Procés polític
El Parlament respon al Constitucional que la Declaració de Sobirania expressa una voluntat política, però no té efectes jurídics
La cambra catalana constata que només obre un camí amb efectes per determinar
El Parlament defensa que la Declaració de Sobirania inicia un procés polític “obert i indefinit” sobre el dret a decidir a Catalunya, però nega que la resolució aprovada el 23 de gener tingui efectes jurídics. Aquesta és l'argumentació principal de la resposta de la cambra al Tribunal Constitucional (TC), a què ha tingut accés aquest diari. L'alt tribunal s'havia dirigit al Parlament per demanar-li si l'última resolució sobiranista, aprovada amb el PSC el 13 de març, substituïa la primera.
La cambra, a més de deixar clar que els dos textos són “complementaris” i en cap cas excloents, en defensa la constitucionalitat. Ho fa abans que el TC s'hagi pronunciat sobre l'admissió a tràmit del recurs de l'advocat de l'Estat contra el pronunciament català, que el govern espanyol veu com “un desafiament obert contra la Constitució”. Si Madrid considera la declaració “un acte de poder constituent”, el Parlament al·lega que la finalitat “és expressar una voluntat política que es concreta en l'expressió d'una convicció o, fins i tot, en l'expressió d'un sentiment o desig”, però no va més enllà. En altres paraules, el que el govern espanyol interpreta com un perillós inici d'un procés d'independència, el Parlament ho situa com un primer pas, però amb conseqüències encara per determinar.
El Parlament s'agafa als dubtes jurídics que genera el fet que es pugui recórrer contra una resolució d'aquestes característiques, que no té rang de llei, i nega la seva capacitat per vulnerar la Constitució, el gran argument del govern espanyol per demanar la seva nul·litat i suspensió. De fet, recorda que el TC ja va desestimar un recurs de l'Estat contra l'acord del govern basc i de la mesa del Parlament de tramitar el pla Ibarretxe.
La cambra recorda aquell episodi i demana que, com va passar aleshores, s'obri un període d'al·legacions en què les parts implicades puguin defensar-se, abans de decidir si admet o no a tràmit el recurs espanyol contra la Declaració de Sobirania. Això és rellevant perquè l'acceptació del TC de la impugnació n'implicaria la suspensió automàtica. La petició ja la va formular la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el 16 d'abril passat quan la mesa de la cambra va acordar la resposta al TC amb el suport de tots els grups, menys el del PP.
“Absurda”
El Parlament pretén combatre la suspensió inicial de la Declaració de Sobirania si el TC acaba admetent el recurs de l'Estat. La veu “absurda” perquè no hi ha “efectes jurídics a suspendre” i perquè entén que l'eventual paralització tampoc afectaria les possibles decisions que emprengués la Generalitat emparant-se en els principis de la resolució.
La declaració estableix els nou fonaments sobre els quals se sustenta el procés del dret a decidir –sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, atribució del paper principal al Parlament i participació–. La cambra subratlla el de la legalitat com a evidència que s'exclou “la voluntat de ruptura del marc constitucional”, tot i que hi afegeix que “no existeixen límits per a la reforma” de la Carta Magna.
Separar o unir
El text del Parlament intenta separar la declaració de les possibles accions que s'emprenguin dins del procés sobiranista. És justament el contrari del que pretén l'Estat, que, amb el seu recurs, vol lligar la resolució amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional i, amb tota probabilitat, la comissió parlamentària pel dret a decidir. L'objectiu dels de Mariano Rajoy és l'efecte dominó. És a dir, que la suspensió i possible interpretació de la primera acabi afectant tot el que vagi al darrere. És la mateixa estratègia que Ciutadans ha seguit en la seva impugnació del Consell per a la Transició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Mas demana una actitud “serena” a l'Estat
El president de la Generalitat, Artur Mas, no “entén” ni “comparteix” els arguments amb què l'advocat de l'Estat impugna la declaració de sobirania al Tribunal Constitucional. Mas va assenyalar que Madrid hauria d'actuar d'una manera més “constructiva i serena, amb un tarannà més democràtic”. En la mateixa línia que es va expressar el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, Mas va al·legar que l'Estat hauria de respectar la posició majoritària del Parlament. ERC i ICV també van carregar contra el recurs. El president dels republicans va sentenciar que és habitual que el PSOE i el PP “minimitzin la voluntat dels catalans” i va criticar que impugnin una “declaració que no té validesa legal”. Segons la portaveu dels ecosocialistes, Laia Ortiz, les consideracions de l'advocat de l'Estat són “polítiques, no jurídiques” atès que es tracta d'un conflicte “democràtic”. El PSC coincideix amb el diagnòstic d'Iniciativa. Però, a diferència d'ICV, el portaveu dels socialistes, Jaume Collboni, considera un error l'aprovació de la declaració. El PP i Ciutadans van celebrar els arguments del govern espanyol i els d'Albert Rivera van demanar-ne la suspensió.