El tractat d'Utrecht: tres-cents anys avui del principi de la fi

L'11 d'abril del 1713, avui fa tres-cents anys, la signatura del tractat d'Utrecht posava fi oficialment a la guerra de Successió espanyola i donava via lliure perquè les tropes borbòniques conquerissin el Principat de Catalunya i els altres regnes de la Corona d'Aragó, un cop aquesta va perdre tots uns aliats que a canvi van obtenir diverses contraprestacions en forma sobretot de territoris. La Gran Bretanya, per exemple, que el 1705 havia signat el pacte de Gènova per fer front comú amb Catalunya contra l'amenaça centralista del borbó francès Felip V, va rebre, entre altres, Gibraltar i Menorca, si bé no va ser l'únic que va sucar. I és que el text, de fet, va ser un tractat multilateral signat en diverses etapes entre França i Espanya, per un cantó, i el Regne Unit, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal, per l'altre, els aliats antiborbònics que s'havien unit a partir del 1702 per donar suport a l'austriacista arxiduc Carles, amb uns postulats molt més liberals, com a relleu del rei espanyol Carles II, de la mateixa casa, mort sense descendència el 1700.

Després que els catalans haguessin perdut ja el 1659, contra la seva voluntat, la Catalunya del Nord a mans de França, el pacte ara va entregar Sicília a la Casa de Savoia i Sardenya a Àustria, territoris que durant cinc segles havien estat de la corona catalanoaragonesa. A més, Felip V va donar Flandes a les Províncies Unides (l'Holanda actual), que al seu torn passarien a Àustria.

Durant les converses, que van durar dos anys, els borbònics van convèncer els anglesos, que s'havien compromès a defensar les constitucions catalanes, que donarien als catalans el mateix tracte que als castellans, si bé el decret de Nova Planta, el 1716, suposaria tot el contrari. En virtut del tractat, les tropes austriacistes abandonarien Catalunya el 30 de juny del 1713, i deixarien la resistència catalana contra Felip V en franca minoria, si bé el setge encara duraria catorze mesos més.