CiU ja pensa en un pla B si falla la llei de consultes
Rull, però, prioritza la redacció d'una bona norma que permeti exercir el dret a decidir
ERC admet que es podria precipitar el referèndum i no descarta una declaració unilateral, que Unió rebutja
Totes les mirades estan posades en la redacció d'una nova llei de consultes que permeti als ciutadans de Catalunya exercir el dret a decidir. Així ho va manifestar el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, en la primera assemblea general de l'ANC, un any després de la seva constitució. Els obstacles en el trajecte, però, ja es comencen a albirar.
Les dificultats que planteja l'aprovació d'uns pressupostos en què s'han de retallar 4.500 milions per complir el sostre del dèficit que marca el govern espanyol i la possibilitat que s'acabi recorrent contra la llei de consultes al Constitucional obliguen el govern a pensar ja en un pla B. Una tasca que Rull considera “compatible” amb el que avui és la màxima prioritat del govern: “Fer una molt bona llei de consultes al Parlament”, diu el dirigent convergent. Rull no va voler concretar cap detall del pla B, si bé el seu soci republicà no descarta en cap cas la declaració unilateral d'independència si fracassen totes les alternatives per consultar la ciutadania. En l'altre extrem de la corda, hi ha Unió, que ahir, també en l'assemblea de l'ANC, va assegurar amb rotunditat: “No compartim aquesta proposta”, en paraules del vicesecretari general d'Unió, Antoni Font. El dirigent és del parer que una declaració “dividiria” la societat.
Sense el suport d'ERC
ERC, present en l'acte de l'ANC, va tibar més la corda en assegurar que els republicans “no donaran suport a uns comptes imposats des de l'Estat”. En aquest sentit, la secretària general del partit, Marta Rovira, va augurar que la convocatòria d'una consulta es podria “precipitar” si la Generalitat no aconsegueix aprovar el pressupost, ja que aquesta situació comportaria una mobilització dels ciutadans que són víctimes en primer terme de la crisi econòmica i les retallades.
Ara per ara, però, Rull aposta per eixamplar “la majoria social per la llibertat” i va apostar perquè el lideratge sigui compartit tant des del govern com des de les bases. Paral·lelament, i amb l'objectiu que la consulta pugui esdevenir un mecanisme legal amb el vistiplau de l'Estat, Rull va dirigir els esforços a “posar tota la pressió” sobre el govern espanyol perquè actuï com han fet els executius del Regne Unit i el Canadà acceptant la convocatòria de consultes a Escòcia i al Quebec, respectivament. El dirigent va defensar la consecució d'un estat propi com la millor manera per sortir de la crisi i garantir una societat més justa. De fet, Rull es va referir a l'última decisió del govern de Mariano Rajoy d'endurir les condicions per a la prejubilació. “En una Catalunya lliure podríem garantir el sistema de pensions amb més solidesa”, va explicar. Rull va assegurar que el govern no desistirà en la recerca d'acords per trobar una solució a la crisi que viu Catalunya.
La cohesió social va ser un dels aspectes que més va defensar el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que, després de felicitar l'ANC, va reiterar que sense aquest procés social “no hi ha projecte nacional”. L'ecosocialista va animar CiU i ERC a repensar si “cal primer pagar els peatges a l'ombra que les entitats del tercer sector”. Herrera va rebutjar “gestionar la misèria com proposen ERC i CiU”.
El PP faria Puigdemont persona ‘non grata'
El portaveu del PP, Enric Millo, va carregar contra l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, pel seu discurs independentista en l'acte inaugural en l'assemblea de l'ANC i va afirmar que el “més raonable” és que sigui declarat “persona non grata” per als interessos dels catalans. En aquesta línia, Millo va indicar que l'alcalde de CiU “es troba enmig d'una deriva embogida a favor del trencament i la independència i està apartat de l'interès general dels catalans”. Les paraules de Millo per declarar-lo persona non grata no són casuals si es té en compte que el ple extraordinari de Girona té previst debatre una moció de la CUP en què es demana declarar persona non grata la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, i CiU ja ha avançat la seva intenció de donar-hi suport. De fet, els populars van sol·licitar un informe a la secretaria del consistori per saber les conseqüències legals d'aquesta declaració institucional.
El portaveu popular també va aprofitar per lamentar que “avui –per ahir– hauríem d'estar treballant en una cimera econòmica i social; alguns, però, especialment la direcció de CiU, prefereixen alimentar les propostes independentistes de l'ANC”. Millo va afegir, en aquesta línia: “Mentre uns volem treballar per sortir de la crisi, uns altres només treballen pel trencament.”
