Les directrius dels directius

Les declaracions dels líders de les diverses patronals i els resultats d'algunes enquestes dibuixen una classe empresarial que simpatitza amb la independència. Sobretot quan parlem de petita i mitjana empresa. Però què en pensen els directius? Com veuen la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa les persones que prenen decisions importants en les grans empreses del nostre país? Conscients de la necessitat de conèixer la resposta d'un col·lectiu poc avesat a expressar la seva opinió per no comprometre la imatge de qui els paga la nòmina, un grup de directius sense cap filiació política, de tendències ideològiques diverses però que viuen amb molt d'interès l'actualitat política i les conseqüències que se'n poden derivar, han fet una enquesta per saber com es preveu un futur que ja no es planteja com a impossible. “No es tracta tant de saber si volen o no la independència, sinó de plantejar com hauria de ser un futur estat català”. Parla Jordi Ràmia, director general d'una empresa de consultoria estratègica, professor d'estratègia empresarial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un dels artífexs d'una enquesta acabada de sortir del forn.

La competitivitat, associada a producció i no pas a altres conceptes com ara el cost de la mà d'obra, és un dels aspectes més valorats pels directius que han respost a l'enquesta, de manera anònima i a través d'internet. Són 441 d'un col·lectiu que integren aproximadament unes trenta mil persones, que són les que prenen les grans decisions en les principals empreses del país; les que tenen més de cinquanta treballadors, i que suposen un 5% del total de firmes que operen a Catalunya. L'agilitat i la transparència de l'administració d'aquest eventual nou estat és un altre dels factors percebuts com a imprescindibles per afrontar el futur amb garanties, que també implicaria una millora de la competitivitat de les universitats públiques, i per garantir el màxim d'infraestructures competitives.

Més enllà del valor d'unes respostes que revelen les principals inquietuds dels directius amb vista al desenvolupament del procés que ara es planteja, Ràmia considera que l'enquesta s'ha de valorar en la mesura que reflecteix la voluntat d'un col·lectiu que reclama un cert protagonisme. “Necessitem gent que ens escolti i ens doni pistes de cap a on anem, perquè fins ara ningú ha explicat clarament de quina mena d'independència estem parlant”, afirma. Amb aquest objectiu, els impulsors de l'enquesta tenen la intenció de presentar-la a representants dels principals partits sobiranistes. “Volem aportar la nostra visió sobre un procés que no es pot fer de qualsevol manera; podem aportar idees molt valuoses per garantir una transició tranquil·la, si Catalunya finalment s'ha de convertir en un nou estat”, conclou Ràmia.