CiU està sola, però unida. Aquest és el missatge implícit que l'expresident Pujol va llançar ahir en una declaració envoltada de solemnitat. Des de la biblioteca de la seva oficina al passeig de Gràcia, Pujol va definir-se per primer cop sobre l'acord de finançament assumint sense matisos l'argumentari de la federació, que esgrimeix l'incompliment de l'Estatut com a crítica fonamental a l'acord que han beneït públicament els agents econòmics i socials. Considerat un home d'estat per la seva contribució a la governabilitat d'Espanya en les seves dues dècades com a president, Pujol va apel·lar a la seva «experiència» i «sentit de la responsabilitat» per justificar que la seva oposició al pacte no respon a la «crítica fàcil».

La federació al·lega que l'acord no representa cap canvi de model respecte al pactat per l'executiu de Pujol el 2001 en el marc de la tradicional tàctica del peix al cove. I això que, per primera vegada des del 1979, el govern tenia durant la negociació l'aval d'un estatut que assentava les bases per aconseguir una bona quantitat –més de 5.000 milions addicionals– derivada únicament del nou model, sense necessitat d'afegir-hi partides addicionals com passa amb l'acord actual. Seguint aquest fil argumental, Pujol va qualificar de «just» que es reclami el compliment de la carta catalana, i va oposar-se a qualsevol argument possibilista. L'expresident va replicar a la tesi que l'incompliment de l'Estatut «no té importància si el guany econòmic és de certa entitat» amb un avís: «No es pot construir un país a base de subhastes i habilitats puntuals.» És per això que va demanar comprensió i, fins i tot, agraïment en relació amb la posició de la federació, que s'ha compromès a renegociar el pacte si governa. Pujol va recordar que de les arques de la Generalitat depenen «el benestar dels ciutadans», l'economia catalana i, de retruc, la cohesió i l'ascensor social. Per Pujol, però, el pacte no elimina la «incertesa» i la «fragilitat» que planen sobre les finances del govern. Malgrat tot, i en la mateixa línia d'Artur Mas, va admetre que el nou finançament serà millor que l'anterior, com «sempre» ha estat.

El també president de Convergència Democràtica de Catalunya no s'ha mantingut al marge del debat polític durant els mesos de negociació del finançament. L'abril passat, sense anar gaire més lluny, va instar l'executiu a no acceptar la que aleshores era la darrera proposta del govern espanyol. «Ara vénen i diuen: ‘Escolteu, us donarem quatre veces, com als coloms, i doneu les gràcies i sigueu bons minyons'», va denunciar. Pujol, a més, es va alinear amb l'expresident Pasqual Maragall i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera l'octubre passat per escenificar el seu suport a la que ja s'aventurava que seria una negociació molt dura amb el govern espanyol.