El govern dóna ara per fet que hi haurà pressupost
Montoro s'avé a negociar el dèficit quan la UE rebaixi l'objectiu espanyol
El deute ja supera els 50.900 milions
Artur Mas va desinflar ahir la possibilitat de mantenir tot l'any la pròrroga pressupostària. La hipòtesi que va llançar dilluns el conseller Andreu Mas-Colell havia irat l'oposició, que divisava les primeres esquerdes entre CiU i ERC per la tisorada gegantina. “Els pressupostos vindran al Parlament com han vingut des que sóc president”, va garantir Mas durant la sessió de control a la cambra. El govern va insistir que complir amb l'objectiu de dèficit del 0,7% significaria “destrossar-ho tot”, ja que exigeix un ajustament d'uns 4.400 milions. Però ahir va respirar alleujat en veure que el govern de Mariano Rajoy feia el gest més esperat: el ministre d'Hisenda va obrir la porta a flexibilitzar el llindar dels territoris.
Cristóbal Montoro es va avenir a “negociar” amb les comunitats autònomes un percentatge més assumible quan Brussel·les ampliï el 4,5% que de moment exigeix a tot l'Estat espanyol, tal com va apuntar el comissari d'assumptes econòmics, Olli Rehn. “Celebro que el senyor Montoro vulgui parlar. L'any passat va ser impossible”, va recordar Mas. El president de la Generalitat va subratllar que el diàleg depèn de Madrid perquè la Generalitat ja ha reclamat insistentment consensuar una ampliació del 0,7%. L'executiu català, doncs, esperarà “algunes setmanes” per presentar els comptes ajustats a un objectiu menys indigerible i avalat per La Moncloa, garant de la liquiditat del govern de Mas. “Ens hi juguem el ser o no ser de les polítiques socials”, va sentenciar el president.
L'abast de la tragèdia
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va aprofitar la intervenció en la sessió de control al govern per justificar la seva negativa a avalar els comptes del 0,7% amb exemples diàfans. “Equivaldria a tancar tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Parlament de Catalunya. I després d'haver fet això, hauríem retallat 300 milions i en quedarien per retallar 4.200”, va sentenciar. Mas va reblar l'argument remarcant que els ajustos dels dos últims anys i d'aquest 2013 són equiparables “a un terç del dèficit fiscal de Catalunya en un sol any”. Segons l'última balança fiscal calculada per l'executiu, l'espoli anual ha estat del 8% del PIB de mitjana des del 1986. La Generalitat va tancar el 2012 amb un dèficit públic de l'1,96%.
L'endeutament, entretant, creix de manera espectacular. Mas-Colell va revelar que en dos anys s'ha incrementat en 16.000 milions (un 25,6% del PIB) i la quantia global ha escalat fins als 50.948 milions. “És una xifra que impressiona”, va admetre el conseller, que calcula que la Generalitat haurà de pagar aquest any 2.200 milions en interessos, l'única partida que s'ha incrementat els últims anys.
Per defensar-se de la teranyina estatal que impedeix que la Generalitat augmenti els ingressos amb nous tributs, el Parlament va aprovar la interposició d'un recurs al Tribunal Constitucional contra l'impost espanyol sobre els dipòsits bancaris, que l'Estat ha deixat al tipus zero i que obstaculitza que l'imposi Catalunya. El TC va suspendre el gravamen sobre els dipòsits pactat per CiU i ERC a petició de l'executiu de Rajoy.