Espanya mou fitxa per frenar la querella del cas Puig Antich
Afers Estrangers maniobra davant el govern argentí i aconsegueix aturar la declaració de les germanes Puig
La jutgessa que investiga els crims del franquisme havia citat ahir tres víctimes
La querella presentada per les germanes Puig Antich contra el ministre de Franco José Utrera Molina davant una magistrada argentina que investiga els crims comesos pel franquisme ha quedat aturada de bell antuvi per la ingerència directa del govern espanyol, que ha amenaçat amb un conflicte diplomàtic. Els contactes entre el Ministeri d'Afers Estrangers espanyol i la cancelleria argentina van donar fruit ahir mateix i van impedir a Merçona Puig Antich que pogués prestar declaració davant la magistrada María Servini en el tràmit de ratificació de la querella.
Quan es disposava a declarar a través del sistema de videoconferència a la seu del consolat d'Argentina a Madrid, Merçona Puig va ser advertida pel mateix cònsol, Julián Tettamanti, que la declaració no es duria a terme. Segons va explicar Puig a aquest diari, va ser el mateix cònsol que va explicar que la suspensió de l'acte judicial es va decidir després que el ministeri que dirigeix Manuel García-Margallo enviés una carta a l'ambaixada argentina en què advertia que la tramitació judicial de la querella s'estava fent sense respectar els articles 30 i 41 del conveni de col·laboració entre els dos estats en matèria judicial. Es tracta d'un acord del 1987 que regula les extradicions i la col·laboració en investigacions penals.
Aquest és el segon cop en pocs dies que la declaració de Merçona Puig se suspèn quan ja havia estat citada per la jutgessa. La videoconferència ja es va ajornar el 25 d'abril passat, quan el consolat va argumentar que la connexió amb la jutgessa Servini no es podia dur a terme perquè faltava una formalitat.
En la carta remesa ahir pel Ministeri d'Afers Estrangers s'afirma que per poder fer el tràmit de la declaració la jutgessa Servini ha de tramitar una comissió rogatòria dirigida al govern espanyol. L'argument és controvertit, ja que en una rogatòria es demana que s'activi un jutjat que en aquest cas no és necessari, ja que la investigació es dirigeix des de Buenos Aires.
En la carta també es retreu a l'ambaixada que no hagi informat de la intenció de dur a terme les videoconferències, i s'assegura que el govern espanyol ha tingut notícia de la querella contra els crims del franquisme per les informacions de la premsa.
En vista d'aquest panorama, va ser la mateixa magistrada que dirigeix les investigacions la que va optar per suspendre la declaració perquè va considerar que si es duien a terme en aquestes circumstàncies hi havia el risc que poguessin ser declarades nul·les de ple dret.
Un portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers va assegurar ahir que la seva intervenció en el cas no té cap motivació política, segons informa Europa Press.
LA XIFRA
“Sempre hem tingut negatives”
El d'ahir havia de ser un dia històric. Per primer cop un grup de víctimes del franquisme compareixia davant la justícia per demanar que siguin rescabalades. La mateixa Merçona Puig Antich, en declaracions recollides per Europa Press, explicava així el seu estat d'ànim abans de saber que no podria declarar: “Ens sentim desemparades per la justícia espanyola. Fa anys que intentem la revisió del cas, ho hem provat per tots els camins possibles i sempre hem tingut negatives i negatives.”
Juntament amb Merçona Puig, ahir havien de declarar davant la jutgessa dues víctimes més del franquisme, i les declaracions també van quedar suspeses. Es tracta de Pablo Mayoral, processat en un consell de guerra el 1975 que va acabar amb l'execució de tres militants del FRAP, i de Pedro Fausto, que vol exhumar les restes mortals del seu pare, afusellat el 1936 i enterrat al Valle de los Caídos.