Política

Hisenda sospesa relaxar el dèficit de Catalunya fins al 2%

La mesura afavoreix el País Valencià i les Balears i irrita Madrid, Galícia i Extremadura

L'estira-i-arronsa entre el govern espanyol i els territoris per a la relaxació del dèficit està generant una veritable revolta no només de la Generalitat, sinó també entre els executius que controla el PP, que tenen interessos absolutament dispars. Però ara per ara sembla que l'opció del Ministeri d'Hisenda més aviat és donar oxigen a Catalunya i altres territoris de l'eix mediterrani –el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia– i fer cas omís de la cançó de l'enfadós que li fan arribar des de Galícia, Madrid, Aragó i Extremadura. Tant és així que fonts coneixedores de les negociacions no descarten que finalment enguany l'executiu d'Artur Mas disposi d'un límit de dèficit que es podria moure entre l'1,8% i un màxim del 2% –un percentatge menys probable, però que s'ha posat damunt la taula–. La mitjana del conjunt dels territoris seria de l'1,5%, i això vol dir que molts s'haurien de conformar amb el 0,7%, el límit amb què ara per ara estan obligats a elaborar els comptes del 2013.

En aquest escenari d'atorgar un dèficit asimètric també hi estaria d'acord Andalusia, així que els principals recels a vèncer són els del PP. D'aquí que tant el govern com la direcció del partit, encapçalada per María Dolores de Cospedal –que és part implicada com a presidenta de Castella-la Manxa–, ja fa temps que demanin “comprensió”, sobretot perquè en el cas de Catalunya –que és el que més cou a alguns líders territorials del PP– La Moncloa ha arribat a la conclusió que, si tiba molt més la corda, al final no només se'n ressentirà la Generalitat, sinó el conjunt de l'Estat. És per això que, negociacions a banda, Rajoy té clar que acabarà imposant el seu criteri malgrat que alguns barons del PP ara facin una crida a la rebel·lió.

Al marge dels números que faci Montoro, canviar l'objectiu de dèficit no depèn del seu govern, sinó del que estigui disposat a afluixar Brussel·les. I la UE es fa pregar. Tant és així que alguns asseguren que Rajoy podria patir un fort revés si, finalment, la relaxació del dèficit, que actualment està previst pel 4,5% no s'amplia fins al 6% (1,5 punts de diferència a repartir entre l'Estat i els territoris). La UE, però, no donarà el seu veredicte fins a final d'abril o principi de maig. I això està provocant un endarreriment en l'elaboració dels comptes catalans, amb el benentès que el conseller Andreu Mas-Colell es resisteix a fer-ho amb l'objectiu del 0,7%, perquè implica que la retallada hauria de ser de 4.400 milions.

Escenari complex

L'escenari és, doncs, inassumible i, a causa d'això, s'han elaborar diferents esquemes de treball en funció del que estigui disposat a cedir Hisenda. Així, per exemple, s'ha calculat que, en el cas de l'1,5%, la tisorada se situaria en els 2.800 milions i, si fos del 2%, se n'haurien de retallar 1.800. A raó de 200 milions cada dècima.

Sigui com sigui, les mateixes fonts admeten que la decisió d'afluixar la pressió pel dèficit –juntament amb el fons de liquiditat autonòmica (FLA) i el de pagament a proveïdors– és l'únic instrument que Rajoy és capaç d'oferir als territoris, ja que es dóna per fet que el nou finançament –que s'ha començat a discutir– no entrarà en vigor quan toca, és a dir l'1 de gener del 2014.

LES XIFRES

0,7
és el percentatge de dèficit
amb què actualment s'han d'elaborar els pressupostos dels governs territorials.
1,8
és el percentatge
amb què Hisenda, en espera de la UE, treballa per a Catalunya. Algunes fonts no descarten el 2%.

L'Eurocambra, pel deute català com a sobirà

El Parlament Europeu va aprovar ahir que el deute català sigui considerat deute sobirà. Va ser a través d'una esmena que l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa havia incorporat a l'informe anual sobre el Banc Central Europeu, que es va aprovar ahir en el ple de l'Eurocambra a Estrasburg. El text aprovat, segons Tremosa, pretén “posar fi a la discriminació que pateix actualment el deute regional dins la comptabilitat del BCE”, atès que té una categoria inferior al deute sobirà o estatal, de manera que, tot i que tingui la mateixa qualificació, és “menys atractiu” per als inversors. La diferència, remarca l'eurodiputat de CiU, “fa més atractiu per als bancs comprar deute d'un estat”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.