Alsàcia vota autonomia
La regió celebra avui un referèndum per fusionar els tres ens administratius del territori en un Consell únic alsacià
Els partits regionalistes confien a defensar millor els drets culturals amb la nova organització
L'artífex de la iniciativa és un antic ministre de Sarkozy
El sistemaelectoral exigeix una participació del 50% perquè el “sí” tingui l'opció de victòria
Avui s'obren a Alsàcia els col·legis electorals de manera extraordinària, en el primer referèndum local de la història moderna de l'Estat francès metropolità. Els alsacians, una comunitat amb evidents particularitats culturals i històriques, estan cridats a les urnes per aprovar o denegar el projecte de creació d'una nova col·lectivitat territorial que sorgiria de la fusió de l'administració regional i les dues departamentals. A grans pinzellades, es tracta d'eliminar el Consell Regional d'Alsàcia, el Consell General del Baix Rin i el Consell General de l'Alt Rin perquè la regió estigui governada i gestionada per un Consell únic d'Alsàcia amb capital a Estrasburg.
La cita, aparentment prosaica, té una rellevància cabdal en els destins administratius del país. Si s'aprovés el projecte, es tractaria del primer territori de l'Estat francès metropolità amb un règim administratiu diferent a la resta del país, tota una anomalia en un estat de tradició jacobina. El principal promotor de la iniciativa és Phillipe Richert, antic ministre de Sarkozy i actual president del Consell Regional d'Alsàcia. Des del 2010, quan tenia la cartera dedicada a les col·lectivitats locals, prepara el terreny per donar a la regió més nòrdica de l'Estat francès un estatut diferent als altres territoris. El referèndum que avui se celebra té el seu fonament jurídic en la reforma constitucional del 2003, quan el govern Chirac va modificar la carta magna per donar cabuda a consultes locals i regionals per a la fusió de diferents entitats administratives. Des d'aleshores, només Còrsega ha celebrat un referèndum per tenir un nou estatut, però els ciutadans de l'Illa Blava van tombar el projecte amb el 51% dels vots. En el cas alsacià, el resultat estimat és tan ajustat com el cors. Tot i que gairebé el 80% dels representants públics del territori defensen el “sí”, la ciutadania no els ha seguit el pas i no és gens clar cap a quin costat caurà la victòria. Pels defensors del projecte, els avantatges són evidents i transversals. Bona mostra d'això és que darrere el “sí” s'abracen forces tan divergents com ara els conservadors que aplega Richert, els ecologistes locals i els autonomistes alsacians. Ara bé, les virtuts del procés són diferents per a uns i altres.
Per l'Unser Land (La Nostra Terra), el partit nacionalista alsacià, la reivindicació de la identitat regional és el pal de paller de la votació. “Aquest Consell Alsacià ens ha de retornar una espècie d'autonomia. Això permetrà als alsacians demostrar l'arrelament a la seva identitat i al seu destí vinculat a la seva història, la seva geografia, el seu lloc a Europa. Votant pel “sí” continuarem el combat per la preservació de la nostra cultura i els nostres drets”, reivindica la presidenta del partit, Andrée Munchenbach. L'acompanya el seu homòleg del partit Primer Alsàcia. “Hi ha molts terrenys en què el nostre talent alsacià ens permet fer les coses millor, més ràpid i més barat que l'Estat”, explica Jacques Cordonnier per reivindicar la descentralització de competències, un dels pilars argumentals dels partidaris del projecte. Alimentant les mateixes pulsions, però amb més subtilesa, el president conservador de la regió, Phillipe Richert, creu que “és un procés dels alsacians per als alsacians”. “La gent se sent profundament alsaciana i la política no és només una gestió del dia a dia, també és donar sentit [als sentiments]”, explica, conscient que la reivindicació identitària tributa bé com a argument pel “sí”. Segons una enquesta de març, gairebé un 47% dels partidaris del nou Consell Regional hi estan a favor per motius vinculats a la identitat alsaciana o al guany de poder de la regió. No en va, el segon argument més repetit és que la nova estructura donaria “més pes polític a
Alsàcia davant l'Estat”.
“Tanmateix, l'argument més repetit és l'estalvi que crearà la fusió –matisa Mathieu Lavarenne, president del Cercle Republicà Edouard Boeglin–, però és testimonial: són uns 30 milions d'euros inicials que generaran molta més despesa i impostos locals així que ens atorguin més competències”. Lavarenne és un dels pocs càrrecs públics que fan campanya pel “no”, convençut que barrejar gestió política i vocacions identitàries “només farà que despertar antics conflictes” a la regió.