aquell acte. Obro el correu electrònic, no tinc cap petició de Foment. Miro el correu ordinari, i tampoc. En les trucades pendents, no tinc cap trucada del president de Foment. I si ens ho demanen els direm que no, perquè l'acord és insuficient, i afegirem que a Foment, a la Cambra de Comerç, al país en general, també als que no voten CiU, els interessa que diguem que no. Perquè si no, després no podrem reclamar que se'ns paguin els deutes.»
–Vostè va dir al president de la Generalitat que li havia fallat...
–«El 2 d'octubre del 2008, CiU, en una prova d'unitat, va signar una resolució al Parlament per anar junts en el finançament. I l'1 d'octubre a la nit, el senyor Montilla em va trucar i la seva promesa solemne va ser que, abans que s'arribés a cap tipus d'acord i que se sabés cap xifra públicament, ens la donarien. El President va fallar en el compliment de la seva paraula.»
–Com valora el paper del President en el procés?
–«Ha fet el que era el previsible: anar esperant, esperant per intentar millorar les posicions. És lògic, és el que correspon al president de la Generalitat. I l'altra cosa que ha fet és estar amb el PSOE, que era previsible. I això introdueix moltes limitacions. No era creïble que el senyor Montilla i el PSC poguessin tenir una pugna seriosa amb el PSOE; estava cantat que al final hi hauria un acord. Nosaltres els diem que no comprometin CiU perquè si no, Catalunya en el seu conjunt en surt malparada. I hi ha d'haver una esperança de cara al futur que algú pot recuperar tot allò que se'ns deu.»
–El tripartit va avisar fa mesos que vostès dirien que no, i així ha estat. Tenien la posició presa?
–«La teníem presa perquè l'havíem anunciat si no es complia el 100% de l'Estatut. Quan expliquen això els traeix el subconscient, perquè, com que ells sabien que no es compliria, deien que CiU diria que no. Nosaltres estem a l'oposició, no hem d'administrar la Generalitat en el dia a dia i, per tant, si no es compleix el pacte hem de dir que no.»
–La crisi ha jugat a favor del PSOE?
–«Totes les autonomies necessiten els diners, perquè administren la sanitat, l'educació i els serveis socials, i són activitats que requereixen molts recursos. Per això el critiquen, però passen per caixa. La crisi ha facilitat les coses al PSOE, perquè els altres diuen ‘com que hi ha crisi, hem de ser comprensius...' Això és fals perquè el PSOE com que té la màniga ampla i no administra gaire bé, no posa diners en aquest sistema, hi posa deutes. I això s'ho trobaran el conjunt dels ciutadans que hauran de fer front a aquests deutes. Com? En algun moment els socialistes hauran d'apujar els impostos. Serà el punt final d'aquest procés absolutament descontrolat en què està instal·lat el govern de Zapatero.»
–Passarà aviat?
–«Espero que no. Tal com estan actuant els socialistes temo molt que ens portaran a aquest escenari. Ja van apujar els impostos de les benzines i del tabac. Una part dels diners que rebrà ara Catalunya ja vénen d'aquesta pujada. Si es tracta de tenir més diners perquè ens apugeu els impostos això és el negoci del Robert i les cabres.»
–El PSC i ICV senten que el finançament ha avalat la fórmula del tripartit i ERC juga a l'equidistància...
–«L'equidistància d'ERC és de paraula, perquè en la realitat sempre està amb el PSC i ICV. Tu pots anar proclamant l'equidistància i mentrestant anar practicant el tripartit. En el fons, a l'hora dels fets, van per una altra via. A més, el senyor Saura ja va dir que amb l'acord de finançament van tancar el tercer tripartit. Si ho diu el senyor Saura, deu tenir raó. Els socialistes no el desmenteixen i els d'ERC tampoc.»
–Com estan els ponts amb Esquerra?
–«La relació és correcta i, fins i tot, positiva. Ara, sense resultats. Si ERC hagués volgut, n'hi hauria. Amb tot, els ponts de diàleg s'han de mantenir.»
–CiU se sent més aïllada que mai?
–«No. Es diu que ens sentim aïllats, però això forma part de la propaganda del carrer Nicaragua. No només volen mantenir el tripartit i fer el tercer, sinó que, a més, volen enfonsar Convergència perquè amb una CiU forta el tercer tripartit és impossible. No ens deixarem impressionar per aquesta propaganda socialista.»
–El finançament es convertirà en un dels cavalls de batalla de la precampanya de CiU?
–«No serà el principal. Direm en el nostre programa electoral que volem cobrar el deute que l'Estat té amb nosaltres. Però el nostre cavall de batalla serà com aixequem el país, tocat no només per la crisi sinó també pel tripartit. El tripartit ha incidit sobre la moral del país, sobre les seves capacitats, sobre la seva energia... I això s'ha d'aixecar amb un projecte de país.»
–Quan falta poc més d'un any per a les eleccions, l'acord de finançament els pot perjudicar?
