104 per la via dialogada

Pel seu líder, la votació és un aval a “la posició sensata” del PSC

Navarro és, pel PP
i C's, “el ‘tonto' útil” de CiU i el sobiranisme

“Cada vegada tinc més clar que el PSC és l'únic que defensa de veritat un dret a decidir realista i possible, tot i que ens oposem obertament a la independència de Catalunya.” Pere Navarro va aprofitar ahir el debat previ a la votació al Parlament de la resolució que insta el govern a iniciar un diàleg amb l'Estat sobre el dret a decidir per vindicar el protagonisme i la centralitat política perduts des que el debat sobiranista es va incrustar en l'eix de la dinàmica política a Catalunya. Ho feia sabent ja que el text presentat pels socialistes s'aprovaria amb 104 vots a favor: els dels diputats de CiU, ERC i ICV-EUiA, a més dels propis. Més que la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 23 de gener, amb el suport de 85 diputats.

L'èxit –formal, si més no– de Navarro, el primer després de la sèrie de catastròfiques desgràcies que darrerament han encadenat els socialistes catalans, és conseqüència directa de la votació del 26 de febrer al Congrés en què el PSC va desmarcar-se per primer cop del PSOE i –excepció feta de Carme Chacón, que es va abstenir– va donar suport a les resolucions de CiU i ICV que advocaven per una consulta legal sobre el futur de Catalunya. El líder del PSC assumia un nou front en plantejar aquest desafiament als socialistes espanyols i maniobrava amb rapidesa per tractar de rendibilitzar-lo: l'endemà de la topada va anunciar que portaria al Parlament una proposta pràcticament idèntica a la que CiU va portar al Congrés. Ahir, li tocava recollir-ne el fruits. I ho va fer assolint una majoria encara més àmplia que la de la declaració.

Navarro va voler explicar l'aprovació de la proposta com un aval a “la posició sensata” del PSC –la que defensa una consulta pactada amb l'Estat, fins i tot, si cal, via reforma constitucional–, contraposada al “carreró sense sortida” que al seu entendre plantegen CiU i ERC. Un aval numèricament major a l'obtingut per la declaració de sobirania i, en conseqüència, entenen els socialistes, més rellevant. La resta de grups, però, no van acceptar aquest plantejament. O, com a mínim, això s'infereix de la posada en escena del debat, en el qual CiU, ERC i el PP van preferir fer intervenir els seus portaveus, en comptes de les seves primeres espases. I no és només que ni Oriol Pujol, ni Oriol Junqueras ni Alícia Sánchez-Camacho donessin la rèplica a Navarro, és que Sánchez-Camacho ni tan sols era a l'hemicicle durant el debat. Ni ella ni tampoc Artur Mas (vegeu peça). Res a veure amb l'aura de moment històric que es va voler donar a la votació del gener.

Malgrat el menysteniment de les maneres, CiU va evitar per un dia la confrontació amb els socialistes. El portaveu nacionalista, Jordi Turull, va optar per un to allunyat de l'agressivitat exhibida en altres ocasions i per abonar l'elogi al PSC per haver trencat amb el PSOE a favor del dret a decidir. Això sí, com que Navarro es preguntava per què no s'havia assolit aquest acord el 23 de gener, Turull recordava que el que es votava ahir ja constava en la Declaració de Sobirania. La diferència és que aquell text va més enllà. Al capdavall, els dos estaven dient si fa no fa el mateix: la proposta d'ahir, en l'assumpte del dret a decidir, és el mínim comú denominador entre el PSC i els partits que van subscriure la declaració. Un acord de mínims que el president d'ICV, Joan Herrera, també va celebrar sense deixar de retreure al govern de Mas –i a Esquerra– que, un mes i mig després de l'aprovació de la declaració no s'estigui definint “un full de ruta compartit”.

Més bel·ligerants van ser les rèpliques a Navarro de la resta de grups. A banda i banda. Per la independentista, la CUP, que es va abstenir, i ERC li van retreure que renunciï a un pla B, quan el pla A, el del diàleg, pot sonar bé però per ells no té recorregut. “Què farem després d'intentar dialogar tant com sigui possible? Alguns ja ho sabem”, es preguntava i es responia la portaveu d'Esquerra, Marta Rovira, que insistia: “No cal demanar permís a cap govern per exercir la voluntat del poble”. El cupaire Quim Arrufat considerava la proposta aprovada ahir “un pas enrere, perquè passem de ser subjecte polític sobirà a un carreró sense sortida”.

A l'altre extrem de l'espectre ideològic, el PP i Ciutadans, que van rebutjar la resolució, van acusar Navarro d'haver esdevingut “el tonto útil” de CiU i el sobiranisme. El portaveu popular, Santi Rodríguez, ironitzava sobre la millora que a parer seu suposa la proposta socialista respecte de la declaració sobiranista: “Aquella era il·legal i deshonesta, i aquesta només és deshonesta.” Al seu torn, Albert Rivera, a banda de recordar els cops de timó que sota la direcció de Navarro ha fet el PSC amb el tema del dret a decidir, va aprofitar per vindicar-se com l'alternativa per als votants socialistes decebuts. El PSC maniobra per buscar el seu lloc en el nou escenari, fermament instal·lat en l'eix nacional, de la política catalana, i Rivera li recorda quin és el preu que ja li ha suposat marcar perfil catalanista. I que C's és aquí per treure'n profit.