Eufemismes a dojo
Rajoy i els seus ministres deformen el llenguatge per no dir pel seu nom els estralls de la crisi
Bárcenas és “aquella persona”, l'exili de joves aturats és “mobilitat exterior” i l'abaratiment de pensions és “factor de sostenibilitat”
“Un compromís del qual pretenc fer bandera és dir sempre la veritat, encara que dolgui, dir la veritat sense ornaments ni excuses, anomenar el pa pa i el vi, vi.” Mariano Rajoy va firmar aquesta solemne promesa durant el debat de la seva investidura i, només deu dies després, el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, venia com un “recàrrec temporal de solidaritat” l'augment de l'IRPF per al 2012 i el 2013, que ara estendrà al 2014. Més tard va arribar l'amnistia fiscal, que va ser presentada per Montoro com un simple “aflorament de bases imposables”. I més tard va arribar l'exili forçós de joves aturats a la recerca d'un lloc de treball, que la titular d'Ocupació, Fátima Báñez, ven com si fos “mobilitat exterior”. És un tast dels eufemismes a granel que inunden cada cop més el discurs públic a mesura que s'aguditzen els estralls de la recessió.
Des de la Universitat de Màlaga, Susana Guerrero Salazar, coautora de l'obra de referència El lenguaje político español, situa l'allau en perspectiva. “L'eufemisme ha existit sempre perquè és una estratègia lingüística que ens permet disfressar tot el que desagrada”, sosté. “I ara observem un abús dels eufemismes perquè la crisi genera cada dia mesures incòmodes”, afegeix. I la pluja cala o satura? “Sens dubte, quan s'abusa de l'eufemisme, perd la seva eficàcia”, conclou l'experta en llenguatge polític Susana Guerrero.
Com a rostre predilecte del relat dels ajustos, a Montoro li ha tocat la fita d'esprémer el diccionari. Per evitar dir que el dèficit del 2012 va créixer fins al 10,6% pel rescat bancari, el ministre d'Hisenda va parlar de “reducció del dèficit estructural primari” al 7%. Com que fins ara mai s'havia desglossat aquest dèficit, Montoro no va ocultar la desesperació perquè el mot no triomfi als titulars. “A veure si me'n fan un bon titular, perquè ja es veu que això del dèficit estructural no ho aconsegueixo vendre!”, va lamentar Montoro en un recent prec a la premsa. A vegades, però, el fallit salt als titulars de l'eufemisme de La Moncloa és qüestió d'espai: per no dir alça dels impostos especials, el pla de reformes 2013-2016 parla de “desplaçar la fiscalitat des del treball als consums amb més externalitats negatives”.
Amb una taxa d'atur del 57% entre els joves, la ministra Báñez qualificava de “mobilitat exterior” la fuga de talents i la seva mà dreta i secretària d'Immigració, Marina del Corral, lloava “l'impuls aventurer dels joves”. “Dir que joves que deixen família i amics per buscar feina són una barreja de Willy Fog i Indiana Jones és d'una crueltat inacceptable”, rebatia al seu dia la diputada del PSOE Patricia Hernández. Però la factoria de mots de Báñez ja promou “factor de sostenibilitat” per no dir coeficient abaratidor de les pensions, tot i saber que la revisió del model no oferirà pensions més altes o com les d'ara.
‘Flexibilitat' laboral
A la Complutense, el professor d'economia aplicada i membre del col·lectiu Econonuestra Fernando Luengo amplia el radi: “Cal desmantellar el llenguatge trampós perquè no és un llenguatge neutre; darrere del concepte i de com es presenta hi ha un diagnòstic.” Luengo afegeix: “Ens venen la reforma laboral com la flexibilitat. Quin ésser humà pot estar en contra de la flexibilitat? Tots volem ser flexibles! Però no és això, és pèrdua de drets, és desregulació! I que no ens parlin de política de rendes quan volen dir estancament salarial.”
En el recurs del governant a l'eufemisme, el director del grau de periodisme a la Facultat Blanquerna, Josep Lluís Micó, hi veu quatre motius: “Per no dir res, per fer-ho incomprensible sabent que el que diu és impopular i no convé que s'entengui a la primera, per dosificar la informació i, com a última raó, i potser la més freqüent, perquè no sap fer-ho millor si no és amb aquesta terminologia rara i plena de circumloquis.” “Per comprendre una roda de premsa del Consell de Ministres et cal tenir un diccionari PP-llengua del comú dels mortals”, opina Micó. Un diccionari amb què Rajoy anomena el pa pa; el vi, vi, i Luis Bárcenas, “aquella persona”.
