Empresaris espanyols contra l'estat propi

Una hipotètica secessió seria econòmicament “desastrosa” per a Catalunya. És la principal conclusió de la delegació del madrileny Instituto de Estudios Económicos (IEE), de la patronal CEOE, que va aterrar ahir al Cercle d'Economia de Barcelona per reforçar l'argumentari espanyolista amb l'informe La cuestión catalana, hoy, que dibuixa un escenari “dramàtic” per a un estat català. El treball, que no aporta raons en positiu per mantenir l'statu quo actual, fa èmfasi exclusivament en els efectes negatius –el discurs de la por– que tindria per a “tres o quatre generacions” de catalans sortir d'Espanya. En canvi, no analitza l'impacte igualment negatiu sobre l'economia espanyola, tal com els va recordar l'expresident Jordi Pujol des de la fila zero de convidats.

El pes de l'argumentació, davant d'un auditori més aviat fred, el va dur el president del IEE, José Luis Feito, a qui tot just la vigília li havia plegat el vicepresident Juan Iranzo en desacord amb la seva gestió. Feito donava per fets tres grans shocks per l'adéu català, que durien a pèrdues brutals de PIB: el trencament dels fluxos de comerç i d'inversió amb Espanya, la ruptura del mercat únic amb Europa i la sortida de l'euro. Sí, perquè tot i que una moneda pròpia naixeria “amb una devaluació substancial”, Catalunya no hi tindria més remei, segons ell, ja que la sortida de la UE (tornar-hi suposaria un procés “tremendament llarg i molt costós”) implicaria la impossibilitat de recórrer als ajuts del BCE que han salvat l'euro a Espanya, i de pas obligaria a emigrar els bancs catalans. Els ponents fins i tot relativitzaven els efectes del dèficit fiscal, fet que va provocar que al final algú s'hi tornés: “Concloure que la independència seria una opció costosíssima no vol dir que les coses ja estan bé com estan.”

Per la resta, el leitmotiv va ser clar: sense Espanya, Catalunya no seria res avui, ni ho podria ser demà. Fins i tot es vantaven que, en democràcia, ha viscut un augment del PIB “difícil de trobar en la història d'Occident”. Argument potser contraproduent, perquè, a la sortida, el que més d'un s'imaginava és on podria ser Catalunya avui sense aquesta tutela...