Groenlàndia celebra eleccions amb aires d'independència

Groenlàndia, l'illa més gran del planeta i territori autònom de Dinamarca, celebra avui eleccions. El partit Inuit Ataqatigiit (IA), d'esquerres, independentista i que des del 2009 dirigeix el govern, parteix amb un lleuger avantatge en les últimes enquestes. De fet, la formació s'enduria un 41,4% dels vots, contra el 38,2% de Siumut, el partit socialdemòcrata que governava a l'illa des del 1979.

Una nova victòria d'IA donaria més força a les aspiracions d'independència. El nou estatut –aprovat el 2008 i successor de l'aprovat el 1979– reconeix a Groenlàndia el dret d'autodeterminació. La principal font de riquesa de Groenlàndia ha estat, tradicionalment, la pesca, més una subvenció del govern central de Copenhaguen, que suposa aproximadament un terç del pressupost total. El candidat independentista, Kuupik Kleist, proposa compensar aquesta aportació de l'administració central amb més beneficis de les grans reserves de minerals del seu subsòl, a més del petroli. La campanya electoral s'ha centrat en l'anomenada “llei a gran escala”, que facilitaria l'arribada a l'illa de mà d'obra barata, principalment de la Xina o el Pakistan, per extreure aquests beneficis addicionals que necessita l'economia groenlandesa. Aquesta norma es va aprovar a l'Inatsisartut (Parlament groenlandès), però a falta que es concreti el procés d'autodeterminació necessita l'aprovació de Copenhaguen, ja que aquesta no s'adiu amb la llei d'estrangeria que regeix a tot Dinamarca. Kleist vol impulsar aquesta legislació, base de la futura autosuficiència de l'illa, però els socialdemòcrates liderats per Alega Hammond s'hi oposen.

Kleist, de 54 anys, va arribar al poder apuntalat en el vot de protesta contra els aleshores hegemònics socialdemòcrates, als quals una part de la població veu corruptes i dirigits a distància per Copenhaguen.

L'aposta per l'autodeterminació queda contrarestada per les advertències que desprendre's del “vell colonialisme” danès implicaria entregar-se al nou poder global, la Xina.

La cambra groenlandesa s'escull cada quatre anys i dos dels seus diputats representen l'illa al Parlament de Copenhaguen.