El desglaç del dèficit

La xifra catalana exacta penja ara del que dicti la UE entre abril i juny

Escena del 31 de juliol: el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no viatja a Madrid i planta el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Escena d'ahir: Mas-Colell agafa el pont aeri i agraeix al ministeri la “plàcida” reunió. Després de vuit mesos i de l'enterrament del culte de l'austeritat en forma de crues retallades, l'arribada de la primavera va obrar ahir el desglaç del dèficit, un cristal·lí 0,7% del PIB que Montoro havia imposat per al 2013 i que ara podrà ser superat. La nova xifra per a la Generalitat, que és l'única que no té un pressupost perquè esperava aquest oxigen, penja ara del marge que Brussel·les regali a l'Estat espanyol per sobre de l'objectiu del 4,5% inicial per al 2013, però Mas-Colell ja avança que exigirà un terç del nou dèficit total.

El desglaç primaverenc es va oficiar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'àgora que aplega el ministre d'Hisenda amb els consellers autonòmics del ram. Corresponent a la nova etapa de conciliació, el conseller català fins i tot va refusar les metàfores bèl·liques en benefici de les de la llei de la física quan se li va recordar que al final havia triomfat la seva tesi d'enterrar el 0,7%. “No ho veig com el final d'una batalla, estem en una interacció contínua”, va defensar Mas-Colell, que va voler recordar que el dictat del 0,7% l'hauria obligat a fer un pressupost “destructiu”. Després de ser una de les quatre que no han complert, juntament amb Andalusia, València i Múrcia, el conseller català va agrair no haver hagut d'escoltar aquesta vegada “culpabilitzacions”.

Després que el 2012 les comunitats tanquessin amb un dèficit de l'1,7% del PIB, el CPFF va crear ahir un grup de treball que avaluarà si el nou objectiu de dèficit és el mateix per a totes les comunitats o bé es permeten uns dèficits particulars segons el cas. Mas-Colell va voler fugir de polèmiques, però sí que va reclamar obertament que les comunitats disposin d'un terç de la xifra total. Un càlcul que amb l'actual 4,5% li reportaria la fita de l'1,5%, però que seria del 2% si Brussel·les permet a Rajoy tancar el 2013 amb el 6%, per exemple. La fita catalana és controvertida, perquè obriria la porta que Catalunya –igual que la resta– pugui registrar el 2013 un dèficit superior al del 2012. “A mi em resulta estrany, això és un camí que té com a meta l'estabilitat pressupostària i ara retrocedir de nou...”, va dir Montoro sense poder contenir un somriure. El que no preveu és lliurar un “premi” als bons alumnes, com exigien el madrileny Enrique Ossorio i la lleonesa Pilar del Olmo. “Només faltaria que el govern hagi de donar premis! El premi de fer els deures és per a un mateix!”, va etzibar als seus companys de partit de Madrid i Castella i Lleó que ahir esbossaven ja una croada en contra de qualsevol solució ad hoc per a Catalunya. I quan dictarà Brussel·les la nova xifra de la qual penja la comptabilitat estatal i el pressupost català? “No tinc resposta, Europa és també complexa”, es resigna Montoro. La UE juga ara amb un calendari que va de finals d'abril al juny i que mantindrà des d'ara el pont aeri amb l'ai al cor.

Un altre grup de treball aprovat ahir al CPFF per unanimitat abordarà la revisió de l'actual model de finançament, així que el 2014 pot ser reformat i no prorrogat. Igual que amb el dèficit particular, Montoro deixa el debat obert. El PP s'oposa majoritàriament al model –la mà dreta de Montoro com a secretari d'estat, Antonio Beteta, va dir que era “una tortura estadística per aconseguir que un català valgui tant com dos madrilenys” quan ell era conseller madrileny–, però la socialista Andalusia recela de Rajoy per haver variat les regles que va definir Rodríguez Zapatero.