Nou xoc CiU-ERC
procés · El conseller de Justícia manté que una consulta només és viable si hi ha acord amb l'Estat espanyol i els republicans li reclamen lleialtat amb Mas i el referèndum
Les formacions també topen per la declaració unilateral
Les relacions entre CiU i ERC no viuen el seu millor moment. A la incòmoda negociació pel pressupost, de tant en tant també s'hi afegeix la polèmica per la data de la consulta. Alguns dirigents de CiU ja han deixat clar que el referèndum es pot ajornar més enllà del 2014, mentre que els republicans s'hi neguen en rodó i han amenaçat de trencar el pacte si aquesta situació s'acaba produint.
Ara s'ha d'afegir un altre protagonista al serial. En aquest cas ha estat el conseller de Justícia, Germà Gordó, que ahir va encendre els ànims d'ERC quan va recordar que el referèndum només es podrà fer si hi ha acord amb l'Estat espanyol. Els republicans ja li van respondre que Artur Mas ha assegurat més d'un cop que la consulta es farà “sí o sí”, i per això li van reclamar “lleialtat” cap al president i el procés.
Gordó va fer aquesta reflexió en el marc de l'esmorzar col·loqui Fòrum Europa-Tribuna Catalunya. El titular de Justícia va afirmar que veu molt difícil fer la consulta d'autodeterminació si no hi ha un pacte amb La Moncloa i sobretot si, com indiquen tots els indicis, s'acaba presentant al Tribunal Constitucional un recurs contra la llei de consultes que s'està preparant al Parlament. També va ressaltar que no s'han de tenir tantes presses ni anar “espitats” en aquest camí sobiranista, perquè el document que van signar Artur Mas i Oriol Junqueras preveu una modificació del calendari i ajornar la consulta de mutu acord. Tot i reconèixer que l'escenari actual d'entesa amb el govern espanyol s'entreveu molt complicat, es va mostrar convençut que existeix un “espai suficient” per poder fer-ne la convocatòria. Per aquest motiu, va subratllar que ara cal estar concentrats en el diàleg intern a Catalunya i amb l'Estat.
Aquestes paraules no van agradar gens ni mica a la direcció d'ERC, que més d'un cop ha denunciat la “polifonia” amb què CiU afronta la qüestió de la consulta.
Avançar la cita
La portaveu del partit, Anna Simó, va recordar que el president de la Generalitat s'ha compromès diverses vegades a convocar la consulta, passi el que passi, i en aquest context va exigir que els consellers i els càrrecs electes de CiU siguin “lleials” a Mas. També va reiterar que la seva formació seria partidària d'avançar, i no pas d'endarrerir, aquesta cita amb les urnes per tal de no “allargar” el patiment de la ciutadania.
ERC sempre ha defensat que Catalunya ha de decidir per si mateixa i no pot dependre del permís de l'Estat perquè, segons els republicans, aquest no arribarà mai. Per tant, la via ha de ser la llei de consultes i, si La Moncloa la impugna, caldria apel·lar a la comunitat internacional.
Però aquest punt no ha estat l'únic amb què les dues organitzacions han topat els últims dies. La declaració unilateral d'independència també ha estat una font de conflictes. Diumenge Artur Mas va descartar aquesta opció per “poc democràtica” i ahir Josep Antoni Duran i Lleida va fer el mateix, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Fins i tot va acusar ERC de “posar pals a les rodes” al pacte i la consulta amb els dubtes sobre l'aprovació dels comptes.
Per la seva part, els d'Oriol Junqueras no tanquen la porta a una declaració unilateral i ahir ho van tornar a evidenciar. “Qui digui que aquesta fórmula no és legítima, que es miri la història dels darrers cent anys”, va reblar Simó.
LES FRASES
Es prepara l'estructura del pacte pel dret a decidir
La setmana passada es va posar en marxa el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un òrgan que ha rebut l'encàrrec de Mas de començar a perfilar les noves estructures de l'estat propi català i analitzar qüestions com ara els passos cap a la consulta, l'agència tributària catalana, l'administració electoral, les relacions amb l'Estat espanyol i la Unió Europea, i la futura Seguretat Social. Aquesta entitat, però, s'ha de complementar amb el denominat pacte nacional pel dret a decidir, que pivotarà a través del Parlament. Les formacions polítiques s'han reunit els últims dies per definir-ne l'esquelet i, segons Rac 1, s'estructurarà en tres àmbits: un primer amb institucions com ara el govern, alguns ajuntaments i les diputacions, un segon amb els partits polítics, i un tercer en què tindran cabuda representants de la societat civil, agents econòmics i associacions sobiranistes. En total hi haurà un nucli dur d'entre trenta i quaranta persones. Tot i això, encara no s'ha decidit quan s'articularà oficialment aquest gran pacte nacional. L'executiu parlava, en un primer moment, d'aquest mes d'abril, però no es descarta que s'allargui unes quantes setmanes més.
Mentrestant pren força la hipòtesi que es creï un tercer eix en aquesta estructura. Es tractaria d'una comissió parlamentària sobre el dret a decidir en la qual intervindrien tots els grups. És una demanda expressa d'ICV-EUiA.
