Mas intenta desencallar el pacte nacional pel dret a decidir
El president convoca els partits favorables a la consulta, les diputacions i el consell de governs locals per pactar la manera d'implicar-hi la societat civil
El PSC, el PP, ICV-EUiA i la CUP posen en dubte la utilitat de la reunió
Artur Mas ha convocat partits i institucions a una cimera per desencallar el pacte nacional pel dret a decidir. El govern pretén que la reunió, que se celebrarà dilluns al Palau de la Generalitat, sigui el desllorigador definitiu per articular el gran marc polític de trobada amb la societat civil per a l'impuls de la consulta. CiU i ERC batallen perquè el PSC s'hi sumi, però els de Pere Navarro recelen de l'embranzida amb què avança el procés: consideren que l'executiu no treballa només per la consulta, sinó per aconseguir que guanyi l'opció de l'estat propi. Els socialistes, malgrat tot, assistiran a la trobada per “cortesia”. També hi han estat convocats ICV-EUiA i la CUP, encara que qüestionen la utilitat i la urgència de la reunió. A banda d'aquests grups parlamentaris (el PP i Ciutadans no hi han estat convidats), també hi seran representants de les quatre diputacions, del consell de governs locals i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El president de la Generalitat va trametre'ls dilluns l'escrit de convocatòria.
L'executiu vol encaminar la vertebració del pacte nacional i intentar vèncer les reticències del PSC amb aquesta trobada que, segons el portaveu del govern, Francesc Homs, ha de ser l'“embrió” del futur pacte nacional pel dret a decidir. CiU i ERC l'han concebut com el tercer ens que ha de bressolar el procés sobiranista, després que s'hagi constituït el Consell Assessor per a la Transició Nacional i de la petició d'obertura de la comissió d'estudi sobre el dret a decidir al Parlament, amb el suport de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP.
En la cimera de dilluns s'acordaran els mecanismes de participació de la societat civil dins del futur pacte nacional. CiU i ERC volen que hi siguin entitats de tots els àmbits i preveuen fer una crida pública perquè sol·licitin adherir-s'hi i que cap se'n senti exclosa. La portaveu dels republicans, Marta Rovira, espera que s'hi escenifiqui el “compromís” perquè el poble català sigui el “protagonista” del procés. El PP i Ciutadans, en canvi, van censurar que Mas prioritzi una cimera sobiranista i no convoqui els partits a una trobada contra la crisi.
La comissió avança
Amb la creació de la comissió parlamentària, els nacionalistes i els republicans ja van fer un gest de complicitat amb els ecosocialistes. Els de Joan Herrera i Dolors Camats reclamaven que el pes central del procés sobiranista recaigués en el Parlament. CiU i ERC remarquen que pivotarà sobre el govern, i en el marc de l'acord de governabilitat, però es van avenir a constituir la comissió perquè la cambra també hi tingui un paper i s'hi estudiïn les vies legals per fer la consulta. La junta de portaveus va acordar que en el ple de la setmana vinent se'n voti la creació. El PP i Ciutadans han rebutjat ser-hi.
Un assessor per a la hisenda pròpia
L'expert en hisenda Juan Iglesias Capellas és el nou assessor del govern per a la transformació de l'Agència Tributària de Catalunya en un ens que pugui gestionar, liquidar, inspeccionar, recaptar i revisar “la totalitat dels impostos i tributs” que paguen els catalans. Iglesias, que és doctor en dret i que
ha exercit com a inspector d'Hisenda, serà l'arquitecte de l'estructura d'estat que CiU considera prioritària.
Entre les seves funcions, també hi haurà la de coordinar els diferents organismes que tenen competències en la gestió tributària dels impostos propis de Catalunya i de gestió transferida d'acord amb l'actual sistema de finançament. A més, haurà d'intentar implicar en el disseny de la hisenda catalana sectors professionals i acadèmics. Formalment, Iglesias és el director d'un programa “per a la definició i implementació d'un nou model d'administració tributària”.