–«Crec que no. Passada l'efervescència de la propaganda, que és on estem, vindrà la crua realitat i demostrarà que tot això que estan dient ara servirà bàsicament només per tapar forats. No s'ha d'oblidar que el 2009 hi haurà 2.100 milions d'euros i el dèficit de la Generalitat del 2008 van ser 4.800 milions. Vol dir que amb aquests 2.000 paguem el 40% del dèficit. Ja es veu que tot això durant els propers anys, tal com s'ha fet aquest acord, no servirà per capgirar la situació del país, desgraciadament.»
–Personalment, com afronta les properes eleccions?
–«Amb la convicció que podem guanyar i governar i portar el canvi positiu que Catalunya necessita, i sabent que no hi ha res guanyat a hores d'ara. Amb tanta convicció com prudència i modèstia.»
–S'ha plantejat el seu futur polític si guanyés però no pogués governar?
–«Quan has guanyat dues vegades i segueixes a l'oposició, o vas amb la mentalitat absoluta que te'n sortiràs o no t'hi posis. En aquests moments, l'única convicció que jo tinc és que és possible guanyar i és possible governar. Aquesta mentalitat la tinc molt fermament interioritzada. Però no hi ha res guanyat, aquest partit s'acaba en l'últim minut quan l'àrbitre xiula; no hi som, poden passar coses i nosaltres fins a l'últim segon hem de suar la samarreta.»
–Vostè va dir que si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, Catalunya haurà de trobar un nou encaix amb Espanya. Ho podria precisar?
–«No vaig precisar i tampoc no ho faré ara, perquè ens falta la sentència. Hem de veure com el Tribunal Constitucional interpreta la Constitució d'acord amb l'Estatut que vam fer. El que vaig dir va ser que durant trenta anys Catalunya majoritàriament ha defensat la Constitució, fins i tot majoritàriament la va votar. Si ara ens diuen que no hi cabem, és evident que haurem arribat al punt final d'un camí i n'haurem d'encetar un altre que permeti a Catalunya seguir avançant en el seu autogovern i la seva llibertat nacional, en la seva capacitat de decisió i en l'administració dels seus recursos. I això és el que entre les forces polítiques catalanes s'haurà de parlar a partir del moment en què es conegui la sentència. És evident que hi haurà d'haver una reacció. Haurem de buscar el màxim consens possible, que no vol dir la unanimitat, necessàriament; reaccionar i triar un camí que no divideixi el país sinó que el faci caminar en la direcció millor.»
Comentaris
Davant de com han anat les coses , i s’ha desenvolupat la negociació del finançament per a Catalunya , crec que per poder valorar les discrepàncies , que des de fa mol de temps que CIU manifesta, seria bo que recopiléssim des del dia que l’estatut fou aprovat al Parlament de Catalunya , per el 89’9% dels representants de tots els catalans, que ocupaven els escons del Parlament; el “viacrusis “, es va començar a gestar quan es va portar al Congres dels Diputats , amb retallades que deixaren l’estatut totalment desconegut ; però la nota mes sonada , la va provocar el Sr. Artur Mas , negociant amb el President Zapatero un estatut que fou rebutjat per ERC , i que provoca la sortida del Sr. Maragall de la presidència del govern de la Generalitat , per donar pas al Sr. Montilla , tal i com l’interessava a Zapatero , amb el conseqüent desencís del Sr. Artur Mas , que res del que li havien promès fou complert .
Zapatero a mentit constantment als catalans i també als espanyols , no desenvolupant l’estatut de Catalunya que el Congres aprovà desprès de ser espoliat , i que ERC , a tingut d’assumir , desprès d’haver votat en contra , però que CIU a defensat fins l’últim moment, sense reconèixer en cap moment el seu fracàs desprès d’haver pactat amb Zapatero; però la coherència , la constància i la força de la raó , a fet que, tot i que tothom sap que l’acord que s’ha aconseguit en aquests moments , no es el que reflecteix l’estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, però des del moment que la patronal i els sindicats , igual que la totalitat dels partits d’ideologia esquerrana estan d’acord amb el que desprès de tanta negociació , mentides i de promeses no complertes , crec que es per ser una mica mes optimistes a l’hora de mirar cap al futur.
Sr. Mas i Sr. Duran, es hora de que us doneu compta , de que la única cosa que aconseguiu, es posar entre dues aigües el vostre electorat tirant pedres sobre el vostre teulat, tal i com esteu fent constantment; si no voleu donar suport al nou pacta de finançament, en sou molt lliures , però respecteu als vostres electors , que en aquests moments , de ben segur que la gran majoria veu un futur mes engrescador, ( sis anys de tripartit), que el que CIU va proporcionar amb vint-i-tres anys amb la Presidència del Sr. Jordi Pujol a la Generalitat de Catalunya.
Màrius Viella 15-7-2009 La Bisbal d’Empordà T/. 972640762
http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090717/53746647639/levantando-un-g uijarro-estado- politica-fiscal -generalitat-za patero-estatut- pib-castells-as terix-terc.html
Tot plegat el Govern s' ha deixat colar una golejada. Ens manca esperit de combat fora de partidismes.
El problema es que la forma tripartida pot perllongar-se molt i molt anys. Només cal que s0uneixin totes les forces que no hagin guanyat les eleccions i sense respectar les urnes, designin el seu president particular.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.