Política

I a més se'n riuen

procés L'advocat de l'Estat es burla dels municipis declarats territori català lliure

En un recurs manté que es tracta d'un acudit que podrien explicar uns amics fent copes

També carrega contra la declaració unilateral


L'Estat espanyol ataca per terra, mai i aire tot allò que fa flaire d'independentisme i utilitza totes les armes que té a la seva disposició. Fins i tot, la guerra bruta. Però també és capaç de riure's i burlar-se del procés català, i menystenir les iniciatives sobiranistes que poden sorgir del món local.

Això és el que ha passat en la demanda que ha presentat l'advocacia de l'Estat al jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona contra l'Ajuntament de Castellterçol (Vallès Oriental) per haver-se declarat territori català lliure. El recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, ridiculitza al màxim aquesta campanya municipalista que va engegar Sant Pere de Torelló (Osona) l'any passat, que ja té prop de 200 adherits i en què les poblacions es proclamen “lliures” d'Espanya. El lletrat, que representa la delegació del govern espanyol, manté que la declaració és com un “acudit” que podrien explicar un grup d'amics que van a prendre unes copes.

També dóna un toc d'atenció als grups municipals –CiU i Alternativa Independentista de Castellterçol– que van tirar endavant la resolució en el ple i els exigeix que se centrin en els seus assumptes municipals. Fins i tot, els mig culpabilitza de la “situació en què es troba Espanya entera” i els alerta que la seva “actitud” encara pot “agreujar” més el
panorama actual.

Però aquí no s'acaben les sortides de to. L'advocacia recorda que les consultes sobiranistes són la base dels territoris catalans i lliures, i que a Castellterçol “només” van participar-hi un 44% del cens electoral. En aquest sentit assenyala que tot plegat és un “insult” a la resta de la població espanyola.

Enmig d'aquesta amalgama d'atacs, de sornegueria i de menfotisme, la demanda judicial conté
algunes equivocacions d'apreciació. Per començar, menciona una sèrie d'“organitzacions independentistes” com l'AMI, Òmnium i l'ANC, i també hi inclou erròniament l'Associació Catalana de Municipis, una entitat municipalista que aixopluga un gran nombre d'ens locals.

I més perles. La impugnació va dirigida cap a Castellterçol, població que estranyament confon en algun punt amb Santa Maria de Palautordera, que va fer aquest pas sobiranista el 29 d'octubre de l'any passat. També és curiós el fet que l'advocacia fa servir un enllaç de la Viquipèdia per explicar què significa ser un territori català i lliure

La sobirania espanyola

La majoria d'aquestes
mocions, inclosa la de Castellterçol, insten el Parlament a aprovar la declaració “unilateral de sobirania nacional” de Catalunya. Un punt que la representant legal de l'Estat tampoc no passa per alt i que aprofita per carregar durament contra la cambra catalana. Li adverteix, en un argument que alguns partits sempre repeteixen com un mantra, que la sobirania “nacional resideix en el poble espanyol”. És per aquest motiu que subratlla que ni els ajuntaments ni el Parlament són “ningú” per impulsar aquest tipus de
processos. Per emfatitzar aquesta idea ho posa en majúscules: “No és Ningú.”

A partir d'aquí enumera una sèrie de sentències per remarcar que els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit i, sobretot, branda la Constitució per reclamar al jutjat que anul·li la moció.

La delegació espanyola ha denunciat uns quants ajuntaments que han seguit aquesta via sobiranista. Tot i això hi ha casos, com ara el de Celrà (Gironès), en què el jutjat ha desestimat la demanda perquè considera que l'acord només representa una voluntat política que no té conseqüències jurídiques.

27.11.12
Castellterçol
s'afegeix a aquesta llista.
03.09.12
Sant Pere de Torelló,
el primer municipi català lliure.

La Declaració de Sobirania, en compàs d'espera

La Declaració de Sobirania aprovada el 23 de gener al Parlament s'ha convertit en una obsessió per al govern espanyol, que la vol declarar nul·la sigui com sigui. Precisament el recurs judicial contra l'Ajuntament de Castellterçol també en fa esment i ressalta que la cambra catalana no té potestat per formular aquest reconeixement. Una declaració que aquests dies es troba en compàs d'espera perquè és possible que el Tribunal Constitucional (TC) abordi la impugnació que va presentar l'executiu de Rajoy. Els magistrats tenen ple aquesta setmana i aquesta qüestió apareix en l'ordre del dia. Ahir no ho van tractar, però ho podrien fer avui o demà. Si l'alt tribunal accepta a tràmit el recurs, el text quedaria suspès temporalment. L'advocat de l'Estat manté que el document és un “desafiament obert contra la Constitució” i també assumeix que es tracta d'un acte de “poder constituent”.

Per contra, el TC sí que
va admetre a tràmit el recurs del govern català i el Parlament contra el vet espanyol als dipòsits bancaris. La Generalitat tenia la intenció d'imposar aquesta taxa
a les entitats bancàries per tal de poder recaptar uns 500 milions, però La Moncloa la va impugnar i l'alt tribunal la va deixar en suspens. La cambra catalana argumenta que es vol “limitar l'autonomia financera de les comunitats autònomes”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.