El TC pregunta si la consulta pactada anul·la la sobirania

El Tribunal Constitucional ha enviat una providència al Parlament, segons es va saber ahir, perquè li aclareixi si la resolució que va aprovar el 13 de març a iniciativa del PSC –la mateixa que el Congrés havia rebutjat dies abans, aprovada a la cambra catalana amb 104 vots a favor, i que reclamava l'exercici del dret a decidir de manera pactada amb l'Estat i respectant la legalitat– substitueix la històrica declaració aprovada a instàncies de CiU i ERC, amb 85 vots a favor, el 23 de gener, que defineix Catalunya com a “subjecte polític i jurídic sobirà”.

El govern espanyol va decidir l'1 de març recórrer contra aquesta, fet que l'advocacia de l'Estat va materialitzar set dies després, quan també va demanar la suspensió cautelar de les suposades conseqüències jurídiques de la declaració. Si bé, com és el cas, hi està obligat per llei quan ho reclama l'Estat, el TC encara no l'ha suspesa, moment a partir del qual tindrà cinc mesos per dictaminar. Abans, ha donat un termini “improrrogable” de deu dies al Parlament perquè li respongui.

Per fer-ho, la seva presidenta, Núria de Gispert, va encarregar ahir mateix un informe als serveis jurídics de la cambra. De Gispert, que va considerar la petició del TC “insòlita i sense precedents”, va justificar que correspon als serveis jurídics del Parlament la defensa dels acords de la cambra, si bé serà la mesa la que estudiï l'informe abans de donar la resposta oficial. En tot cas, segons ella les dues resolucions manifesten una voluntat política però no tenen efectes jurídics, i són “vigents i complementàries”. En la mateixa línia es va expressar el portaveu del govern, Francesc Homs, per a qui el segon text “desplega” un dels punts del primer, que ja instava al diàleg. CiU hi va denunciar “la vocació d'intentar dividir el cada cop més ampli consens”.