El Consell d'Estat rebutja que el govern hagi de pagar l'escola privada als pares que la volen en castellà
La institució considera que aquest punt “no hauria de figurar a la llei” ja que afecta l'àmbit de decisió de les comunitats
L'organisme també demana a Wert que es mantingui l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania
El Consell d'Estat rebutja que la reforma educativa pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l'escola privada als pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà, i per tant, que la Generalitat hagi de pagar un centre privat als alumnes que demanin l'escolarització en castellà. Per a la institució, és un aspecte no s'hauria de recollir a la llei ja que afecta l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes.
En el seu dictamen sobre la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce), el Consell d'Estat considera que aquesta previsió, inclosa a la proposta del ministre José Ignacio Wert, “no hauria de figurar en la llei” perquè “afecta a l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes amb llengua pròpia”, a més de les “dificultats tècnico-jurídiques que podria comportar”.
El dictamen del Consell d'Estat no és vinculant però el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, l'ha d'estudiar abans d'aprovar la llei.
A més, el Consell d'Estat també defensa el manteniment de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i recomana fer-la obligatòria en algun moment. El dictamen, al qual ha tingut accés Efe, afirma que “procediria imposar com a obligatòria l'esmentada assignatura en algun moment” ja que han estat nombrosos els acords i recomanacions subscrits per Espanya del Consell Europeu i la UE per “vetllar per l'aprenentatge dels valors democràtics (...) per tal de preparar les persones per a una ciutadania activa”.
La reforma que defensa el ministre José Ignacio Wert proposa canviar Educació per a la Ciutadania per una altra anomenada “Valors culturals i socials” a Primària i “Valors ètics” a l'ESO, classes que serien obligatòries i alternatives a l'assignatura de Religió.
El text està signat pel president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría, i per nou membres d'aquesta institució, entre ells l'exvicepresidenta del Govern socialista María Teresa Fernández de la Vega, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, i l'expresident d'UCD Landelino Lavilla.
