El mig segle en política de Josep Gomis

Josep Gomis diu que mai s'havia plantejat entrar en política fins que va anar a l'Ajuntament de Montblanc a demanar una subvenció, que no va aconseguir. La reacció va ser proposar-se com a regidor, aprofitant que tocava renovar part de l'Ajuntament. Passats uns mesos, el febrer del 1961, entrava al consistori. Tres anys després, Manuel Fraga va visitar Montblanc, Gomis li va fer d'amfitrió i al ministre d'Informació i Turisme li va caure en gràcia. Gomis diu que va sentir com Fraga deia a cau d'orella al governador civil, Rafael Sánchez Martínez: “Aquest noi seria un bon alcalde”. I –així es feien les coses al franquisme– tres dies després, el 2 de març, ja era alcalde.

Aquest és el relat que sobre els seus inicis en política fa Gomis, que també esdevindria procurador a les Corts franquistes i va continuar d'alcalde fins al 1982, en La solitud del despatx (Cossetània Edicions), el llibre de memòries escrit en col·laboració amb el periodista Francesc Domènech i que ahir es va presentar al Col·legi de Periodistes. Als autors els va acompanyar el prologuista, l'expresident Jordi Pujol, que el 1988, tot i el passat franquista i provocant l'enrenou corresponent, va fer Gomis conseller de Governació, i, quatre anys després, delegat del govern a Madrid, càrrec que ocuparia fins al 2002.

El volum repassa tota la trajectòria política de Gomis, incloent el pas pel Congrés, on va ser diputat dues legislatures, i per la Diputació de Tarragona, que va presidir en dues etapes entre el 1980 i el 1988. Tot això, i el de després, la conselleria i la delegació a Madrid, va venir, va insistir, “per culpa” de Pujol, que hi va confiar. Al capdavall, el 1979, Gomis comptava que la seva carrera política estava acabada, quan Pujol i Miquel Roca li van demanar encapçalar la llista als primers comicis municipals de la democràcia a Montblanc. va acceptar i CiU va treure majoria absoluta. Abans havia rebutjat la proposta de liderar la llista d'esquerres que li havia fet Joan Raventós.

¿La clau per sobreviure en política durant més de 40 anys, partits a més pel mig pel pas de la dictadura a la democràcia? Per Gomis, els col·laboradors. “N'he tingut de molt més preparats i millors que no pas jo”. Per Pujol, que Gomis, “més que un bon polític, és un bon servidor de la societat”. Retirat de la política, però no de l'esperit de servei: ara presideix la Fundació Onada, dedicada a la integració de discapacitats intel·lectuals.