La línia escocesa
Politòlegs i sociòlegs reflexionen sobre com pot influir el referèndum a Escòcia en la consulta Els experts advoquen per aprofitar la sinergia, però avisen que la prioritat ha de ser seguir el ritme i el camí propis
Després que dijous el primer ministre Alex Salmond anunciés que Escòcia celebrarà el referèndum sobre la independència el 18 de setembre de 2014, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va insistir que la consulta catalana s'hauria de fer molt abans. L'acord de governabilitat subscrit per Esquerra i CiU fixa el 2014 com a any de celebració de la consulta, sense concretar més, però els republicans no perden cap oportunitat per plantejar que es podria fer fins i tot aquest 2013. No sembla que de moment això entri en els plans d'Artur Mas, que ha admès, això sí, que estudia fer coincidir la consulta amb les eleccions europees de maig de l'any vinent. És, però, només una de les possibilitats. Una altra seria fer-la el mateix dia que els escocesos. Però el govern català encara tindria un marge de més de tres mesos passada aquella data per no vulnerar l'acord amb ERC. Però ¿com pot afectar al procés sobiranista català la votació escocesa? Ara per ara, les enquestes auguren que els independentistes escocesos perdrien. El resultat d'aquella consulta pot condicionar el de la catalana?
El catedràtic de Ciència Política de la Pompeu Fabra Ferran Requejo és dels que creu que sí. Requejo, un dels escollits per Mas per integrar el Consell Assessor per a la Transició Nacional, apostaria per fer coincidir la data dels dos referèndums: “Permetria europeïtzar el procés, el desespanyolitzaria.” O això, o fer-lo abans que ells. “El que no ha de fer la Generalitat és convocar-lo després”, insisteix. Així s'evitaria que els resultats a Escòcia determinessin en algun grau els d'aquí, influència que Requejo està convençut que es donaria, tot i que la relativitza. D'una banda, perquè “parlem de situacions diferents”. De l'altra, perquè entén que fins i tot l'escenari d'una consulta posterior a l'escocesa és optimista: “Ja m'agradaria estar en aquesta situació; voldria dir que es podria fer, i de moment no hi ha cap indicador que això sigui així.” Si més no, si s'ha de celebrar de forma legal i pactada amb l'Estat. L'alternativa del catedràtic és una declaració unilateral d'independència, per la qual tampoc no caldria esperar els escocesos.
Bumerangs
El sociòleg Jordi Sauret, professor de la Universitat Abat Oliba CEU, també es decanta per fer coincidir la consulta amb l'escocesa. És de l'opinió que això li generaria “un problema molt gran al govern espanyol”, perquè facilitaria la comparació en mitjans internacionals de la seva actitud i la de l'executiu britànic. Però si ni amb aquesta pressió obtingués al final la Generalitat el plàcet estatal per fer una consulta i li toqués optar per “una d'alegal”, la coincidència amb Escòcia comportaria una “internacionalització” del procés que li aportaria credibilitat. Factor, seguint el fil del sociòleg, que podria fer créixer la participació. Això sí, Sauret, director també de l'empresa de demoscòpia Feedback EIS, recorda que més participació comportaria una major mobilització del vot contrari a l'aposta independentista. Un factor més d'imprevisibilitat que afegir a l'alta volatilitat que opinió i sentit del vot tenen en temps de crisi, per Sauret, que posa d'exemple el fracàs de la predicció demoscòpica dels últims comicis catalans.
En fi, que posats a especular amb el moment i la circumstància més convenients en funció del resultat que es vol obtenir cada tria no deixa de ser una aposta que pot incorporar un factor bumerang. Podria passar també amb una consulta posterior al 18-S escocès. Per Sauret, un triomf del no a Escòcia podria no tenir incidència perquè “la gent acaba votant per causes nacionals”. Excepte, això sí, “quan hi ha períodes històrics en què conflueixen processos independentistes”. La descolonització africana o la caiguda del comunisme van generar dinàmiques globals en aquest sentit. Incrustar el relat independentista català en una lògica transnacional seria un punt per a les forces sobiranistes, i faria els resultats d'una eventual consulta més permeables a la influència de factors externs. Com ara els resultats escocesos. I fer la consulta abans que l'escocesa implicaria, per Sauret, estar “sols en l'àmbit internacional”.
Saber on es trepitja
Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, també advoca per l'europeïtzació: “Convindria que hi hagués molts pobles d'Europa buscant un encaix diferent al de les nacions clàssiques” i treballant per “reorganitzar la UE”. Per Subirats, que la consulta escocesa es faci abans que la catalana té més avantatges que inconvenients. “Algú que talli el vent sempre és una facilitat. Seria un bon precedent i reforçaria la causa catalana.” Idèntic és el parer de la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés, que assumeix que un no majoritari com el que s'ensuma a Escòcia podria desinflar el souflé independentista entre la societat civil catalana, però destaca tot i així que la celebració primer del referèndum escocès, que té el reconeixement internacional, “ens enfortirà, de cara a la UE i el món, perquè la nostra ja no serà la primera experiència”.
Sigui com sigui, Parés insisteix que el procés català “ha de ser totalment independent del que facin allà”. Subirats subscriu la tesi. I avisa: ni es tracta de córrer ni de fer càlculs sobre la conjuntura més favorable a un resultat determinat. “Això seria frívol. Haurien d'anar amb compte els partits de no plantejar això en termes partidistes. Un sí o un no han de tenir uns fonaments, no han de sortir per una acció del moment. No és legítim voler forçar les coses”, adverteix. I més: “Aquesta és una partida molt difícil i compromesa, i cal saber on es trepitja. Si la possibilitat es malmet, no n'hi haurà cap altra en molts anys.”