Un motor per a la societat i la política

Que l'ANC ha estat una de les entitats que han tingut un paper més actiu en el procés sobiranisme és una afirmació fora de dubte. Una desena de politòlegs, historiadors i polítics opinen sobre el primer any de l'entitat, i en destaquen sobretot dos valors: la capacitat de mobilització i articulació de la societat en el seu camí cap a la sobirania de Catalunya. Això, a banda de ser capaç d'aglutinar molts sentiments que en un altre moviment potser serien incompatibles entre si. “Estan ajudant a articular la societat catalana, ja que ara mateix les principals institucions estan en descrèdit davant de la situació actual. Són capaços d'organitzar la societat civil per exemple per la manifestació de l'11 de Setembre, i això els dóna crèdit, no només per la ruptura entre Catalunya i Espanya, sinó també en un nou model social”, afirma l'historiador Xavier Díaz.

A banda, li valoren que ha servit també per fer arribar un discurs polític a la societat, que normalment es limita a expressar-se cada quatre anys a les urnes. “Ha fet despertar el concepte d'associacionisme, que durant l'època del franquisme va estar desaparegut, durant la transició semblava que havia tornat a aparèixer, i ara que la societat civil sembla que estigui adormida, l'ANC ha ajudat que la gent s'interessi més per la política, debati i creï projectes que li serviran després per prendre la seva decisió a les urnes”, argumenta el catedràtic Antoni Segura. El politòleg Xavier Casals és del mateix parer, i posa en relleu que l'ANC reflecteix les contradiccions que hi ha en aquests moments entre Catalunya i Espanya i també entre política institucional i la que es fa des dels espais públics. “Han fet la seva funció principal amb gran èxit; la funció d'estímul independentista ha quedat clarament reflectit”, argumenta el catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo.

Una altra de les evidències sobre l'ANC és el paper que ha tingut en la història recent de Catalunya i com la seva acció ha estat capaç de marcar l'agenda política del país. L'entitat va ser una de les principals organitzadores de la manifestació més gran que s'ha fet. I això va marcar el viratge cap a l'independentisme i el dret a decidir de CiU i que aquestes qüestions es posessin en l'agenda política de molts partits que fins llavors hi havien passat de puntetes. “Van catalitzar un procés després d'haver-hi treballat moltíssim, i és evident que sense aquesta feina no seríem on som ara: van canviar el rumb d'una legislatura”, celebra la portaveu d'ERC, Anna Simó. El secret, diu, és que ha estat un moviment capaç d'aglutinar molta gent diversa de forma transversal, així com la reactivació del procés independentista.

En el mateix sentit, el diputat Quim Arrufat (CUP) valora positivament la tasca i la mobilització que ha realitzat l'entitat durant aquest primer any de vida. L'expectativa, afirma, és cap on tirarà ara. És a dir, si continuarà fent de propulsor de la societat civil i pressionant perquè el procés i la consulta no morin, o si ho deixarà en mans de les institucions i simplement donarà suport a les polítiques parlamentàries conjurades en el pacte CiU-ERC. “Creiem que és important que no s'interpreti que la independència es constitueix des de la política, sinó que és la societat civil la que l'esperona”, sosté. Arrufat manté que en alguns moments ha trobat a faltar “més tensió” des de fora del full de ruta que ha marcat CiU.

Precisament el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, en destaca la capacitat d'esdevenir un bon aglutinador de la voluntat d'un poble i com ha assumit un rol clau en la mobilització de la societat civil. Per ell, el paper d'impulsor i lideratge de l'entitat en la manifestació de l'11 de setembre del 2012 va suposar “un punt d'inflexió en la història de Catalunya”. Pujol, però, en destaca sobretot que tot això s'ha fet sabent ocupar un lloc que no és el dels partits ni el d'altres entitats. “Ha omplert un espai que aquest país necessitava, i a hores d'ara ja és un actiu de país i un actor molt important per a la transició nacional i la llibertat de Catalunya”, conclou.

Les lloances a la feina de l'ANC són generalitzades des dels partits favorables al dret a decidir, però tot i això des d'ICV se li fa una crítica. Reconeix el poder de mobilització i la capacitat de copsar el sentiment de la població, però el diputat Jaume Bosch li atribueix un error: anar a rebre el president Mas quan va tornar de Madrid amb la negativa al pacte fiscal. Tot i això, també li atribueix el mèrit d'haver sabut entendre el sentiment de la ciutadania, que no veia una forma de canalitzar-lo a través de les institucions. Precisament a això també es refereix Jaume Collboni, del PSC, que admet que l'ANC ha estat capaç de marcar l'agenda política –que diu que CiU i ERC segueixen– i superar els partits tradicionals. “Siguin objectius compartits o no, el cert és que ha estat un dels fenòmens més rellevants pel que fa a moviments socials”, conclou.