Política

El Barcelonès s'eliminarà i tres comarques perdran pobles

Municipis del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme s'integraran a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

És una de les previsions de la llei de governs locals

La comarca del Barcelonès desapareixerà del mapa territorial català i serà substituïda per una de nova que integrarà en l'Àrea Metropolitana de Barcelona municipis del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental. Aquesta és una de les previsions de l'esborrany de l'avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya, que ha elaborat el Departament de Governació i que aquest any hauria de començar la seva tramitació parlamentària.

A partir de l'entrada en vigor de la llei, el govern haurà d'iniciar, en el termini màxim d'un any, els procediments necessaris per a la modificació de les demarcacions comarcals afectades i l'instrument que reguli el procediment incorporarà les disposicions relatives als drets i obligacions de les comarques afectades, així com aspectes relatius a personal o béns. De fet, aquesta és la conseqüència directa de la reorganització del mapa administratiu que preveu la llei. Els consells comarcals perden el seu pes polític –estaran governats pels consells d'alcaldes– i passen a ser ens gestors. En el cas del Consell Comarcal del Barcelonès, ja s'havia anunciat fa temps que desapareixeria i que les seves competències serien assumides per l'Àrea Metropolitana, un ens que, de fet, ja presta molts serveis als municipis actualment.

Però la nova llei no només afecta l'àmbit administratiu, sinó també el territorial, de manera que el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat perdran municipis, que s'integraran, juntament amb els del Barcelonès, a l'Àrea Metropolitana. Això garanteix que els municipis que abandonin aquestes tres comarques no estiguin sota un doble criteri: pertànyer a una comarca, però que els seus serveis depenguin de l'Àrea Metropolitana i no dels consells comarcals. “Les àrees metropolitanes substitueixen les comarques i assumeixen les seves funcions”, diu l'articulat. També preveu la creació de noves comarques, però ho condiciona a aspectes com ara el fet que els límits territorials de la comarca quedin compresos dins una mateixa vegueria o que agrupi municipis que sumin almenys 15.000 habitants. Igualment, tot i que la tendència és anar cap a la fusió de municipis, també s'obre la porta a crear-ne de nous. En aquest cas, el llindar quant a població són 10.000 habitants.

El vot dels alcaldes

Com és sabut, amb la nova llei desapareixen els 1.034 consellers i presidents dels consells comarcals catalans, que seran governats a través dels consells d'alcaldes i els partits no triaran els seus representants. Tots els alcaldes que formin part d'una comarca tindran l'obligació de ser-hi i no podran delegar la seva representació. S'elegirà un president i un vicepresident, que podran formar una junta de govern de com a màxim set membres. La junta només es podrà crear si la comarca té més de deu municipis. En els nous consells comarcals cada alcalde tindrà un vot i, a més, un altre de ponderat en funció de la població del seu municipi [vegeu gràfic]. Si els municipis no poden prestar els serveis públics mínims obligatoris –que seran avaluats cada quatre anys–, seran traspassats als consells.

10.000
habitants
hauran de tenir com a mínim els municipis que es vulguin crear a partir d'ara a Catalunya.
15.000
habitants
hauran de tenir com a mínim les comarques que es vulguin crear a partir d'ara a Catalunya.
4
vegueries
es crearan assimilant les actuals diputacions, en espera de poder crear les set previstes per l'Estatut.

El sou dels alcaldes, en funció de quatre paràmetres

Una de les previsions que fa la nova llei de governs locals és la que es refereix a les indemnitzacions dels càrrecs electes. Actualment, tot i que hi ha algunes recomanacions d'entitats municipalistes, el barem que utilitzen els ajuntaments és molt dispar. A partir de l'aprovació de la llei, es fixarà un màxim de sous per a regidors i alcaldes a través de la llei de pressupostos de la Generalitat. El límit s'establirà d'acord amb quatre criteris: el tipus d'ens local, la població que acull, les circumstàncies econòmiques d'aquell ens –en especial la capacitat financera– i les tasques i funcions assignades a aquella persona. D'aquesta manera, es pretén diferenciar municipis que puguin tenir una població semblant, però amb necessitats diferents. Per exemple, no és el mateix un municipi turístic com ara Tossa de Mar amb, 6.000 habitants que a l'estiu es multipliquen, que una altra amb una població sostinguda de 6.000 persones tot l'any.

D'altra banda, el departament dirigit per la vicepresidenta Joana Ortega estableix que la percepció de retribucions per dedicació exclusiva o parcial amb càrrec als pressupostos d'un ens local “serà incompatible amb la percepció de drets d'assistència als òrgans col·legiats de la mateixa entitat o dels seus organismes dependents o adscrits”. És a dir, que també es regulen complements per anar a fundacions i consorcis municipals, per exemple. Si el regidor o alcalde assisteix a òrgans col·legiats d'altres administracions o organismes, com a màxim podrà percebre el 30% de les retribucions que els corresponguin a la dedicació exclusiva de l'ens de procedència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.