“És necessari que Iniciativa i la CUP treballin plegades”

Llancem una proposta amb una previsió de tres anys, per a les properes eleccions catalanes, d'una candidatura que agrupi aquelles persones, entitats i partits que han mostrat la seva oposició a les polítiques econòmiques actuals. Potser és dolent parlar ja de candidatura. Però quan Teresa Forcades i jo fem xerrades i expliquem quin model social i econòmic voldríem per a Catalunya, la gent ens diu que sí, que molt bé, però que algú ho ha de tirar endavant. Ni ella ni jo som de cap partit polític. D'entrada vam presentar un manifest de deu propostes de defensa de l'estat del benestar, d'una economia sostenible i d'una democràcia radical. Ara en comencem a discutir la concreció amb els adherits, amb grups arreu de Catalunya i l'objectiu de confegir un catàleg més ampli. En una segona etapa, buscarem lligar persones i partits per a les eleccions.

Cal perfilar aquestes propostes. Però sabem que no podem fer-ho ara, sinó que cal treballar perquè una majoria social hi doni suport. Evidentment, el poder de la Generalitat respecte als bancs i la Unió Europea és molt petit. Necessitem més poder polític. Les propostes que fem seran matisables o ampliables en la discussió que farem els propers mesos amb la ciutadania.

És fals. Hi ha alternatives. Es poden aturar les retallades? Les retallades serien innecessàries si s'eliminés una part del frau fiscal, que, segons els inspectors d'Hisenda, suposa 93.000 milions d'euros a l'any. Podríem eliminar la despesa militar: només el pressupost del Ministeri de Defensa són 6.500 milions. Un altre error va ser salvar els bancs: si els haguéssim deixat caure, salvant els diners que hi tenia la gent, ara no tindríem aquest deute públic. Els fons compromesos per salvar bancs i caixes espanyoles sumen 180.000 milions. Reduir aquestes despeses limitaria efectes a les retallades. Es podria reduir l'atur? Sí, fent lleis, com ara la de les 35 hores de França, i repartint la feina. Va ser una experiència d'èxit. La gent va cobrar menys perquè treballava menys, però l'Estat pagava la diferència. L'atur havia baixat i era més barat pagar el suplement de cinc hores que el cost d'un aturat sencer.

Aquesta és la clau de volta del que hem fet. Havíem parlat molts cops amb gent d'Iniciativa i de les CUP que era necessari anar junts. Per això no crearem cap partit nou. No volem que desaparegui cap dels dos partits, només que treballin plegats. I, a més dels partits, la candidatura també ha de d'estar formada per gent de la societat civil.

Encara no els ho hem plantejat formalment. Queda temps... Ara hem de discutir totes les propostes. Pensem el mateix sobre com reduir l'atur, les retallades, l'educació, la immigració? A partir del debat, confegirem punts d'acord. La candidatura seria l'últim pas. Tal com van les coses seria una llàstima que per les seves petites divergències, la dreta sempre acabi guanyant. Però no tenim cap autoritat moral per demanar que s'uneixin.

Tot depèn d'ERC. Dóna suport tènue al govern, però està veient com baixa l'eufòria independentista del govern. Dubto que puguin dur a terme la consulta perquè l'entorn de Mas no el seguirà en aquest camí. Caldria un cop de puny damunt la taula i no el donaran. Si ERC deixa de donar-los suport, el govern estarà condemnat. Podria ser que els dos grans partits continuistes, CiU i el PSC, acabessin aliant-se per mantenir l'establishment.

És una proposta controvertida i que situem com a última opció. Si hi hagués una majoria ciutadana i al Parlament, i no s'hi veiés cap sortida, es podria plantejar. S'ha d'anar amb molta cautela. Som independentistes, però prioritzem l'eix social.

Primer, encara persisteixen coixins familiars i d'economia submergida que fan que la gent no arribi a determinats nivells de desesperació. Segon, que hi ha molta por, molta por. Han educat la ciutadania per tenir por. La gent està espantada. Per exemple, la campanya contra els peatges va funcionar fins que van començar a arribar les multes. Fa cent anys quan hi havia una vaga es creava una caixa de resistència i de solidaritat per pagar les multes. I tercer, les informacions dels grans mitjans de comunicació estan sovint afectades pels interessos de grans empreses i del poder polític, i al final acaba sent més entreteniment que reflexió.

En la mesura que l'escola aporta uns valors de competitivitat i individualisme, i que els grans mitjans de comunicació s'inclinen per unes opcions determinades i ofereixen informacions, que no són falses però que sovint van en una sola direcció, es fa molt i molt difícil que la gent surti al carrer a canviar el món. La població té una part de la culpa: perquè hi ha qui prefereix quedar-se a casa i gaudir abans que buscar la informació pel teu compte en mitjans alternatius o a internet. La societat està poc mobilitzada i és massa egoista.