El govern basc consultarà els ciutadans sobre l'autogovern
Urkullu planteja una ponència parlamentària sobre el futur d'Euskadi
El text aprovat se “sotmetrà al contrast popular”
El cap de l'executiu manté la data del 2015 per assolir un nou estatus polític
El govern basc aspira a fer d'Euskadi “una nació a Europa i al món” amb l'objectiu que el País Basc es pugui convertir en una “referència internacional”. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va detallar ahir el programa de govern que aplicarà en aquesta legislatura, un document de 208 pàgines i més de 600 iniciatives, entre les quals figura la seva voluntat d'assolir un nou estatus polític per al País Basc. Per fer-ho possible, el cap de l'executiu de Vitòria va explicar que preveu la constitució al Parlament d'una ponència sobre el “futur de l'autogovern basc” que determini un nou marc de relacions amb l'Estat espanyol. Un cop s'hagi elaborat aquesta ponència i la cambra l'hagi aprovada, al llarg d'aquesta legislatura, el text se sotmetrà “al contrast popular”.
Malgrat que en el programa de govern no figura cap data sobre la celebració de la consulta popular, el lehendakari va reiterar ahir que el seu objectiu continua sent que Euskadi pugui assolir un nou estatus polític l'any 2015, un cop sigui consensuat pels partits polítics i validat pels ciutadans.
D'altra banda, de manera paral·lela amb l'elaboració d'aquesta ponència sobre l'autogovern, l'executiu basc organitzarà unes jornades internacionals i un procés “participatiu” per posar en comú “propostes i iniciatives vinculades al nou model constituent que es busca”.
El programa de govern presentat ahir per l'executiu basc, que es compara amb nacions ja independents i d'altres que com Catalunya persegueixen aquest mateix objectiu, destaca que “la societat basca en el seu conjunt ha de ser la que triï el seu propi destí”.
Dret a decidir
Així mateix, afegeix que l'objectiu final és que “als ciutadans i ciutadanes de tots els territoris bascos se'ls reconegui el dret a decidir lliurement el grau i el vincle de relacions que desitgen tenir entre ells, inclosa la possibilitat de conformar un marc institucional unitari, si aquesta és la seva voluntat majoritària”.
En aquest sentit, el full de ruta del gabinet d'Urkullu subratlla que “qualsevol projecte polític compartit pel futur d'Euskadi necessitarà legitimació social”, que “arribarà sempre de la voluntat expressa per la ciutadania”.
El programa de govern fa referència a la voluntat de l'executiu de treballar, “des del respecte a les diferents realitats en les quals avui s'articula el poble basc”, pel conjunt d'Euskal Herria. En aquest sentit, destaca que s'intentaran “reparar les cicatrius del passat i estendre progressivament les relacions i el sentiment d'identitat compartit a tots els territoris bascos”, en referència a Navarra i el País Basc francès.
A banda de l'impuls a l'autogovern per a l'assoliment d'un nou marc de relacions amb l'Estat espanyol, el programa de govern recull igualment dos grans apartats més. Per una banda, un gran bloc de mesures econòmiques per afrontar i intentar superar la situació de crisi econòmica. I, de l'altra, diverses iniciatives encaminades a consolidar la pau i la convivència.
LA FRASE
Bildu exigeix acció al lehendakari
EH Bildu va demanar ahir al lehendakari, Iñigo Urkullu, que no es limiti a “recitar generalitats” i que “comenci a actuar”. En un comunicat, la portaveu del grup parlamentari abertzale, Laura Mintegi, va afirmar que ni el discurs públic del cap de l'executiu basc ni el seu programa de govern, que inclou la celebració d'un referèndum el 2015, “no es corresponen amb l'actuació diària de l'executiu autonòmic”. Segons va indicar Mintegi, Urkullu solament va presentar “una simple llista de bones intencions que, tot i això, no sosté accions reals”, fet que evidencia, al seu parer, la distància que hi ha entre les paraules i els fets del govern basc. “A EH Bildu no volem sentir paraules boniques, volem veure realitats, compromisos que tinguin un reflex real en el dia a dia”, va expressar Mintegi.
L'esquerra abertzale troba a faltar diàleg amb els grups de l'oposició, una voluntat d'acord que assegura que fins ara no s'ha donat per part del governant PNB. La portaveu de la coalició independentista va insistir que el lehendakari Urkullu només va “donar una llista de principis generals que més o menys, al marge de qüestions puntuals, gairebé qualsevol podria mencionar”.
