La resposta a l'Estat: reforçar el dret a decidir
El Parlament ratificarà la necessitat de la consulta
CiU, ERC i ICV-EUiA donaran suport a una proposta del PSC similar a la que va esberlar el PSOE al Congrés
Mas veu la llibertat “amenaçada”
La bel·ligerància de Mariano Rajoy amb el procés precipita el full de ruta sobiranista. La decisió del Consell de Ministres d'impugnar la declaració del Parlament i l'actuació del fiscal general de l'Estat que ha acabat amb la destitució del fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, no arronsen l'executiu. Arran de l'envestida i de bracet amb ERC, fa un pas endavant en defensa de la consulta. El Parlament ratificarà la setmana vinent l'aposta pel dret a decidir –aquest cop amb el PSC–, s'articularà abans de Setmana Santa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i la cambra ja ha decidit accelerar els tràmits per aprovar la llei de consultes. “La resposta que des del govern pensem que cal donar és d'escrupolosa vocació de compromís democràtic”, va defensar el conseller de la Presidència, Francesc Homs.
Més de dos terços
Dues tasses de caldo per resposta, doncs. Aquesta vegada, però, el pronunciament del Parlament sobre la consulta superarà els tres terços de l'hemicicle. El tripartit format per CiU, ERC i ICV-EUiA s'engreixarà amb els de Pere Navarro. El text que s'aprovarà, de fet, és una proposta de resolució dels socialistes catalans amb un contingut similar al de la iniciativa de CiU amb què els diputats del PSC al Congrés es van desmarcar del PSOE. Els socialistes catalans esperen que la resta de partits no hi presentin esmenes per donar-hi el vistiplau. En concret, el redactat “insta el govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el govern de l'Estat per tal de possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir el seu futur”. Si, com es preveu, tira endavant, se solemnitzarà a l'hemicicle l'entrada del PSC en el bloc dels partidaris de l'exercici del dret a decidir de manera pactada.
Ara bé, com es negocia amb un govern tancat en banda? Perquè aquesta és la tesi de la Generalitat, segons Homs: “Estem davant del govern espanyol menys dialogant de la democràcia.” El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, però, no veu “obstacles” per al diàleg encara que Madrid recorri insistentment al TC. L'obligació del govern espanyol –va afirmar– és “complir i fer complir la llei”. Homs va mantenir l'hermetisme sobre la reunió pendent entre els presidents català i espanyol, oficialment la primera d'ençà que Mas va ser reelegit, atès que els dos executius volen que es faci fora dels focus de les càmeres.
Reunió a tres bandes?
Mas va qualificar l'afer de Rodríguez Sol d'“escàndol monumental”. Segons va dir el president, la llibertat està “amenaçada” i la democràcia “no està ben fonamentada” a l'Estat espanyol. “La llibertat és la millor arma per a la nostra defensa”, va argumentar. La Generalitat, a més, va demanar al govern espanyol que aclareixi si al darrere de l'operació del fiscal s'amagava l'interès partidista del PP. Homs va assenyalar que dilluns es podrien haver reunit Torres-Dulce, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Si realment es va produir aquesta trobada, per Homs seria “extremament greu”. Per aquest motiu, va instar els populars a desmentir-ho.
ERC, el PSC i ICV-EUiA també van considerar desproporcionades les represàlies contra Rodríguez Sol. Només el PP i Ciutadans van avalar l'expedient de Torres-Dulce que va desencadenar la renúncia.