Pura supervivència

“Les finances de Catalunya estan en una situació d'emergència i l'autogovern, en una situació de supervivència.” El president de la Generalitat, Artur Mas, feia ahir balanç dels 100 primers dies de govern amb un posat greu. Mas viu el llindar simbòlic dels inicis del mandat amb una obra de govern magra: pobra com les arques catalanes, però amb el compromís encara ferm de fer la consulta l'any vinent, si no hi ha imprevistos, i la voluntat d'aprofundir en el diàleg amb Madrid. Ni el rebuig frontal de Mariano Rajoy a la convocatòria, ni una contraoferta de La Moncloa per frenar el procés sobiranista faran variar el full de ruta, segons Mas: “Hi ha un rumb que està marcat i que es manté.”

El president va admetre, de manera indirecta, que li pesa el timó. Després d'un trimestre condicionat per la complicada gestió de la tresoreria i la reducció del dèficit; dels esforços per driblar les deslleialtats de l'Estat, l'espoli fiscal crònic i els perills que planen per al manteniment de l'estat del benestar; el president va insistir que el país viu una situació d'“emergència” nacional i que cal un govern de concentració contra els tacticismes partidistes. Però ni ERC ni el PSC semblen disposats a compartir el desgast electoral de la governabilitat. La porta, tanmateix, està oberta.

Mas arriba als cent dies amb els pressupostos prorrogats i una voluntat renovada de diàleg amb Madrid per afluixar la soga financera i esgotar les vies d'una consulta pactada. “Que ningú interpreti que parlar amb el govern espanyol va en detriment dels compromisos assumits”, hi va afegir, en un intent d'ensordir els que albiren una marxa enrere en el procés sobiranista.

Per primer cop, Mas va donar explicacions del cara a cara secret que va tenir amb Rajoy abans de Setmana Santa. Respecte a la consulta, les posicions són “absolutament divergents”: l'un la defensa, l'altre s'hi oposa frontalment. Però el president de la Generalitat argumenta la necessitat d'exhaurir les converses. La prioritat és trobar una solució acordada per a l'exercici del dret a decidir dins del marc
jurídic espanyol.

L'intent per al consens no té data de caducitat, tot i que la negociació s'intensificarà aquest any. La Generalitat estaria disposada a pactar fins i tot el redactat de la pregunta, com han fet Escòcia i el Regne Unit. Per això Mas, a diferència d'ERC, rebutja ara mullar-se amb una formulació concreta. De moment, però, les posicions dels dos presidents estan “als antípodes” i lluny de filar tan prim. Mas preveu que hi hagi més reunions presidencials sense convocatòries oficials. “Cal que siguin discretes. Sota la pressió pública [...] no es pot avançar”, es va justificar, bo i admetent l'opacitat de l'executiu sobre el com i el quan de la primera entrevista. El govern pretén que el diàleg no només s'articuli al màxim nivell institucional, sinó a totes les esferes possibles. Mas va confirmar que en la conversa amb Rajoy “no es va parlar del model de finançament”. La Generalitat assegura que no té cap oferta sobre la taula. De fet, està convençuda que el mandatari espanyol no plantejarà el pacte fiscal, vista la reacció irada dels barons del PP amb la proposta dels objectius de dèficits asimètrics. Sigui com sigui, si finalment arriba, Mas va assegurar que el govern no la podrà acceptar com a moneda de canvi a la consulta.

Davant les ànsies republicanes per accelerar el procés, el president feia una crida velada a la paciència: “Estem en una etapa nova. Acaba de començar.” Aquest abril es constituirà el que Mas va rebatejar com la “Comissió Nacional pel Dret a Decidir”, en què els partits i la societat civil participaran en l'estratègia sobiranista.

El manteniment de les “parets” de l'estat del benestar i la reducció del dèficit han estat, segons Mas, alguns dels eixos principals de l'acció de govern. També la reactivació de l'economia –gairebé un impossible– i la transparència. Malgrat les dificultats, Mas entonava una nota d'optimisme: Catalunya genera prou recursos per sortir-se'n. Ara bé, en podrà disposar?