Sobiranisme de masses

Qui es podia imaginar ara fa un any que les plaques tectòniques de la política es mourien amb tanta rapidesa? Qui es podia imaginar ara fa un any que el govern engegaria un procés cap a una consulta d'autodeterminació el 2014? Qui es podia imaginar ara fa un any que un milió i mig de persones demanarien la independència en una gran manifestació? Qui es podia imaginar ara fa un any que el naixement de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) suposaria un revulsiu tan transcendental per al sobiranisme de masses i per al món polític?

Aquest cap de setmana ha fet un any que es va constituir l'ANC en un acte al Palau Sant Jordi que va aglutinar més de 7.000 assistents. Era la culminació d'una feina d'un reduït grup de persones que es van posar a treballar després de la consulta d'Arenys de Munt, el 2009, per crear un moviment transversal que afavorís les “condicions” per a un “un referèndum o una declaració d'independència”.

A partir de llavors es va anar fent una tasca de formigueta prenent com a referència el caràcter unitari de l'Assemblea Nacional del 1971. L'entitat es va anar estenent pel territori amb la mateixa intensitat que l'independentisme anava guanyant més adeptes. Es van anar celebrant conferències i actes divulgatius a les comarques i, just el dia en què l'ANC naixia oficialment, ja hi havia 269 assemblees territorials.

Però aquesta només va ser la punta de l'iceberg, perquè el repte monumental era convocar una manifestació l'11 de Setembre, emulant la del 10 de juliol de l'any 2010. Això sí, en aquest cas, l'esperit era independentista, fet que va topar amb les reticències inicials d'algunes formacions com ara CiU, perquè en aquells moments la prioritat de l'executiu era el pacte fiscal. Per tal que la convocatòria fos un èxit, l'ANC va activar tota la seva força al territori i va organitzar centenars d'activitats per engrescar la ciutadania. De mica en mica, la pilota es va anar fent grossa i desenes d'associacions i els partits favorables al dret a decidir també es van bolcar en una manifestació que va desbordar totes les previsions. Prop d'un milió i mig de persones van recórrer els carrers de Barcelona sota el lema de Catalunya, nou estat d'Europa i cridant consignes netament independentistes.

El tsunami va ser tal que just l'endemà de l'11 de Setembre Artur Mas va anunciar públicament que assumia la independència com a objectiu de govern. Els esdeveniments es van precipitar. Pocs dies després, Madrid va tancar la porta a la proposta del concert econòmic i Mas va avançar les eleccions.

Els resultats dels comicis van demostrar que els partidaris del dret a decidir eren majoria i CiU i ERC van signar un pacte de governabilitat. Mentrestant, l'ANC ha continuat treballant i ha centrat bona part dels esforços a intentar eixamplar la base de l'independentisme a l'àrea metropolitana. I el dia 16 celebrarà a Girona la seva assemblea anual en què s'ha d'aprovar un full de ruta que defensa la declaració unilateral si no hi ha consulta.