Dèficit sí, consulta no
secret Mas i Rajoy es reuneixen en secret a Madrid en l'inici del desglaç institucional
Coincideixen en la flexibilització del dèficit però no acosten posicions amb el referèndum
El govern volia discreció per evitar la pressió mediàtica
Desglaç deficitari. Artur Mas i Mariano Rajoy van acordar la flexibilització del dèficit de la Generalitat en una esperada reunió secreta a principis de setmana. Però el desplaçament discret del president de la Generalitat a Madrid, lluny dels focus de les càmeres, no va afavorir l'acostament de les posicions dels dos governs sobre la consulta sobiranista. A l'hora d'abordar el projecte nacional de la legislatura, es mantenen a anys llum, en un procedir antitètic al d'Escòcia i el Regne Unit. Malgrat les discrepàncies, Mas i Rajoy no volen ofegar les vies de diàleg institucional sinó tot el contrari.
Per als de Mas, les converses al màxim nivell, però també dels consellers amb els ministeris, han de lubricar la complicada gestió financera de la Generalitat i facilitar el desenvolupament de les polítiques sectorials. De moment, però, la predisposició estatal per eixamplar el 0,7% de dèficit per a aquest any no ha catalitzat en un “sí” oficial i, des de dilluns passat, CiU exigeix “resultats” al PP perquè en concreti el percentatge. El govern català demana per a Catalunya un terç del dèficit públic que fixi Brussel·les per al conjunt de l'Estat espanyol. Mentrestant, quant a la via sobiranista, l'executiu es carrega de raons per si arriba el moment d'explicar als ulls del món la negativa de Rajoy a facilitar la convocatòria d'un referèndum com l'escocès.
A la plaça Sant Jaume han cobert la represa del diàleg amb un tel de secretisme. El president va llançar el mandat del desglaç fa dues setmanes al Consell Executiu en una trobada secreta, tot i que se'n va filtrar la informació i dues polèmiques fotografies a posteriori. Aquest cara a cara entre Mas i Rajoy, que van confirmar els executius espanyol i català, és el primer d'ençà que el líder de CiU va ser reescollit president. D'aquí la seva excepcionalitat. No és habitual que la primera trobada institucional entre els presidents després d'uns comicis sigui discreta. El protocol dicta que figuri a l'agenda dels dos governants i se'n rendeixin comptes. Però els dos executius s'han conjurar per explicar-ne els detalls a posteriori i amb comptagotes.
CiU, mitjançant el portaveu parlamentari Jordi Turull, va mesurar l'adjectiu per qualificar la reunió: “agredolça”. Fonts dels dos governs no van voler confirmar si la reunió es va produir dilluns, la data més probable tenint en compte les agendes de Mas i Rajoy. “És bo que hi hagi un espai de relació entre els dos presidents en què es pugui parlar sense la pressió que representa tenir els mitjans a la porta”, defensava al febrer el conseller de la Presidència, Francesc Homs.
La darrera reunió oficial va ser la del 20 de setembre, retransmesa amb llum i taquígrafs a La Moncloa. Era el colofó de diverses reunions prèvies, posteriorment revelades pel mateix Mas. Es va convertir en l'escenificació de la fi del mandat: el del cop de porta definitiu al pacte fiscal i la precipitació de l'avançament electoral dies després de la multitudinària manifestació de l'11 de setembre.
Els comicis del 25-N van enverinar les relacions entre CiU i el PP, sobretot per les informacions sobre Mas i l'expresident Jordi Pujol a El Mundo, utilitzades pels populars per desgastar la federació i que en la llista nacionalista de greuges encara figura com una de les possibles raons de la davallada electoral.
Amb els ponts trencats i l'evident avantatge institucional de Madrid, de qui depèn el finançament i la liquiditat de la Generalitat, Mas ha encetat un tímid desglaç institucional. Els populars ja veuen l'aigua desfeta al coll d'Esquerra. De moment, però, l'única víctima confirmada per ofec és la possibilitat de convocar una consulta pactada.
El diàleg des de l'asfíxia financera
Si la voluntat mútua de diàleg acaba cristal·litzant en la flexibilització del dèficit, la Generalitat haurà de fer menys retallades. Però no podrà evitar-les: fins i tot en el cas que el 0,7% esdevingui un 2%, l'executiu calcula que haurà d'executar una tisorada de 1.800 milions. El desglaç institucional entre els dos executius només esmorteeix de manera limitada, de moment, l'asfíxia financera que pateix Catalunya, amb un govern que depèn de les transferències mensuals de l'Estat en aplicació del sistema de finançament, que no té accés als mercats i s'endeuta gràcies al fons estatal de liquiditat i, sobretot, que pateix un dèficit fiscal del 8% anual. Si disposés tan sols d'una quarta part dels impostos que recapta Madrid a Catalunya i que no tornen en un any, la Generalitat eixugaria el dèficit públic.
Rajoy, allargant la mà del diàleg, evita que el conflicte institucional s'enquisti i obre vies de col·laboració. Però mentre exhibeix una cara amable defensant l'eficiència del fons de liquiditat i s'erigeix com a garant de la tresoreria catalana, mentre aplana el camí amb la Generalitat amb vistes a la reforma del sistema de règim de finançament comú, manté una posició bel·ligerant contra el procés sobiranista. La darrera: la decisió de recórrer al Tribunal Constitucional per la declaració de sobirania aprovada al Parlament.
