Sèrbia reconeix implícitament Kosova i s'avança a Espanya

Abans Sèrbia que Espanya. Cinc anys després que Kosova declarés unilateralment la seva independència, Belgrad ha cedit finalment a la pressió internacional i ha acceptat normalitzar relacions amb la seva antiga província. El primer ministre serbi, Ivica Dacic, i el seu homòleg kosovar, Hashim Thaçi, van segellar ahir a Brussel·les un acord històric que, almenys implícitament, suposa el reconeixement de la secessió i de l'autoritat de Pristina al nord de Kosova, de majoria sèrbia. El govern de Mariano Rajoy, com el de José Luis Rodríguez Zapatero abans, es nega a fer aquest pas, pensant en Catalunya, i es va quedant cada cop més sol i aïllat, ja només amb Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia.

“És el començament d'una nova era”, va celebrar Thaçi, després de mig any de negociacions molt tenses (en les últimes hores gairebé s'havien trencat) sota la mediació de Brussel·les. De fet, aquest primer pas sense precedents cap a la reconciliació és un trumfo per a la criticadíssima responsable de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, que agraeix la “determinació i valentia” que han mostrat les dues parts.

Thaçi admet que “no ha estat fàcil” i que a banda i banda de la frontera “hi haurà gent que no estarà gaire contenta”. I és que l'acord preveu que Pristina doni autonomia a la majoria sèrbia del nord de Kosova: el comandant de la policia d'aquesta regió i part dels agents hauran de ser serbokosovars i el Tribunal d'Apel·lacions haurà de tenir un equip de jutges d'aquesta ètnia per gestionar els casos que impliquin membres de la comunitat sèrbia, tot i que s'aplicaran les lleis kosovars. A canvi, aquests municipis del nord de Kosova reconeixeran l'autoritat del govern de Pristina i desmantellaran les estructures de poder paral·leles que hi van crear el 2008. Thaçi i Dacic es comprometen a no boicotejar la integració dels seus respectius països a la Unió Europea.

Aquesta normalització de les relacions era l'última condició sine qua non que Brussel·les havia imposat a Belgrad per obrir-li les portes d'una futura adhesió, després del lliurament al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de carnissers com ara Radovan Karadzic o Ratko Mladic.

I en la pràctica és un reconeixement de l'existència del nou estat, tot i que el primer ministre Dacic va ser ahir molt menys entusiasta que Thaçi, i va recordar que el pacte encara s'ha de ratificar en els pròxims dies. Els serbis del nord de Kosova, a més, es van afanyar ahir mateix a exigir que es faci un referèndum a tot Sèrbia.

Precisament aquesta mateixa setmana el Parlament Europeu ha renyat l'Estat espanyol per haver-se negat a reconèixer la independència kosovar i li ha exigit que “faci tot el possible per facilitar les relacions econòmiques, socials i polítiques entre els seus ciutadans i els de Kosova”. Aquesta entesa entre Belgrad i Pristina gràcies a l'arbitratge de Brussel·les dóna oxigen a una política exterior comunitària en hores baixes i mancada de bones notícies. “És un acord històric crucial per a l'estabilitat, seguretat i prosperitat” europees, va proclamar el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.

Els ministres d'Afers Estrangers dels Vint-i-set analitzaran dilluns a Luxemburg aquest salt balcànic gegant cap a la UE, precisament quan Croàcia és a punt d'estrenar-se com a soci número 28 del club, l'1 de juliol.