Interior amenaça amb més casos
Fernández Díaz afirma que la policia no ha estat capaç de trobar l'autor de l'informe fantasma sobre Mas i Pujol
Lamenta que a Catalunya hi ha “massa corrupció” i suggereix que té en el seu poder informació compromesa
El ministre diu que té informació que acabarà a les mans dels jutges
Corrobora que l'esborrany de Mas no és un document oficial
Una de freda i una altra de calenta. Per una banda, el Ministeri de l'Interior admet la impossibilitat d'atribuir una autoria “oficial” a l'informe fantasma que va aparèixer enmig de la campanya electoral catalana, en què s'assenyalava el candidat Artur Mas i l'expresident Jordi Pujol com a hipotètics dipositaris de comptes a Suïssa. Però, per l'altra, Jorge Fernández Díaz va aprofitar la seva compareixença al Congrés per deixar entreveure que la investigació interna encarregada el mes de novembre passat per buscar l'origen de l'esborrany li ha servit per obtenir molta informació que no pot “fer pública perquè previsiblement serà judicialitzada”. Del document que afectava l'honorabilitat de membres de CiU no se n'ha pogut trobar el rastre, però l'executiu espanyol ja el dóna per amortitzat. De fet, ahir mateix El Punt Avui avançava que ni l'actual president ni l'expresident i el seu fill gran, Jordi Pujol, no tenen ni han tingut en els últims deu anys cap compte al banc suís Lombard Odier, segons informació facilitada per l'entitat.
Així que, per contrarestar-ho, el ministre va suggerir que la informació recollida durant la investigació de l'esborrany pot servir com a base de més operacions. Un missatge inequívoc als dirigents catalans amb vista al que es poden trobar en un futur. Fins i tot en un moment de la intervenció va arribar a dir que “hi ha massa presència de la corrupció en la política catalana”.
Fernández Díaz, doncs, va voler tapar una evidència –que després de quatre mesos de fer-hi voltes no s'ha pogut provar que el polèmic esborrany l'elaborés ningú de la UDEF, la policia espanyola especialitzada en delictes econòmics i financers– amb una reflexió que sonava a amenaça: que, pel que fa a la corrupció política, encara queda camí per recórrer.
Avís a CiU
“Li puc assegurar que si hagués fet pública tota la informació que m'ha enviat assumptes interns s'estaria queixant segurament de per què l'hem feta pública”, subratllava el ministre dirigint-se al portaveu de CiU a la comissió d'Interior, Jordi Jané. El diputat català li havia retret el dany que va ocasionar al candidat Mas la difusió de l'informe i el fet que en tot aquest temps no s'hagin depurat responsabilitats. De fet, només s'ha obert expedient al dirigent del sindicat policial SUP, que en la recta final de la campanya del 25-N va exhibir l'esborrany davant la premsa. Però fins ara s'ha negat a explicar com l'havia aconseguit. A tot això, doncs, com que no hi ha autor, no hi pot haver responsable, insistia el dirigent popular per espolsar-se la pressió.
Després de la declaració de Jané, el ministre es declarava “ofès” pel fet que el diputat li demanés si havia tingut constància de l'existència de l'informe abans de fer-se públic. “És tant com dir-me que vaig consentir o vaig propiciar la seva publicació”, reblava exigint al diputat que retirés la seva apreciació. La topada va anar pujant de to i en algun moment Fernández Díaz es va mostrar desafiant: “Tot això és el que puc dir.” Alhora que li recordava que tots els partits polítics han estat víctimes de filtracions.
Conscient que en l'assumpte del document fantasma filtrat a El Mundo el 16 de novembre passat només podia admetre el que no es va voler dir el primer dia: que mai no ha tingut caràcter oficial, Fernández Díaz va preferir deixar palès que s'havia estirat el fil sobre els diferents assumptes que ara estan als jutjats i en una primera intervenció incidia en un seguit d'informes que ha anat rebent entre el novembre del 2012 i el 9 de març del 2013 sobre casos ja judicialitzats, com ara el cas Palau o d'altres que afecten diferents membres de la família Pujol, i també sobre comptes a la entitat suïssa HSBC.
El ministre es vanta de l'actuació a Método 3
Fernández Díaz no només va carregar contra CiU, sinó que també es va encarar amb el portaveu del PSOE, Antonio Trevín, després que aquest fes burla amb l'assumpte de l'espionatge i destaqués que en els últims temps hi hagi hagut un desplegament excessiu del Ministeri de l'Interior a Catalunya, fent al·lusió al cas de Método 3. Va ser quan, precisament, va assegurar que el que “hi ha és massa presència de la corrupció en la política catalana”. Sobre l'agència de detectius, va aprofitar per vantar-se de la celeritat amb la qual es va actuar i fins i tot va avançar mesures legals per tenir més controlada la feina d'aquestes empreses i evitar que el que “coneixem vulgarment com a espionatge no es pugui fer. Que no es pugui violar la intimitat de ningú”, en al·lusió a Alícia Sánchez-Camacho. En aquest sentit, la futura norma inclourà “l'obligació de vetllar per la legitimitat de l'encàrrec de la investigació”, la necessitat de tenir un contracte per escrit i disposar d'un registre d'investigacions a disposició de la policia.
