Política

El CIS confirma la tendència a l'alça de l'independentisme

augmenten

Una enquesta estatal elaborada en plena ressaca de l'Onze de Setembre constata que l'opció majoritària dels catalans és la de l'estat propi

Des del 2005 s'ha anat reduint el nombre dels que defensen l'actual model territorial

Fins i tot les radiografies sobre la realitat política i social de Catalunya que al llarg dels anys ha realitzat el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) –un organisme que depèn de l'executiu espanyol, concretament del Ministeri de la Presidència– reflecteixen l'important avenç de l'independentisme que hi ha hagut en els últims anys. Tant és així que per primer cop un estudi estatal admet que, amb un suport d'un 33,7%, l'opció de viure en un estat independent s'ha convertit en la més desitjada per als catalans. Si, a més, a aquesta dada s'hi sumen els partidaris de l'estat propi dins una Espanya federal (21,4%), el resultat és que més de la meitat dels catalans estan a favor de trencar amb l'estatus de comunitat autònoma. Si més no, aquesta era la fotografia del setembre i l'octubre del 2012, en plena ressaca de la manifestació de la Diada, que és quan es va elaborar el sondeig. Des de La Moncloa, però, sempre s'han negat a obrir el debat de la revisió del model territorial i encara més a negociar la celebració d'una consulta.

Si bé les xifres queden lluny del 46,4% de ciutadans favorables a la independència que recollia el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del febrer passat, el salt és vertiginós, sobretot si es tenen en compte dos sondejos anteriors del CIS sobre Catalunya –realitzats el 2010 i el 2005–, en els quals es preguntava de manera més críptica sobre la independència.

Autodeterminació

De fet, és el primer baròmetre d'aquests tres en què es pregunta directament si Catalunya hauria de ser un estat independent, i en què s'obté la resposta favorable d'un 33,7%. Però ja en les dues anteriors ocasions s'havia introduït l'enunciat sobre si s'estava a favor “d'un estat en el qual es reconegués a les autonomies la possibilitat de convertir-se en estats independents”. El dret d'autodeterminació suggerit a la pregunta va passar d'un suport del 20,7%, el 2005 –durant la reforma de l'Estatut–, al 23,6%, el 2010 –quan s'esperava la sentència del TC–, i al 37,4% que recull l'enquesta del setembre del 2012.

Per la mateixa raó que creix l'independentisme, la seqüència dels tres baròmetres indica un progressiu augment del nombre de partidaris de recuperar un Estat espanyol centralitzat (el 2005 eren un 4,55% i ara són un 11%), alhora que ha anat baixant la xifra dels que anys enrere defensaven l'actual model d'estat, però també la d'aquells que volien mantenir el mateix sistema amb més autonomia. Els que reclamaven més autogovern han passat de ser un 48%, el 2005, a quedar-se en un 27,7%, el 2012.

Això sí, i encara que sembli contradictori, quan en l'últim baròmetre se'ls pregunta si els agradaria que Catalunya tingués més autonomia, gairebé set de cada deu enquestats responen afirmativament, contra un 19,1% que prefereixen quedar-se igual o un 8,1% que voldrien que se suprimís l'autogovern.

Malgrat exposar les diferents fórmules d'organització de l'Estat fins a la independència, el CIS ha deixat d'interrogar sobre una possible reforma de la Constitució. De fet, el PP n'és un ferm detractor. Ja el 2005, un 63,3% de catalans advocaven per obrir el meló, amb el benentès que en aquell moment –en què governava José Luis Rodríguez Zapatero– la discussió se centrava en si a conseqüència de la reforma de l'Estatut calia tocar o no la Carta Magna o sobre la no discriminació de la dona en la successió de la corona. Ara, en canvi, si es tornés a repetir la pregunta, ben segur que la monarquia en sortiria força mal parada. És evident que en tot aquest temps les prioritats han canviat, i un exemple d'això és que el 2005 la introducció del dret d'autodeterminació només preocupava un 5,2% dels enquestats. Perquè el baròmetre del setembre del 2012 sentencia que, si bé el que realment neguiteja els catalans és l'atur, les qüestions econòmiques i els polítics, i que entre els problemes principals no figuren ni l'autogovern ni la independència ni els greuges cap a Catalunya ni el finançament ni el pacte fiscal, hi ha un fet indiscutible, que és que el debat sobre la configuració de l'Estat és una qüestió candent: un 71,9% opinen que és força o molt important.

Pel que fa als sentiments i la proximitat, la major identificació dels ciutadans és amb Catalunya, seguit de la que es té amb el poble o ciutat on viuen i, en tercer lloc, amb la circumscripció. De fet, fins i tot situen el fet europeista o la pertinença a un món globalitzat pel damunt de la identificació amb Espanya.

Finalment, i malgrat que des de llavors la distància entre els governs català i espanyol ha crescut, ja llavors es detectava que les relacions entre els dos executius eren d'enfrontament o de subordinació en lloc de ser de col·laboració.


Són minoria, però la xifra de partidaris d'una Espanya centralitzada creix


Per a un 71,9%,
la configuració de l'Estat és un debat important

LES XIFRES

55,2
per cent.
Declaren que la seva llengua materna és el castellà respecte del 36,5%, que asseguren que és el català.
42,4
per cent.
Consideren el castellà la seva llengua pròpia. Gairebé un empat amb el 42,1 que diuen que és el català.

El triomf dels recentralitzadors

La UPD de Rosa Díez lidera la idea de la recentralització, i Esperanza Aguirre fins i tot s'ha permès criticar que el PP no sigui prou valent per recuperar competències i per aprimar l'estructura territorial. Després de la festa autonòmica i del cafè per a tothom, torna la recentralització, una tendència que de manera progressiva, sobretot a causa de la crisi econòmica, ha anat guanyant adeptes en la societat espanyola. En l'últim baròmetre del CIS de l'abril passat, un 38,5% dels enquestats eren favorables o bé de l'eliminació del model autonòmic o de reduir-ne força les competències. Els defensors de l'actual sistema representen només un 31%, mentre que els que reclamen més autogovern queden en un 12%. I, en tot cas, en l'àmbit estatal el dret a decidir representa només un 9,1%. Aquestes xifres pràcticament no s'han mogut respecte del baròmetre autonòmic del setembre passat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.