El PSC proposa regular el finançament autonòmic a través de la Constitució
Avisa que només una reforma federal de la carta magna garanteix l'evolució de l'Estat de les autonomies
La proposta es presentarà a Barcelona i Madrid
El PSC proposa una reforma federal de la Constitució que, entre altres aspectes, reguli el sistema de finançament de Catalunya i de la resta d'autonomies. En un document conegut ahir, els socialistes catalans advoquen per conferir “un nou caràcter” als estatuts, de manera que siguin considerats una “Constitució de la comunitat autònoma”. El treball es titula Per una reforma constitucional federal i ha estat elaborat per la Fundació Rafael Campalans a petició del primer secretari del partit, Pere Navarro, que ahir es va felicitar pel fet que el PSC enceti “un gran debat constitucional”. El document l'ha coordinat Miquel Iceta i hi han participat Carme Chacón, Jaume Collboni, Meritxell Batet, Xavier Arbós, Eduard Roig, Joaquín Tornos i Francesc Vallès. Tenen previst presentar-lo el 16 de maig a Barcelona i a finals de mes a Madrid.
Els socialistes catalans creuen que “el federalisme està especialment indicat per vertebrar estats que contenen diverses nacions i per això és adequat per a Espanya”, de tal manera que sigui una eina que delimiti amb més precisió que l'actual el repartiment de competències entre l'Estat i les administracions territorials. Els autors del text rebutgen “quedar impassibles” veient la bretxa “cada vegada més gran” entre catalans i espanyols després de la sentència del Tribunal Constitucional que “va alterar” l'Estatut català, i proposen lluitar contra aquesta situació amb una reforma federal de la Constitució que “culmini la lògica evolució de l'Estat de les autonomies” a través d'un procés constituent que “legitimi, reforci i garanteixi una estructura creada amb la voluntat de tots, perquè, en cas contrari, algunes nacionalitats podrien desitjar un camí separat”.
Els socialistes catalans volen que la reforma de la Constitució, que hauria de preveure la possibilitat d'organitzar consultes als governs autonòmics, serveixi per “constitucionalitzar” cinc conceptes clau del finançament. En primer lloc, es refereixen al “principi d'ordinalitat”, que hauria d'impedir que les “comunitats autonòmiques més dinàmiques –com ara Catalunya– perdin incentius a seguir creixent i aportant al conjunt”. També parlen de “solidaritat i suficiència”, de tal manera que la Constitució dibuixi “un sistema transparent i generalment acceptat que determini el criteri d'equitat aplicable i els mitjans per aconseguir-ho tant amb referència a l'anivellament de serveis com a les polítiques de reequilibri territorial”. També tenen clar que hi ha d'haver una actuació compartida en la gestió i recaptació dels impostos i en la lluita contra el frau fiscal.
El document suggereix adoptar un interval en la distribució dels percentatges de recaptació dels grans tributs estatals (IRPF, IVA, etc.) entre l'Estat i les comunitats tenint en compte en cada cas la dinàmica de despesa autonòmica i estatal, sobretot en el terreny social i d'inversions.
El Senat, una cambra ara “inútil” que cal reformar
Quant a la reforma del Senat, i tal com ja s'havia suggerit en alguna ocasió, el PSC proposa convertir-lo en un “consell federal” integrat per representants dels governs autonòmics, amb un nombre mínim de tres membres per cada comunitat, més un per cada milió d'habitants. Les seves funcions principals serien aprovar les lleis bàsiques de l'Estat, juntament amb el Congrés, i dirigir les relacions de les comunitats amb l'Estat i la Unió Europea.
“La decisió del Senat sobre les lleis que de fet vénen a delimitar les competències autonòmiques ha de reduir dràsticament els conflictes en la mesura que són les mateixes comunitats les que tenen la decisió al Senat”, indica el document del PSC, que no s'està de criticar les funcions actuals de la cambra alta: “No aporta elements de millora democràtica.” “És una cambra inútil”, afegeix.