L'estratègia exterior
El govern completa la redefinició interna per potenciar la transmissió del missatge català al món
La internacionalització econòmica, la projecció com a motor al sud d'Europa i la pedagogia del dret a decidir aniran de bracet
Coordinar-se a dins per sortir a explicar-se a fora. A explicar el procés endegat a Catalunya pel dret a decidir, amb determini i alhora amb discreció, però sense perdre de vista que també cal prioritzar la recerca de mercats per trobar sortides a la crisi. Aquestes són les línies mestres de la nova estratègia d'acció exterior de la Generalitat, que es coordinarà a partir d'ara per mitjà d'un comitè de seguiment de totes les línies d'actuació sectorial que té obertes l'administració catalana a l'estranger, des del Departament d'Empresa i Ocupació, amb les oficines de turisme o d'ACC1Ó, fins als de Cultura, Territori i Agricultura. Tres grans objectius mouran aquesta legislatura la maquinària de cara enfora: donar suport a la internacionalització de l'economia i a l'atracció d'inversions i de turisme, projectar el país com a motor de prestigi del sud d'Europa –sempre que no se l'obligui a aplicar tan sols polítiques d'austeritat– i traslladar els anhels majoritaris de celebrar una consulta política, per tal de legitimar el procés sobiranista a ulls del món. Tot plegat, és clar, sense gastar un euro més, ans al contrari.
A manca de la promesa conselleria pròpia, és el Departament de la Presidència el principal responsable de la política internacional catalana, mitjançant la secretaria d'Afers Exteriors, i de la Unió Europea, un nou afegitó, aquest, que tal com recordava el conseller Francesc Homs en la seva compareixença al Parlament fa uns dies “no és estrictament estètic, sinó que té un valor simbòlic”. I és que, a més que és la destinació de dos terços de les exportacions catalanes, qualsevol picada d'ullet per fer punts davant la UE és bona, tenint en compte que no sols se n'espera que acabi sent la gran avaladora davant d'Espanya del procés democràtic català, sinó que finalment haurà d'acceptar l'ingrés del nou estat.
Potenciar la delegació a Brussel·les fins que esdevingui una representació permanent, precisament, és una de les grans fites que s'ha proposat el govern, que busca amb això no tan sols sensibilitzar les institucions comunitàries sobre el dret a decidir, sinó defensar-hi directament les polítiques que afecten la Generalitat (agricultura, transport, fons de cohesió, etc.), a més de l'oficialitat del català. L'oficina, a més, ampliarà el radi d'acció a les relacions amb Bèlgica, Holanda i Luxemburg. I és que, a manca de pressupost per obrir més delegacions, de fet la fórmula per “fer més” passarà per ampliar les competències geogràfiques de les delegacions ja obertes: la de França, cap a Suïssa; la d'Alemanya, cap a Àustria; la del Regne Unit, cap a Irlanda, i la dels Estats Units i el Quebec, cap a la resta del Canadà i Mèxic.
Totes continuaran mantenint relacions bilaterals amb aquells estats, que el govern considera “prioritàries”, si bé aquest continuarà participant també en les nombroses xarxes i organitzacions internacionals en les quals ja és ara amb totes les facultats, com els Quatre Motors d'Europa o l'Euroregió. Això sí, sempre prioritzant, d'acord amb Acció i Empresa, una estratègia de “diplomàcia econòmica” que permeti “identificar” convergències entre interessos polítics i econòmics, també en països d'Amèrica del Nord, Àsia, Àfrica o el Pròxim Orient.
Els viatges de dirigents del govern seran un actiu bàsic en el procés, normalment encapçalant delegacions empresarials, tot i que s'aprofitarà per fer pedagogia sobre la voluntat de fer una consulta, i més quan sigui Artur Mas qui encapçali la comitiva. L'any passat, per exemple, el president va participar en vora dues-centes reunions bilaterals, si bé no sempre van ser a fora. En aquest sentit, el renovat ens semiprivat Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat, té entre els seus objectius preparar un programa de visites d'autoritats estrangeres i personalitats rellevants perquè vinguin a conèixer de primera mà el procés obert.
Complicitats internes
El govern, entretant, buscarà la màxima complicitat amb altres ens públics que fan acció exterior,, com les diputacions –que tot just van signar dimarts un conveni de cooperació en la matèria–, amb qui crearà un comitè d'enllaç específic. A més, vol més sintonia amb el sector privat, i sobretot amb les entitats que estan en fòrums internacionals, amb qui ja s'ha reunit. A través de Diplocat, a més, contactarà amb centres d'estudis i escoles de negocis presents a Catalunya, que tenen una àmplia xarxa de contactes, perquè ajudin a generar reflexió al món des d'una visió catalana.
“Cal una interlocució molt més permanent per associar-les com a agents d'acció exterior”, apunta Francesc Homs, que també incideix en la “diplomàcia pública”, és a dir, el paper clau de la xarxa de 128 comunitats i els catalans amb un cert prestigi a fora, que seran veritables “ambaixadors”.
Per difondre als mitjans internacionals informació “clara i contrastada”, el setembre ja es va crear una àrea específica de comunicació exterior, el programa Eugeni Xammar.
El govern vol contactar amb escoles de negocis i centres d'estudi
LES FRASES DE FRANCESC HOMS
Una llei catalana que desplegui les competències de l'Estatut
La principal novetat de l'a-posta internacional és l'aprovació d'una llei d'acció exterior que desplegui les competències reconegudes per l'Estatut, sigui una pota bàsica de les estructures d'estat i dibuixi el model diplomàtic d'un eventual estat català. El nou text, així, es proposa delimitar el marc competencial de què es disposa, per donar una seguretat jurídica més gran i fixar l'estructura i els instruments que té la Generalitat en matèria exterior. El mateix vol fer a nivell de coordinació i seguiment amb l'administració local, i igualment en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. A més, la llei haurà de determinar com ha de ser un futur servei exterior de Catalunya i actualitzar el marc vigent de la ciutadania catalana a l'exterior. Finalment, determinarà les relacions bilaterals amb l'Estat i amb altres governs i organismes multilaterals.
En general, la resta de partits ha acollit bé la proposta. Especialment ERC, que, com CiU, la duia al programa electoral i la veu “imprescindible”, en part com a resposta també a la llei anàloga que impulsa el govern estatal, la qual pretén fiscalitzar l'acció exterior de comunitats com Catalunya o el País Basc. També el PSC veu bé la possibilitat de legislar, si bé aclareix que “sempre que es respecti la competència de l'Estat, i col·laborant si convé amb els seus organismes”. El mateix ha recordat el PP, que tot i això ha obert la porta en nom del govern estatal a “col·laborar”, sobretot en els aspectes econòmics.
Una arquitectura renovada i transversal
La secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, sobre la qual es fonamenta tota l'acció internacional del govern, està dividida en la direcció general de Relacions Exteriors i la de Cooperació al Desenvolupament. També en depenen directament les cinc delegacions a l'exterior, entre les quals la de Brussel·les, que té un rang especial perquè disposa ja d'un reconeixement específic. Indirectament, també depenen de la secretaria les dues novetats de la legislatura: Diplocat i el programa Eugeni Xammar. Tot plegat, sense oblidar altres òrgans del govern o participats que també s'hi coordinaran.
