Un govern compromès amb TV3

En els últims dies des dels entorns polític, periodístic i acadèmic s'han sentit algunes veus que han volgut alertar dels suposats riscos que amenacen el model de TV3 i, de retruc, qüestionar el compromís del govern amb la televisió pública i nacional de Catalunya.

Considero oportú i legítim aportar-hi sense gaire ornamentació el meu punt de vista, en tant que secretari de Comunicació, atès que és des d'aquest àmbit que es treballa la relació entre el govern i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

El govern ha dit clarament i reiterada que la prioritat de TV3, també de Catalunya Ràdio, és absoluta. El mateix president ha manifestat sobre aquesta qüestió que els mitjans de la CCMA són una estructura d'estat que serveix d'exemple per a les que s'han de construir en un futur immediat. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, s'ha referit reiteradament a aquests mitjans com la joia de la corona de l'espai de comunicació català, per afegir-hi que cal preservar-los i defensar-los.

Fixat el compromís polític inqüestionable, el cert és que el govern no ha pogut ni pot situar els mitjans de comunicació públics en el terreny de l'excepció pressupostària. Si polítiques bàsiques com són les de salut, ensenyament i benestar s'han vist afectades per l'asfíxia financera a què el deute i les exigències de dèficit que dicta l'Estat sotmeten la Generalitat, ningú no podria entendre que aquesta situació no impactés també en el pressupost de la CCMA. Si a aquest fet s'hi suma la reducció d'ingressos publicitaris, és fàcil entendre que els directius de la CCMA, en l'exercici de la seva responsabilitat, hagin pres i segueixin prenent decisions. Primer, perquè per molt d'èxit que tingui un model, i el de TV3 i Catalunya Ràdio en tenen, sempre serà susceptible de ser millorat. I, segon, perquè quan canvia l'entorn, el que pot condemnar a la fallida un projecte –reitero, per èxit que tingui– és l'excés de conservadorisme i la por de prendre decisions.

Decisions que, en el cas de la CCMA, han d'anar en la línia de preservar la qualitat, la pluralitat i la proximitat de TV3 i Catalunya Ràdio, atributs dels quals es deriva el lideratge que exigim als nostres mitjans públics. Lideratge que, en el cas de la televisió, malgrat els judicis apocalíptics que alguns van emetre quan es va consignar el pressupost del 2012, no només s'ha mantingut en el darrer any, sinó que s'ha eixamplat, recuperant-lo fins i tot durant l'estiu, una fita que la televisió catalana no assolia des de l'any 2002.

És des d'aquesta òptica –coratge, rapidesa i encert en la presa de decisions– que cal emetre un judici positiu sobre la recent decisió dels directius de la CCMA de rescindir els contractes amb les productores privades que prestaven serveis a TV3 en diferents indrets del país i la seva substitució per una cobertura informativa amb professionals de la casa situats al territori i que, en alguns casos, com ara els Pirineus i les Terres de l'Ebre, suposarà l'obertura d'una delegació pròpia en lloc d'una representació a través de tercers com fins ara. Naturalment, la decisió perjudica els operadors privats que prestaven aquest servei. Però els responsables de la CCMA aconseguiran, amb menys recursos per l'estalvi a què estan obligats, no només preservar la proximitat i cobertura informativa de tot el territori, sinó que ho faran incrementant la presència efectiva de TV3 al país, amb professionals i mitjans propis.

Arribats a aquest punt, considero molt rellevant deixar constància de la necessitat d'enfocar el legítim debat al voltant dels mitjans de la CCMA des de la claredat i l'honestedat en l'exposició d'arguments. I sobre aquest extrem és transcendent que sapiguem destriar clarament entre tots aquells interessos –legítims, no cal dir-ho– que se situïn en el marc d'un larvat o explícit conflicte laboral de tot el que fa referència a elements més substantius, com són el manteniment i la millora d'uns mitjans públics líders, de qualitat, plurals, creïbles, propers i que ens permeten una mirada i una interpretació del món des de la catalanitat.

TV3 i Catalunya Ràdio són de tots els catalans, sense excepció. I com a patrimoni col·lectiu és responsabilitat de tots, i en especial del govern, preservar-los i potenciar-los. En això estem. La crítica és necessària i serà sempre ben rebuda. Ara bé, és exigible que tots plegats fem un esforç per no barrejar elements que poden portar a confondre allò que sí que pertany a l'àmbit d'interès col·lectiu (com és el transcendental paper que han de tenir reservat els mitjans públics i nacionals a Catalunya i quins criteris han de servir de guia per a la seva actuació) amb allò de caràcter més privatiu i particular, com és l'organització interna dels mateixos mitjans i les condicions i relacions laborals que se'n deriven com en qualsevol altra organització.