El Congrés no és l'aula

Els diputats del Congrés encaixen amb resignació que se'ls compari amb alumnes entremaliats quan les escridassades parlamentàries –sobretot entre els escons majoritaris del PSOE i el PP– salten als telenotícies, però ahir el diputat d'ERC Joan Tardà va dur a l'extrem el joc de similituds entre la seva docència a l'institut Esteve Terradas de Cornellà i a l'hemicicle de la Carrera de San Jerónimo. “Senyories, ahir un tribunal va dictar a Catalunya que un sol alumne que demani el canvi de llengua al castellà obliga a canviar d'idioma l'aula sencera. La majoria del PP sempre ha sostingut que el que val per a Catalunya val per a Espanya. En lògic paral·lelisme i en justa correspondència, entenem que un sol diputat que exigeixi en aquesta cambra un canvi de llengua al català obliga també a canviar d'idioma la cambra sencera. Així que, amb la vènia, parlaré en català”, va arrencar (en castellà) Tardà des de la tribuna.

Com si albirés el duel que hi hauria a continuació, un uixer va irrompre en escena per deixar un got d'aigua al diputat d'ERC i es va esfumar en un tancar i obrir d'ulls. Després d'administrar quatre segons de pausa teatral en què el president del Congrés, Jesús Posada, no va dir res, Tardà va consumar el joc de què passaria si al Congrés s'apliqués la doctrina del TSJC. “Avui fa vint anys...”, va començar, ja en català. “Senyor Tardà, senyor Tardà... Jo li prego que no provoqui un conflicte innecessari quan estem tractant un tema tan important. Si vostè s'obstina a parlar...”, va interrompre Posada. Conscient que era a un pas de donar a la videoteca una altisonant frase, Posada va frenar en sec sense dir el nom de la llengua prohibida. “Si vostè s'obstina a parlar... M'obligarà a retirar-li la paraula. Jo li prego que reflexioni, perquè això no porta enlloc”, va corregir. Això sí, mentre el PP i UPD es disputen el banderí de la castellanització, el president del Congrés, sorià de naixement, va reconèixer a Tardà la naturalesa del disbarat que un sol alumne o un sol diputat condemni l'aula o la cambra a la llengua que ell imposa. “Vostè ha de complir el reglament, encara que comprenc que el seu argument pot ser fins i tot interessant, però no es pot aplicar”, va voler reconèixer Posada a Tardà.

Reconeixement intel·lectual a part, Tardà va prosseguir: “Si m'ho permeten, continuaré parlant en català. Deia que, avui fa vint anys, un jove valencià, Guillem Agulló...”. I aquí va ser frenat per Posada, de tal manera que va necessitar dos torns de paraula per completar la frase per lliuraments afegint-hi “fou assassinat” i “per un grup feixista”.

Atabalat per la desobediència, Posada es va fer portar el reglament del Congrés per la diputada del PSC Teresa Cunillera sense saber ben bé quin article invocar. “Secretari o secretària de la mesa, a veure si ens llegeix l'article, quin article... el 103? Ah, no? No és el 103? No és al reglament el que jo vull dir? Ah, sí, és el 104”, va deduir finalment Posada gràcies a l'auxili explicatiu de Cunillera. L'abarrocat castellà del reglament no va colpir Tardà, que a la tercera vegada que recorria al català va ser expulsat. “Vine tu i em treus!”, va etzibar a un diputat del PP no identificat que cridava en un castellà inflamat “Que lo echen, que lo echen”. Idèntica sort tindrien Alfred Bosch i Teresa Jordà, aquesta última exhortada a “retornar al castellà” per la llavors presidenta en funcions, Celia Villalobos. Amb els republicans expulsats, el diputat d'Amaiur Sabino Cuadra va pujar a la tribuna d'oradors i va parlar en basc vint segons. Fins que Posada va sentir “Aurreko ari Joan Tardà!” i va deduir que visionava una pel·lícula ja vista, però ara doblada al basc. “Senyor Cuadra, no sé si pretén reprendre el conflicte anterior però, si és així, l'adverteixo: si continua per aquest camí l'hauré d'expulsar de la tribuna”. I l'abertzale Cuadra ja no va “reprendre el conflicte”.