Groenlàndia frena el fervor independentista amb una victòria socialdemòcrata
El primer ministre perd les eleccions contra pronòstic
Alega Hammond serà la nova presidenta i els resultats enforteixen els llaços amb Dinamarca
Dur revés als independentistes de Groenlàndia. Les enquestes pronosticaven una folgada victòria de l'actual primer ministre, Kuupist Kleist, d'esquerres i favorable a la independència de l'illa més gran del món i territori autònom de Dinamarca, però finalment no es van complir. La candidata socialdemòcrata, Alega Hammond, va obtenir la victòria amb un 42% dels vots, contra el 34% de Kleist. La futura presidenta, de 47 anys, serà la primera dona que governarà l'illa, de 56.000 habitants. El Siumut, lligat tradicionalment al poder de Copenhaguen, tornarà al poder en què va ser força hegemònica tradicional de l'illa del 1979 al 2009.
La victòria del Siumut es va produir contra pronòstic, ja que els sondejos apuntaven a una consolidació de l'independentisme d'esquerres que representa Kleist. A Hammond li correspondrà l'encàrrec de fer una coalició de govern, sigui en format tripartit amb Atassut, Lot Inuit –uns altres partits amb escons a la cambra– o en gran coalició amb la formació de Kleist, segons indica el portal groenlandès de notícies KNR.
La campanya electoral a Groenlàndia, amb uns 40.500 electors del total dels 56.000 habitants, ha quedat polaritzada per la proposta del primer ministre Kleist d'afavorir l'arribada de mà d'obra barata, principalment procedent de la Xina. Kleist esgrimia que aquest pas era necessari per la possibilitat d'optimitzar l'explotació de les reserves minerals del subsòl groenlandès i el petroli, base per a la futura autosuficiència econòmica de l'illa respecte de Dinamarca.
L'anomenada “llei a gran escala” va ser aprovada pel Parlament autònom (Inatsisartut), però és contrària a les lleis d'estrangeria de Dinamarca i implicava, de facto, la implantació de sous per sota del salari mínim interprofessional per a aquesta mà d'obra estrangera. Hammond va centrar el seu discurs de campanya en les advertències que Kleist entregaria els recursos naturals de l'illa a una potència global, la Xina, amb la finalitat de desprendre's del poder central de Copenhaguen. Sembla que l'aposta de Kleist a favor de l'autosuficiència futura de l'illa no ha convençut els ciutadans, segons KNR. El concepte del primer ministre estava més orientat a la macroeconomia i no “a les preocupacions d'un territori en què la font d'ingressos tradicional és la pesca”.
Un canvi massa radical en un país tradicional
La proposta del primer ministre de portar un contingent de 2.000 immigrants xinesos ha topat amb la negativa dels habitants de Groenlàndia. La capital de l'illa, Nuuk –on viuen 15.000 persones–, només té dos semàfors i no hi ha ni carreteres ni trens que connectin amb la resta de l'illa. L'única manera d'entrar-hi i de sortir-ne és amb vaixell o avió. Tot i això, els canvis també arriben a Groenlàndia. Nuuk ara disposa d'un cinema, restaurants de sushi i tailandesos, a més de nous edificis d'oficines que contrasten amb l'estil gris i soviètic que emana del port vell, on treballen els caçadors de foques. Aquest desenvolupament dels últims anys fa témer a molts inuits que una gran arribada de miners per explotar els recursos de l'illa signifiqui que hi hagi més estrangers que no pas locals. “El govern parla massa de la mineria i no dels pescadors”, afirmava ahir Job Heilmann, un pescador de 48 anys groenlandès.