Cop contra el català a la Diputació
El Tribunal Superior de Justícia anul·la en una resolució que el català sigui llengua preferent a la Diputació de Girona
Acord per recórrer contra la sentència
“L'única cosa
que es pretén és buscar problemes on no n'hi ha”
El recurs el va interposar Convivencia Cívica Catalana
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que el català no és llengua d'ús preferent a la Diputació de Girona, segons una sentència emesa el passat 6 de març per la sala del contenciós administratiu número cinc, i contra la qual es pot presentar recurs. El TSJC, en una segona sentència, també anul·la, i pels mateixos motius, el reglament lingüístic de la Diputació Lleida i està en la línia d'altres, com ara la de l'Ajuntament de Barcelona. L'alt tribunal català, de fet, el que fa és anul·lar una petita part dels articles del reglament d'usos lingüístics, que la Diputació de Girona va aprovar el juliol del 2010. No hi ha diferències entre aquestes resolucions: el que fa el TSJC és rebutjar l'ús preferent del català i també el punt que fa referència al fet que per ser atès en castellà el ciutadà hagi de demanar-ho específicament.
Des de l'equip de govern de la Diputació, de CiU, ja s'ha anunciat que recorreran contra la sentència. En espera de fer avui una extensa valoració, des de CiU és vol mostrar el seu rebuig, igual que han fet els grups del PSC i ERC, a l'oposició. El portaveu de CiU, Albert Piñeira, va lamentar ahir a la tarda que es “torni a fer un altre atac contra el català, en una clara instrumentalització i politització que el que pretén és crear problemes on no n'hi ha”. Piñeira va afirmar que els serveis jurídics de la institució ja s'han posat a preparar el recurs contra la sentència.
La tisorada
L'alt tribunal català, i per explicar-ho de manera planera, treu, o anul·la, tot allò que fa referència a donar preferència al català sobre el castellà; que els documents s'expedeixin en català i que només es donin en castellà si l'administrat ho demana; també anul·la que els impresos siguin només en català –tot i que el reglament ja preveu que n'hi haurà en castellà per a qui ho demani–. També anul·la que només es facin impresos bilingues en circumstàncies especials. Un punt que també s'anul·la fa referència a les comunicacions orals; el reglament aprovat per la Diputació deixava clar que per a les comunicacions administratives orals del personal de la institució es faria servir el català, tret que l'administrat volgués que s'utilitzés el castellà. I, finalment, també s'elimina que les disposicions es publiquin en català i que només quan correspongui, en castellà. Pel que fa referència a l'articulat, el TSJC anul·la l'article 2 –que estableix el català com a llengua d'ús preferent–, i també els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13.
Si ens centrem en la Diputació de Lleida, la sentència també anul·la l'apartat en què es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent i el que fa referència al fet que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal i específica.
El que sosté el TSJC és que la posició de les dues llengües oficials és de “paritat jurídica” en els poders públics de Catalunya; és a dir, que una no pot estar per sobre de l'altra.
El recurs del 2010
La sentència és conseqüència d'un recurs que va interposar Convivencia Cívica Catalana a finals del 2010, pocs mesos després que la Diputació de Girona aprovés per unanimitat el reglament. El març del 2011, el TSJC ja va suspendre de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d'ús del català de la Diputació. En la interlocutòria, el tribunal fonamentava la seva decisió en el fet que els preceptes que s'anul·len excloïen l'ús del castellà de manera “clara i manifesta”. La sentència actual, de fet, el que fa és fonamentar aquest argument. El TSJC estima, doncs, i parcialment els recursos presentats per Convivencia Cívica Catalana, entitat que es promou com “una organització per a la “ promoció dels drets i llibertats fonamentals de les persones, que vol enfortir els valors democràtics i defensar la pluralitat”. Ahir, en un comunicat, aquesta activa entitat va celebrar la resolució en el sentit que quedava admès el respecte al bilingüisme de les administracions.
Unitat d'acció dels grups
J.TrillasEls tres grups polítics a la Diputació de Girona, CiU –al govern–, el PSC i ERC, han manifestar el seu rebuig a la sentència i aposten per la unitat d'acció per defensar l'ús del català. La sentència va agafar ahir amb a contrapeu els representats polítics, si bé era previsible que aquesta anés en la línia de la interlocutòria i d'altres sentències precedents. En tot cas, ahir tots els portaveus dels partits van manifestar el seu rebuig a la resolució i van evidenciar la necessitat de fer un front comú per manifestar-hi el seu desacord. En aquest sentit, tant els portaveus de CiU i el PSC, Albert Piñeira i Pia Bosch, com el president d'ERC, Lluís Sais, van coincidir a destacar que el reglament que va aprovar la Diputació de Girona, a banda de defensar l'ús del català en l'administració, era molt escrupolós a l'hora de garantir tots els drets. Els representats polítics també van voler posar en relleu que no hi havia ni alarma social ni cap conflicte. En aquest sentit, i des de la Diputació, avui és previst fer una compareixença per valorar en profunditat la sentència.
El precedent del concurs del paleta d'Olot
El TSJC ja va obligar l'Ajuntament d'Olot a modificar el 2003 les bases del concurs per a la contractació d'un paleta, en què s'exigia als aspirants que tinguessin el nivell C de català. El tema venia de lluny. De fet, el que va fer l'alt tribunal va ser s estimar un recurs que va interposar el 1998 el regidor del PP a Olot. Això va obligar l'Ajuntament olotí a modificar la normativa de l'ús del català, llengua preferent en aquesta institució, per no convertir la comprensió lectora en una prova eliminatòria en els concursos públics per proveir algunes places.
El TSJC va suspendre de manera cautelar, l'octubre del 2010 –el mateix any que es van aprovar els reglaments lingüístics de les diputacions de Girona i Lleida–, set articles del reglament d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona, després que el PP acudís als tribunals en considerar que no es garantia el bilingüisme. Després de la interlocutòria del TSJC, el consistori va recórrer contra la decisió. L'abril del 2012, el TSJC va rebutjar el recurs presentat per l'Ajuntament de Barcelona i va mantenir la suspensió del reglament en considerar que “comporta perjudici d'impossible reparació per al castellà”.
El recurs interposat contra les diputacions és obra de Convivència Cívica Catalana. Precisament, Escola en Català va interposar, l'abril del 2012, una denúncia a la fiscalia contra aquesta entitat en considerar que incitava a l'odi i la discriminació en voler substituir el català.